Política i societat

  Hi ha empreses que no calen. I aquesta és una d'elles. Que els sindicats donin suport a aquesta empresa -no és l'única-, demostra fins a quin punt estan desesperats per sortir a qualsevol fotografia. Pel que sembla Illa s'apunta a tot, bo i dolent. Exactament, que fa Glovo? Porta el que la gent, cada vegada més mandrosa, demana per no sortir de casa. Una feina gens glamurosa, els veig a tots ells, amb unes bicicletes  molt d'elles atrotinades, tots ells esperant que els truquin per posar-se en marxa.  Les xifres que dona l'Ara*, impressionen, perquè això vol dir que reialment, la gent s'ha tornat molt senyoret. Tots els "treballadors" que he vist, son de fora, almenys tots els que veig, també he vist alguna noia, però és l'excepció. Tots tenen un aspecte abatut i trist. No deu ser fàcil estar lluny de casa. Ara, diuen, tots els treballadors a partir del juliol tindran un contracte laboral! Això volia dir que tot era amb contracte per obre o quals...

  Ara mateix, no sé exactament que ha passat i està passant a Catalunya i el President de la Generalitat Salvador Illa. Es vol tirar endavant un macroprojecte amb el vist-i-plau d'ERC i els Comuns? Amb Aragonés aquest projecte semblava oblidat, però gràcies a Illa el aconseguidor català, ara tot és possible, ampliació del aeroport i desprès vindrà, no tinc cap dubte, el Centre Recreatiu, un eufemisme descarat, per el antic Hard Rock Casino. Això sí, el finançament singular (un altre eufemisme) pot dormir en algun calaix de la Moncloa. Benvingut el desert del reial! PD: Quina sort poder dir que l'aeroport han passat 90 milions de passatgers (és dir)!

Llegint els titulars, hi ha xifres que grinyolen. Els polítics tenen la mala costum de llençar xifres per omplir portades els mitjans de comunicació. Llàstima que desprès aquestes mai es compleixen, i paradoxalment, mai ho reflecteixen els mitjans amb la mateixa contundència que proclamen els quatre vent les bones noves pronunciades per els governants. Dir que l’objectiu son 600.000 nous parlants de català gràcies aquest pla de xoc pel català (PNC) és una afirmació gratuïta, però sempre queda ve, sobretot perquè els mitjans publiquen aquesta mena de dades amb un sentit acrític digne de millors causes. Ja sé que la CUP no pot firmar res si va associat a altres formacions polítiques. Junts juga a la contra i prefereix la sobreactuació per dir que no es això companys.  Per descomptat, la dreta extrema no vol saber res de tot això, per ells, el català és una pedra a la sabata, i a més, sempre hi haurà un TSJC que aigualeixi tota aquesta efervescència per la llengua català.  

  Illa i Cercas dos cares, una amable i l'altre eternament agre, volen dialogar " sobre les tradicions, la cultura i Sant Jordi", a nivell còsmic. Parlar de Catalunya déu semblar massa provincià. Sant Jordi és un bon moment per copsar l'estat de salut del català. Del castellà no cal parlar massa, perquè tenen tots els altaveus. Cercas és per descomptat, un excel·lent narrador. El seus  libres a meitat de camí entre la narrativa, la ficció i el reportatge de investigació son importantíssim per saber con a anat la crònica del nostre país. No escriu en català i està en el seu dret de fer-ho, no faltaria més! Però, no hi ha cap altre escriptor en llegua catalana que pugui parlar Illa?

  El govern de la Generalitat se'n va de colònies a Núria.  Allà, en el marc incomparable -en llanço per la pendent cursi- de neu i esquiadors, el govern de Salvador Illa, vol fer front -en clau catalana-, al desafiament de Donald Trump. Com pot ajudar el govern a la empreses catalanes a propòsit de les 3100 empreses catalanes que exporten els EUA. Sembla que la resposta es abocar diners públics. D'on pensen treure els diners si els comptes del 2023 estan prorrogats per segona vegada? El somni de Illa es injectar 1700 milions €. Potser caldria invertir-ho en Rodalies, que és molt més urgent. Les empreses sempre poden diversificar mercats, requereix temps, tant el govern central com la UE poden ajudar, però  la Generalitat hauria de resoldre carpetes velles i no obrir de noves. 

  Catalunya és terra cremada per la classe política. Allò què diuen bloc d'esquerra, és una quimera dolorosa. Parlen sense pudor de la necessitat que les esquerres es facin fortes davant l'avanç de la dreta extrema. Però el resultat de tot això quin és? No ser capaços de posar-se d'acord en la llei més important per el país, els pressupostos.  No podem arribar a acords sobre la manera de distribuir els nostres impostos. Cada bandol estira la corda tant com pot. El Comuns tenen molta traça per fer naufragar governs de la Generalitat. Al igual que la CUP s'han tornat la flama de les classes populars, segons ells. Però el cert, és que els seu electorat deu estar molt cansat de portar sempre un NO a qualsevol proposta maximalista que fan. Mai estant contents. Prefereixen la buidor abans que barrejar-se en la realitat. ERC escarmentada per l'anterior cicle, dona mostres de voler emular els Comuns. Junqueras deu haver dit els seus: "S'ha acabat això de donar supo...

  Durant anys i panys, la Generalitat ha reclamat el trasllat de competències en tots els àmbits. Illa, sembla que vol traslladar a l'OCDE, Educació, perquè el nostre sistema educatiu és tercermundista. Com sempre, quan es parla d'Educació, els nostres governants, sempre tenen idees pelegrines o pintoresques, com aquesta. Perquè de què es tracta tot plegat? En Educació, hi ha un sector clau, els ensenyants, que pel que sembla no tenen cap instància per ser consultats. L'altre sector son els alumnes. Quina mena de infants volem per el futur? Quina mena de adolescents volen? El tercer sector, les famílies, que volen per els seus fills? Una cataracta de legislació sobre Educació fa obsoleta la legislació anterior. Cada nova Administració vol posar  el seu segell particular. Canvien les matèries a estudiar, d'una manera vertiginosa, sense cap model a llarg termini. El clàssic llegir i escriure, els hi fa nosa, perquè segons ells, cal, altres "estratègies": no cal ...

  Ara.cat El rei, Felip VI vol anar a veure les regates de la Copa Amèrica. Com  ell està a Madrid, agafa l’avió, aterra al Prat i des d’allà amb helicòpter s’han va al portaavions, Juan Carles I,  hi veure la regata des de unes pantalles! Diners públics per afers privats, un clàssic d’aquesta monarquia! Si era per pantalles, podia haver mirat per tv o connexió en directa, no calia fer tant esforç. Illa acompanyava al rei amb la felicitat dibuixada a la cara. Sembla que hi ha sintonia entre  el rei i el nou inquilí de la Generalitat. Al Tribunal de Comptes no li consta que això sigui malversació de diners públics. 

  President de la Generalitat: Salvador Illa L’article de Xavier Bosch, Xoriços i referèndum (Ara.cat, 14/10/24), en l’últim paragraf diu el següent : “I Catalunya? Aquesta setmana el Parlament ha votat en contra del referèndum i gairebé no és ni notícia . Fa mig any teníem un hemicicle en el qual, per representació de la voluntat popular, la majoria volia la independència. Avui, ni tan sols s’albira la possibilitat d’un referèndum. Només ERC i la CUP hi van votar a favor . Junts es va abstenir. Els comuns, també. El PSC, no cal dir-ho, va votar-hi en contra. El 2018, el 80% dels catalans estaven a favor d’un referèndum. El 2024, només un 17% dels parlamentaris hi van votar a favor. Un èxit.”  ++++++++ Què vol dir això? La ciutadania vol respirar una mica, desprès d'anys de viure moments històrics. Els dos milions de persones que vàrem anar a votar el 1-O del 2017 ho tenim molt gravat a la memòria. Ara mateix, la crisi entre els partits independentistes és tant profunda que aq...

 

  Rodalies de Renfe segueix el seu espectacular records de despropòsits. No hi ha alternatives, més enllà d'anar en vehicle particular. Aquest desgavell dura massa temps, però ací no hi ha dimissions ni cap comissió per investigar aquestes deficiències sistèmiques que dia darrera dia fa que anar a la feina es converteixi en un suplici. Però hi ha que si que arriben amunt malgrat la la complerta incompetència que ha fet gala, això gràcies  al "  govern de Salvador Illa rescata Isaías Táboas per presidir ni més ni menys que l’empresa d’obres públiques més gran de Catalunya, Infraestructures. cat.".  Aquest geni, va ser cessat el febrer del 2023 per el BOE per "l'e scàndol derivat de les dimensions dels trens dissenyats per a les vies d'Astúries i Cantàbria, incompatibles amb les mides dels túnels de via estreta". Sembla que Illa deu ser un molt bon amic d'aquest Isaías -que va presidir Renfe-, perquè desprès del desori que porta l'empresa que va di...

  La imatge mostra una realitat parcial, el President de la Generalitat visita al Rei Felip VI a Madrid. Per els serveis auxiliar de la brigada brunete mediàtica, el malson independentista s'ha acabat. Però, la realitat no és exactament la que voldrien, encara hi queden molts independentistes que no oblidem les discurset del Rei. Segur que el Felip VI s'ha sentit reconfortat amb l'amor que el President Illa li haurà expressat per part del poble català. 

  L'aparició de Carles Puigdemont al escenari de l'Arc de Triomf va ser la culminació d'una muntanya de despropòsits per part de Junts i especialment per part de Puigdemont. El despropòsit -ja sé que m'ha estic repetint amb aquesta paraula- judicial per part del Jutge Llarena passant-se la Llei d'Amnistia per la toga, no valida el que ha fet el ex President. En el moment que la Justícia del TS no aplica la Llei d'Amnistia, Puigdemont estava eximint de tornar-hi a Catalunya.  Per què quin sentit tenia venir per ser detingut? A anat a Barcelona, a fer el seu show particular, a la fotografia te un posat com de "Chiquito de la Calzada", o a mi m'ho sembla. S'ha exposat per res, perquè Illa ha estat investit President de la Generalitat. Cal recordar que Junts estava en el govern de la Generalitat amb ERC, que van marxar i ara què volien? Junts ha demostrat una irresponsabilitat impròpia d'un partit   que com hereu de Convergència ha tingut respo...

La vinyeta d'en Ferreres, explica amb precisió quirúrgica al què hi ha al darrera del PSC-PSOE. Girem full volen, oblidar-nos del 1-O (2017), del 155, d'exili, de la repressió per terra, mar i aire. Seguim parlant de federalisme i tot allò que li agrada al PSC-PSOE. Cants de sirenes, en un mar fos i ple d'ira el PP i Vox volen fer caure a Pedro Sánchez i a tots que no siguin com ells. Així, les eleccions catalanes, s'han quedat en fora de joc: o Pedro Sánchez o Puigdemont. S'ha oblidat, tota la resta de problemes gravíssims que te Catalunya: dèficit pressupostari, RENFE, habitatge, infraestructures, llegua catalana, pobresa i marginalitat, immigració. El 12 de maig, és a dir, aquest diumenge, tenim la possibilitat d'expressar les nostres opcions polítiques, saben que amb els pactes, els maximalismes no serveixen per res i val més un pacte que sigui de mínims, però que es puguin complir.     

  Estem de campanya electoral i totes les mesures reals i imaginaries son un bon argumentari per explicar-li a la gent que te humor d'anar els mítings. El PSC com a terminal territorial del PSOE vol ampliar l'aeroport de Barcelona per a major gloria d'AENA. Sembla que la lògica del PSC-PSOE encara és situa a la dècada dels 70, on la il·lusió del creixement infinit semblava la utopia realitzable. Què tots els projectes siguin gegantins. Quina mena de límit pot tenir l'aeroport de Barcelona? Amb una ciutat col·lapsada per el turisme, on volen anar a parar? Cal recordar que el PSC vol el Hard Rock, complex de joc per el turisme. Encara més treball de gens valor afegit, una legió de treballadors amb poca qualificació, els crupiers no compten. Catalunya necessita financiació  per assolir els objectius acord amb la seva capacitat de generació de riquesa i la seva demografia.  PD:      

  Com la campanya electoral ja ha començat, almenys de facto, Salvador Illa a anat el Círculo Ecuestre, el nom ja paga, hi s'ha explicat perquè el PSC és el partit del centre polític a Catalunya. Illa no és una ultra com Ayuso, però no vol inquietar els empresaris, a la democracia, el meu vot val tant com el del Sr. Lacalle, però aquesta gent pensa que son l'òstia. Si Ayuso vol l libertat d’empresa, les baixades d’impostos i la  desregulació, el representant del PSC vol fer  la guerra al dúmping fiscal, vol destinar més diners als serveis públics i ha tancat la porta a grans rebaixes tributàries. Com és veu, les diferències semblen evidents. Illa, no és ni vol ser Ayuso, perquè ell li agradaria més ser l'epicentre de la política catalana. Sap perfectament, que tot el que poguí minva a Madrid esta condemnat al fracàs, perquè el centralisme pertany tant al PSOE com el PP. Però d'alguna cosa s'ha de parlar, i per això ha pogut declarar el següent: " ha tranquil·li...

  Fotografia coral, que demostra que tots ells poden ser intercanviables, per qualsevol i no ho notaríem. Aquest és el problema de les llistes tancades dels partits polítics. Com no tinc una bona visió, no veig ve ni el candidat per Barcelona, ni de cap altre circumscripció. Una fotografia de grup molt llunyana i deshumanitzadora. Desprès, a l'hora de la veritat, hi ha un nom, és Illa, un candidat tant poc atractiu per el seu tarannà gasiu, què amb un lema encara més gasiu, dona molta mandra anar a votar per ells. De fet el PSC és la terminal pedrosanchista de Madrid. Diu el seu lema: "Ara Toca Catalunya". Fa de mal dir aquest eslògan de campanya, perquè  llavors sorgeix la pregunta, és que no toca fins ara? A tots els partits, caldria preguntar-li'ls amb  quins partits estan disposats a fer pactes i amb quin no.     

  Q uina setmana hem tingut! L’art.155 segueix viu, el TSJC és ara la terminal del poder central. Tot sigui per la causa. L’objectiu és posar un socialista a la Generalitat. Ja hi va haver un, Montilla amb el tripartit, però eren altres temps. Ara, això sembla impossible. Tan a canviat la política a Catalunya. Illa vol ser President, Vox ja anunciat que els seus vots, serà per ell, com objectiu per treure els independentistes del govern. Algú dubta que Illa acceptarà aquests vots? Tot depèn si el 14 de febrer anem a votar, i l’abstenció. Segons els CIS, sumats tots els del art.155 farien fora al actual govern independentista.  Sumarien 65 escons –opció conserva-dora-, envers del 59 de l’opció independentista. Vox podria tenir de 6 a 10 escons, aquest surten de Cs o PP. El problema serà l’abstenció.   Si les eleccions s’anaven cap el maig, llavors, aquests números no serveixen, i l’efecte Illa pot haver canviat. Pot ser és per això que el TSJC vol impulsar la candidatura d...

El efecto Illa puede estar en peligro si se pospone las elecciones catalanas. Cataluña es territorio de alto riesgo, por eso, cualquier particular o grupo extraparlamentario, puede invocar cualquier pretexto para anular lo que la Mesa del Parlament, ha decidido, con la extraña abstención del PSC. Cada uno trata de llegar a la cita electoral es las mejores condiciones. El efecto Illa, piensan los del PSC debe ser ahora y no de aquí cuatro meses (mayo). Por eso Cs, que está en horas bajas, ha secundado la nueva fecha, porque deben pensar que el tiempo lo cura todo. Entonces, ¿qué estrategia tienen ERC y Junts per Catalunya?  Illa era el cromo catalán que tocaba en un gobierno socialista. Siempre discreto, se ha movido poco de la fotografía, y su elección como ministro de Sanidad, era ideal, pues, la sanidad es una competencia que está repartida en las diferentes  CCAA. La pandemia lo ha cambiado y alterado todo. Su omnipresencia en los medios, intentado que las responsabilidades...