Passa al contingut principal

Illa cavalcant al horitzó

 


Com la campanya electoral ja ha començat, almenys de facto, Salvador Illa a anat el Círculo Ecuestre, el nom ja paga, hi s'ha explicat perquè el PSC és el partit del centre polític a Catalunya. Illa no és una ultra com Ayuso, però no vol inquietar els empresaris, a la democracia, el meu vot val tant com el del Sr. Lacalle, però aquesta gent pensa que son l'òstia. Si Ayuso vol llibertat d’empresa, les baixades d’impostos i la desregulació, el representant del PSC vol fer la guerra al dúmping fiscal, vol destinar més diners als serveis públics i ha tancat la porta a grans rebaixes tributàries. Com és veu, les diferències semblen evidents. Illa, no és ni vol ser Ayuso, perquè ell li agradaria més ser l'epicentre de la política catalana. Sap perfectament, que tot el que poguí minva a Madrid esta condemnat al fracàs, perquè el centralisme pertany tant al PSOE com el PP. Però d'alguna cosa s'ha de parlar, i per això ha pogut declarar el següent: "ha tranquil·litzat els socis prometent "contundència" contra l'ocupació i assegurant que la seva proposta de consorci tributari no suposa deixar la clau de la caixa en mans de la Generalitat i de la seva eventual "deslleialtat institucional". Així, al final ha sortit el comodí dels okupes, sembla que aquest si és un problema de la màxima prioritat per el Círculo Ecuestre -fa mal d'escriure'l-. Parla de la Generalitat com si fos un negociat dubtós, perquè per el PSOE-PSC, la Generalitat serà sempre dubtosa i per tant rés del que importa podrà tenir cap decisió rellevant, sigui el Corredor del Mediterrani, sigui el fiançament o l'execució d'obres o les costes. No han parlat del problema més important a Catalunya com a la resta d'Espanya els habitatges, i és que al Círculo Ecuestre tothom te un llar com deu mana.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una finestra al passat

El Torrent del Capellà  (Sabadell) 1959  Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico.  La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)

Desnonar a un iman a Salt

  L'Ara no diu la causa del desallotjament del imam i la seva família. No diu que sigui per un desnonament per falta de impagament, tampoc si és una qüestió de la AN.  Ara bé, "L'afectat és l'imam Papa Diawara , de la mesquita del carrer Rafel Masó, freqüentada per gambians i senegalesos , i té 70 anys . La seva filla, Henda Diawara, de 26 anys, nascuda a Salt, explica a l'ARA com s'ha produït la successió dels esdeveniments: "Fa 20 anys que vivíem en aquest pis, pagàvem la hipoteca, però el banc va desaparèixer, llavors vam demanar que es convertís en lloguer social, però no se'ns va concedir, i el passat divendres ens van desnonar", relata." (Ara.cat, 12/3/24) Amb tota aquesta informació queda clar que siguis imam, o jubilat o  simplement, qualsevol inquilí que no paga al banc, aquests bancs que es gasten milions en propaganda  diuen que el poder el tens tu, i totes aquestes collonades, et faran fora de cosa teva. Pel que sembla, el movimen...

Estampes de Setmana Santa

      Aquesta imatge  correspon a una desfilada de nens i nenes del col·legi Divino Pastor (privat-concertat), disfressats de legionaris, no som a carnestoltes, sinó estem en Setmana Santa a Màlaga. La premsa patriòtica deu estar en extàsi el veure la desfilada. Per descomptat, ací no hi ha manipulació ni rentat de cervell, com si fan a uns altres llocs.