Política i societat

Generalitat i Ajuntament, ambdós del PSC-PSOE volen unir forçes per omplir de pisos socials Barcelona. Aquest 637 pisos social encara s'han de fer, però la propaganda sempre va més de presa que la realitat. De moment un titular. Sembla poca cosa això del 637, hi havia la voluntat de fer 1700, però la falta d'acord amb els pressupostos, i el canvi de govern ha fet què aquests objectius quedessin en paper mullat. Ara el el Govern i l'Ajuntament volen reactivar-ho. No sembla que l'Administració estigui massa compromesa pel objectiu de l'habitatge que s'ha convertit en el principal problema de la nostre societat. No val dir que 10.000 pisos turístics arreglaran el problema, perquè aquests pisos tenen propietaris i no els expliquis històries edificants sobre la necessitat d'omplir el que les Administració no s'han preocupant durant l'última dècada.      

La vinyeta d'en Ferreres, explica amb precisió quirúrgica al què hi ha al darrera del PSC-PSOE. Girem full volen, oblidar-nos del 1-O (2017), del 155, d'exili, de la repressió per terra, mar i aire. Seguim parlant de federalisme i tot allò que li agrada al PSC-PSOE. Cants de sirenes, en un mar fos i ple d'ira el PP i Vox volen fer caure a Pedro Sánchez i a tots que no siguin com ells. Així, les eleccions catalanes, s'han quedat en fora de joc: o Pedro Sánchez o Puigdemont. S'ha oblidat, tota la resta de problemes gravíssims que te Catalunya: dèficit pressupostari, RENFE, habitatge, infraestructures, llegua catalana, pobresa i marginalitat, immigració. El 12 de maig, és a dir, aquest diumenge, tenim la possibilitat d'expressar les nostres opcions polítiques, saben que amb els pactes, els maximalismes no serveixen per res i val més un pacte que sigui de mínims, però que es puguin complir.     

  Com la campanya electoral ja ha començat, almenys de facto, Salvador Illa a anat el Círculo Ecuestre, el nom ja paga, hi s'ha explicat perquè el PSC és el partit del centre polític a Catalunya. Illa no és una ultra com Ayuso, però no vol inquietar els empresaris, a la democracia, el meu vot val tant com el del Sr. Lacalle, però aquesta gent pensa que son l'òstia. Si Ayuso vol l libertat d’empresa, les baixades d’impostos i la  desregulació, el representant del PSC vol fer  la guerra al dúmping fiscal, vol destinar més diners als serveis públics i ha tancat la porta a grans rebaixes tributàries. Com és veu, les diferències semblen evidents. Illa, no és ni vol ser Ayuso, perquè ell li agradaria més ser l'epicentre de la política catalana. Sap perfectament, que tot el que poguí minva a Madrid esta condemnat al fracàs, perquè el centralisme pertany tant al PSOE com el PP. Però d'alguna cosa s'ha de parlar, i per això ha pogut declarar el següent: " ha tranquil·li...

  Q uina setmana hem tingut! L’art.155 segueix viu, el TSJC és ara la terminal del poder central. Tot sigui per la causa. L’objectiu és posar un socialista a la Generalitat. Ja hi va haver un, Montilla amb el tripartit, però eren altres temps. Ara, això sembla impossible. Tan a canviat la política a Catalunya. Illa vol ser President, Vox ja anunciat que els seus vots, serà per ell, com objectiu per treure els independentistes del govern. Algú dubta que Illa acceptarà aquests vots? Tot depèn si el 14 de febrer anem a votar, i l’abstenció. Segons els CIS, sumats tots els del art.155 farien fora al actual govern independentista.  Sumarien 65 escons –opció conserva-dora-, envers del 59 de l’opció independentista. Vox podria tenir de 6 a 10 escons, aquest surten de Cs o PP. El problema serà l’abstenció.   Si les eleccions s’anaven cap el maig, llavors, aquests números no serveixen, i l’efecte Illa pot haver canviat. Pot ser és per això que el TSJC vol impulsar la candidatura d...

La felicidad de las "almas bellas*" * "Alhora, per tal de conservar la puresa del seu cor, ella defuig el contacte de la realitat efectiva i perservera en la impotència que consisteix a renunciar al seu si mateix refinat fins a la darrera abstracció, com també a otorgar-se substancialitat o a transformar el seu pensament en ésser i a confiar-se a la diferència absoluta." (pàg.192) [" Y, para conservar la pureza de su corazón, rehúye todo contacto con la realidad y permanece en la obstinada impotencia de renunciar al propio sí mismo llevado hasta el extremo de la última abstracción y de darse sustancialidad y transformar su pensamiento en ser y confiarse a la diferencia absoluta (Hegel)] * G.W.F.Hegel, Fenomenologia de l'esperit. Vol.2, Trad. Joan Leita, edició a cura de Ramon Valls i Plana, Textos filosòfics. Editorial Laia, Barcelona 1985 .