Salta al contingut principal

Illa necessita canviar de gavardina

 


President de la Generalitat: Salvador Illa

L’article de Xavier Bosch, Xoriços i referèndum (Ara.cat, 14/10/24), en l’últim paragraf diu el següent :

“I Catalunya? Aquesta setmana el Parlament ha votat en contra del referèndum i gairebé no és ni notícia. Fa mig any teníem un hemicicle en el qual, per representació de la voluntat popular, la majoria volia la independència. Avui, ni tan sols s’albira la possibilitat d’un referèndum. Només ERC i la CUP hi van votar a favor. Junts es va abstenir. Els comuns, també. El PSC, no cal dir-ho, va votar-hi en contra. El 2018, el 80% dels catalans estaven a favor d’un referèndum. El 2024, només un 17% dels parlamentaris hi van votar a favor. Un èxit.” 

++++++++


Què vol dir això? La ciutadania vol respirar una mica, desprès d'anys de viure moments històrics. Els dos milions de persones que vàrem anar a votar el 1-O del 2017 ho tenim molt gravat a la memòria. Ara mateix, la crisi entre els partits independentistes és tant profunda que aquests resultats son un reflexa d'això i no tant de la ciutadania. I el PSC ho capitalitza però també sap o hauria de saber que molts vots son un préstec a curt termini. Illa pot anar a desfilades, per cert, la gavardina que surt en les fotografies qui li va recomanar? Els seus enemics, potser? En tot cas, segons ell, Catalunya està a la bona direcció, però com sempre, tot és comèdia. El finançament "singular" per Catalunya -sembla que la resta de Comunitats Autònomes, el seu finançament és genial i per això no es queixen- serà la pedra de toc d'aquesta legislatura. I si el PSOE cau a Madrid per culpa d'un xofer (Koldo) i l'home fort d'aquell moment, Abalos? Això demostra la mala feina feta per els partits independentistes  a Madrid.  


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'Espanya que no em representa

  Els conqueridors fent-se un homenatge al 2026!

L'habitatge al centre del debat polític

  A la tertúlia de Catràdio escoltava dues visions del problema del habitatge. Un parlava de la mania dels catalans per ser propietari, l’altre li deia que això de català i propietari era cosa del passat, perquè ara, això no és així. El preu de l’habitatge ha pujat fins a quotes impossibles per la majoria de la població condemnada a sous cada vegada més baixos, malgrat la retòrica de la competitivitat.  Sembla que hi ha un tall generacional on tenir propietat ho era tot. I per aconseguir-ho calia molt de temps i molt estalvi. Ningú anava a sopar els caps de setmana els llocs on va tothom. Els tipus d’interès eren de l’ordre del 17%. I malgrat tot, en sou mitjans, podies arribar a comprar-te l’habitatge. Tothom sabia, que apostar per l’ habitatge era una aposta segura, molt més que la borsa. Ara el fills d’aquella generació, malgrat totes les avantatges socials, és veuen immersos en una lluita cada vegada més despietada per aconseguir llocs de treballs  amb salaris dignes....

La cursa comença avui!

  Sánchez convoca eleccions per finals de novembre. Una mesura que amb tota probabilitat no estava en el seu timing mental. La derrota al Congres  del dos Decrets sobre l'habitatge, ha fet replantejar-se una nova estratègia. Sánchez té el do de l'oportunitat, i deu pensar que ara mateix, amb el país revoltat contra el que van dir no els Decrets, especialment el PP i Vox, és un bon moment per temptar a la sort. La polarització social que han mantingut la dreta extrema durant tot aquest temps, especialment en el cas de Ceuta, li pot girar a la contra per el tema de l'habitatge. El binomi clàssic de dreta i  esquerra tornarà a plantejar-se de manera crua i caïnita. Catalunya i el País Basc son el dos baluards que el PSOE vol mantenir. Serà una cursa despietada entre Feijóo&Abascal, un binomi impossible de separar i el PSOE. Malauradament, tenim un esquerra tant dividida i fragmentada i mal avinguda que potser seria hora d'anar plegats, però això és un impossible.