Política i societat

  En tanta propaganda dels bancs que van espoliar les arques del Estat a la crisi del 2007, que no retornaran mai el que és va abocar a aquestes entitats (especialment al BBVA), ara tenim que escoltar una història lacrimògena on peixos petits* intenten escapolir-se de taurons afamats. Sembla que tothom és accionista, però el cert es que aquests personatges, Oliu, González-Bueno  i altres accionistes majoritaris, tenen la seva particular creuada, per mantenir-se al cap davant del Banc.  Des de la Generalitat, allò del govern de tothom, assenyalen que el Banc Sabadell és l'ànima econòmica de Catalunya, estic exagerant, però no tant.  Com ciutadà  en preocupa aquestes simbiosis entre diners -privats- i recolzament institucional. Els dividends ho reparteixen entre ells mateixos (privats), mentre a la resta en diuen que hem de defensar-los de les males arts del Drac. Què no contin amb mi. En un món global, amb el permís de Trump, els diners no tenen anima, així estig...

  Com la campanya electoral ja ha començat, almenys de facto, Salvador Illa a anat el Círculo Ecuestre, el nom ja paga, hi s'ha explicat perquè el PSC és el partit del centre polític a Catalunya. Illa no és una ultra com Ayuso, però no vol inquietar els empresaris, a la democracia, el meu vot val tant com el del Sr. Lacalle, però aquesta gent pensa que son l'òstia. Si Ayuso vol l libertat d’empresa, les baixades d’impostos i la  desregulació, el representant del PSC vol fer  la guerra al dúmping fiscal, vol destinar més diners als serveis públics i ha tancat la porta a grans rebaixes tributàries. Com és veu, les diferències semblen evidents. Illa, no és ni vol ser Ayuso, perquè ell li agradaria més ser l'epicentre de la política catalana. Sap perfectament, que tot el que poguí minva a Madrid esta condemnat al fracàs, perquè el centralisme pertany tant al PSOE com el PP. Però d'alguna cosa s'ha de parlar, i per això ha pogut declarar el següent: " ha tranquil·li...

 Índice GINI (estimación del Banco Mundial) - Ranking de países - Europa Segons aquest quadre Ucraïna és el lloc amb menys desigualtats social amb un índex GINI de 25.00(2016) i es troba a la posició 88 (0,751) amb el ranking del índex de Desenvolupament Humà (IDH). Això vol dir, que  Ucraïna, abans de la invasió russa, era un país, relativament pobre, però que no hi havia unes desigualtats social extremes. Al altre extrem, Turquia encapçala el rànquig de desigualtat amb un 41,90, però en la cinquena posició es troba Espanya amb un 36.20, per davant de Grècia (36.00). I això vol dir que les desigualtats son cada vegades més grans entre rics i pobres. La concentració de riquesa a Espanya està més concentrada en poques mans que altres països del  nostre entorn, ja sia Dinamarca (28.20), Polònia (31.80), França (32.70), Alemanya (31.70) o el nostre veí, Portugal (35.50).