Política i societat

  En tanta propaganda dels bancs que van espoliar les arques del Estat a la crisi del 2007, que no retornaran mai el que és va abocar a aquestes entitats (especialment al BBVA), ara tenim que escoltar una història lacrimògena on peixos petits* intenten escapolir-se de taurons afamats. Sembla que tothom és accionista, però el cert es que aquests personatges, Oliu, González-Bueno  i altres accionistes majoritaris, tenen la seva particular creuada, per mantenir-se al cap davant del Banc.  Des de la Generalitat, allò del govern de tothom, assenyalen que el Banc Sabadell és l'ànima econòmica de Catalunya, estic exagerant, però no tant.  Com ciutadà  en preocupa aquestes simbiosis entre diners -privats- i recolzament institucional. Els dividends ho reparteixen entre ells mateixos (privats), mentre a la resta en diuen que hem de defensar-los de les males arts del Drac. Què no contin amb mi. En un món global, amb el permís de Trump, els diners no tenen anima, així estig...

  L'article el firmen  Aquest article el signen conjuntament Pere Aragonès, Artur Mas, Ximo Puig, Antoni Castells, Oriol Junqueras, Andreu Mas-Colell, Natàlia Mas Guix i Vicent Soler. 1.-  La fusió suposaria una pèrdua d’arrelament territorial del capital i una menor vinculació entre el sistema financer i les necessitats del teixit productiu local. M'he permès subratllar això de arrelament territorial del capital! Un autor tant antic com Marx deia el segle XIX que el capital no té pàtria. I de fet, el Sabadell va fugir -rebent ordres de la superioritat- a un lloc segur desprès del 1 d'octubre de 2017 a Alacant. I ara surten amb aquest estirabot? 2.-  Les implicacions van molt més enllà de l’àmbit corporatiu: hi ha riscos reals per a l’ocupació, la cohesió territorial i l’accés al finançament de les pimes. Potser tenen raó, i el Banc de Sabadell és un pilar fonamental per la bona marxa del país. Si fos així, caldria pensar en una banca pública precisament per evitar l...

  S'ha parlat de fusió, absorció en l'operació que el BBVA vol adquirir el Banc Sabadell. Operació que implica una concentració monopolista de la banca. Això vol dir que els desnonaments ho farà en règim d'exclusivitat el BBVA, queda la Caixa. Hi ha altres bancs, però ací és vol una posició de hegemonia financera. La crisi del 2008 va costar al estat i per extensió els ciutadans a prop de 45.000 milions d'euros. Diners que no han tornat els bancs. Així, el BBVA vol fer una OPA no sé si hostil o no contra una entitat del mateix sector. La teoria econòmica diu que en règim monopolístic qui perd es el ciutadà, perquè en aquest sistema, el operador no te cap incentiu per rebaixar els preus dels seus productes. Serà capaç el govern del Pedro Sánchez de dir alguna cosa més que aplaudir?