En tanta propaganda dels bancs que van espoliar les arques del Estat a la crisi del 2007, que no retornaran mai el que és va abocar a aquestes entitats (especialment al BBVA), ara tenim que escoltar una història lacrimògena on peixos petits* intenten escapolir-se de taurons afamats. Sembla que tothom és accionista, però el cert es que aquests personatges, Oliu, González-Bueno i altres accionistes majoritaris, tenen la seva particular creuada, per mantenir-se al cap davant del Banc.
Des de la Generalitat, allò del govern de tothom, assenyalen que el Banc Sabadell és l'ànima econòmica de Catalunya, estic exagerant, però no tant. Com ciutadà en preocupa aquestes simbiosis entre diners -privats- i recolzament institucional. Els dividends ho reparteixen entre ells mateixos (privats), mentre a la resta en diuen que hem de defensar-los de les males arts del Drac. Què no contin amb mi. En un món global, amb el permís de Trump, els diners no tenen anima, així estiguin a les Illes Caiman, a Luxemburg, Alacant o Sabadell. Deixeu-nos tranquils amb els vostres embolics!
Banc Atlàntic (2004)
Banco Herrero (2000)
Banco de Asturias (2003)
Banco Urquijo (2006)
Banco Guipuzcoano (2010)
Caixa Mediterrani (2012)
Caixa Penedès (2013)
Banco Gallego (2013)
https://ca.wikipedia.org/wiki/Banc_Sabadell
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada