Catalunya és terra cremada per la classe política. Allò què diuen bloc d'esquerra, és una quimera dolorosa. Parlen sense pudor de la necessitat que les esquerres es facin fortes davant l'avanç de la dreta extrema. Però el resultat de tot això quin és? No ser capaços de posar-se d'acord en la llei més important per el país, els pressupostos. No podem arribar a acords sobre la manera de distribuir els nostres impostos. Cada bandol estira la corda tant com pot. El Comuns tenen molta traça per fer naufragar governs de la Generalitat. Al igual que la CUP s'han tornat la flama de les classes populars, segons ells. Però el cert, és que els seu electorat deu estar molt cansat de portar sempre un NO a qualsevol proposta maximalista que fan. Mai estant contents. Prefereixen la buidor abans que barrejar-se en la realitat. ERC escarmentada per l'anterior cicle, dona mostres de voler emular els Comuns. Junqueras deu haver dit els seus: "S'ha acabat això de donar suport de gratis". Mentre la dreta espera la seva oportunitat. El problema d'aquesta dreta és el eix nacional i difícilment, pot haver una entesa per formar una coalició entre Junts, PP i Aliança i ja posats Vox. Divisió i fragmentació dona la imatge que la democracia fa més nosa que be. I malgrat tot, les esquerres segueixen la seva croada contra ells mateixos, fins quan?
Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores. Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada