L'article el firmen Aquest article el signen conjuntament Pere Aragonès, Artur Mas, Ximo Puig, Antoni Castells, Oriol Junqueras, Andreu Mas-Colell, Natàlia Mas Guix i Vicent Soler.
1.- La fusió suposaria una pèrdua d’arrelament territorial del capital i una menor vinculació entre el sistema financer i les necessitats del teixit productiu local.
M'he permès subratllar això de arrelament territorial del capital! Un autor tant antic com Marx deia el segle XIX que el capital no té pàtria. I de fet, el Sabadell va fugir -rebent ordres de la superioritat- a un lloc segur desprès del 1 d'octubre de 2017 a Alacant. I ara surten amb aquest estirabot?
2.- Les implicacions van molt més enllà de l’àmbit corporatiu: hi ha riscos reals per a l’ocupació, la cohesió territorial i l’accés al finançament de les pimes.
Potser tenen raó, i el Banc de Sabadell és un pilar fonamental per la bona marxa del país. Si fos així, caldria pensar en una banca pública precisament per evitar la concentració oligopolística del mercat del crèdit. Qualsevol empresa, sobretot, si té una dimensió gran, afecta a l'ocupació, la cohesió territorial i els efectes del nivell del vida. Però la problemàtica bancaria ve de lluny, amb la crisis del 2008. La falta de criteri professional i la irresponsable actuació del Banc d'Espanya va fer que tot el sistema bancaria anés al pedregar, pagant-ho això si la ciutadania, via impostos 56545 milions d'euros. S'ha recuperat un 10%! Desprès del rescat, les fusions obligades pel homes de gris -UE-, van concentrar el mercat del crèdit. Cal recordar que la política econòmica té al BCE qui estableix les regles de joc, tant en el crèdit com els tipus d'interès.
En definitiva, no soc accionista, si el Banc queda engolit per el BBVA hi haurà dos tres gegants, el Santander, la resultant d'aquesta fusió, el BBVA i la Caixa. I tot així, el Santander duplica els actius* ( 1.845.177 milions d'euros) del possibles fusionats (1.022.049), mentre que la Caixa (636.468) quedaria en tercer lloc. Hi ha altres entitats com Bankinter (123.851) o Unicaja (96.700). Quanta més concentració de poder, els bancs son a la vegada accionistes de moltes corporacions, això vol dir que el seu rescat seria automàtic. Caldrà esperar al govern la decisió que finalment prengui. Segur que el PP farà sortir al carrer a tota la militància milionària que té els seus dipòsits al BBVA.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada