Catalunya és terra cremada per la classe política. Allò què diuen bloc d'esquerra, és una quimera dolorosa. Parlen sense pudor de la necessitat que les esquerres es facin fortes davant l'avanç de la dreta extrema. Però el resultat de tot això quin és? No ser capaços de posar-se d'acord en la llei més important per el país, els pressupostos. No podem arribar a acords sobre la manera de distribuir els nostres impostos. Cada bandol estira la corda tant com pot. El Comuns tenen molta traça per fer naufragar governs de la Generalitat. Al igual que la CUP s'han tornat la flama de les classes populars, segons ells. Però el cert, és que els seu electorat deu estar molt cansat de portar sempre un NO a qualsevol proposta maximalista que fan. Mai estant contents. Prefereixen la buidor abans que barrejar-se en la realitat. ERC escarmentada per l'anterior cicle, dona mostres de voler emular els Comuns. Junqueras deu haver dit els seus: "S'ha acabat això de donar suport de gratis". Mentre la dreta espera la seva oportunitat. El problema d'aquesta dreta és el eix nacional i difícilment, pot haver una entesa per formar una coalició entre Junts, PP i Aliança i ja posats Vox. Divisió i fragmentació dona la imatge que la democracia fa més nosa que be. I malgrat tot, les esquerres segueixen la seva croada contra ells mateixos, fins quan?
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada