Política i societat

  Catalunya és terra cremada per la classe política. Allò què diuen bloc d'esquerra, és una quimera dolorosa. Parlen sense pudor de la necessitat que les esquerres es facin fortes davant l'avanç de la dreta extrema. Però el resultat de tot això quin és? No ser capaços de posar-se d'acord en la llei més important per el país, els pressupostos.  No podem arribar a acords sobre la manera de distribuir els nostres impostos. Cada bandol estira la corda tant com pot. El Comuns tenen molta traça per fer naufragar governs de la Generalitat. Al igual que la CUP s'han tornat la flama de les classes populars, segons ells. Però el cert, és que els seu electorat deu estar molt cansat de portar sempre un NO a qualsevol proposta maximalista que fan. Mai estant contents. Prefereixen la buidor abans que barrejar-se en la realitat. ERC escarmentada per l'anterior cicle, dona mostres de voler emular els Comuns. Junqueras deu haver dit els seus: "S'ha acabat això de donar supo...

En política hi ha un axioma clàssic, els fonaments al principi i els detalls al final. Però ací, juguem un altre joc. Un joc on la patologia de les diferències fa impossible que la ciutadania poguí rebre alguna bona noticia. Sembla que tot és resumeix en el Hard Rock. Adéu els pressupostos per educació, sanitat, dependència, infraestructures, tot això no te cap importància, perquè hi ha el Hard Rock que cal aturar-lo. Els Comuns, amb Jéssica Albiach, no vol com el casino s'han porta els estalvis del pobres jugadors, ni màfies, ni reduccions fiscals. En un món ideal, no caldria res d'això, però vivim en un lloc on el turisme de masses, s'ha convertit en el principal motor de l'economia. Potser no calia arribar-hi fins ací, però el fet és que hi som. No aprovar els pressupostos -ja sia per els Comuns o per Junts-, demostrarà que Catalunya és un lloc provincià i perifèric on els principis condemnen a la ciutadania a empitjora encara més el seu nivell de vida i esperances d...

  Això diu Antoni Bassas en el seu anàlisi al Ara (4/3/24): " Ara, com diuen en anglès, si m’enganyes, vergonya per a tu. Si m’enganyes dues vegades, vergonya per a mi. I per a mi vol dir tots els governs que hem tingut. I en això no s’hi veu cap nova etapa ." La pregunta immediata és perquè els governs de la Generalitat no han fet més per aturar aquesta desídia governamental? Si el govern de la Generalitat pot influir amb els seus vots a Madrid, perquè no son més autoexigent amb la institució i amb la gent del país? No val queixar-se eternament, cal actuar, però pel que sembla prefereixen la comèdia eterna, què no actuar responsablement davant de la ciutadania què és qui ho paga en menys serveis". Ací convindria dir el que Joan Crexells (1896-1926) explicar a Josep Pla, fent referència a una tara dels catals i la seva peresa mental: "Un país dominat per aquest vici es troba en la impossibilitat de tenir una qualsevol deliberada sòlida personalitat. No pot ser ni re...

Calia aquesta fotografia?  “ Troben un nadó de mesos en una bossa abandonada al carrer ” (Ara.cat). Ahir amb el fred i la neu, trobar un nadó sembla inversemblant, però així ha estat. Gent que té una habitació de lloguer, gent remenant les escombraries, bancs d’aliments, pobresa infantil, famílies “vulnerables” (pobres). Sembla que tot allò que una vegada  havíem conquerit, s’esfumat amb la crisi de la pandèmia i la enèsima crisi econòmica. Precarietat laboral, erosió del drets laborals, inflació que és l’enemic invisible de les pensions i els salaris, preus desorbitats de l’energia. Per tot plegat, que la Generalitat no hagi pogut aprovar els Pressupostos, malgrat l’anomenada majoria independentista, vol dir, que els partits polítics, tenen una vida paral•lela a la dimensió desconeguda. Benvingut al paradís del rea l!

Es normal que el Rei, demani mes pressupostos per les forces armades? La resposta és que ací a Espanya, on l'Estat està al servei de la Monarquia, tot es veu normalíssim. Però el Rei, no te encomanada cap funció executiva, almenys dins d'aquesta Constitució que per obre del TC s'ha convertit en un "Empassa-la [ trágala] " infernal. Si els Pressupostos ja estan fets i aprovats, on pensen treure els diners per augmentar la despesa militar? Sánchez devia saber el que diria el Rei. Quin paper juga el Rei, en aquesta democracia ? El Rei no pot demanar en un discurs, anava a dir polític, però se suposa que el Rei no fa política, o si? Per variar, les paraules de Rei, son acollides per la premsa "oficial" sense cap mena de perplexitat, que el Rei volgui esmenar la plana al Congrés de Diputats. Un clàssic!

  L 'anàlisi d'Antoni Bassas: ' Pressupostos amb el PSC, victòria per a l'Estat '. Aquest és l’anàlisi que fa Bassas. I no li falta raó. Però, què fan el “bloc independentista”? Junts s’ho mira amb simpatia el que fa la CUP, perquè és una manera de minar a ERC. Amb dos eixos simultanis: nacional/esquerra o dreta, és fa insostenible aquest bloc que mai funciona.  Si ERC dona suport  a Madrid els Pressupostos –de gratis- perquè no és vol els vots del PSC per pactar ací el que ja es pacta allà? Diu Bassas, perquè PSC i ERC lluiten per la hegemonia, potser si, però amb el eix nacional, el PSC no vol saber rés d’aquest eix. Embolicats  amb els eixos, és la societat qui perd. Hi ha diners -això sembla-, però les perspectives de país són tant allunyades entre la CUP i la resta, què voler simptonitzar amb tothom, és simplement, impossible. Cal prioritzar. Com potser que ERC volgui la col•laboració de la CUP, si ells, son la puresa i la inconsciència del què és impo...

  La CUP ha dit no els Pressupostos de la Generalitat. Una esmena a la totalitat com gest de bona voluntat! Sembla que hi ha una majoria independentista al Parlament, però sempre jugant a ser minoria. Es una voluntat de fer-se petit, allò que és deia dels partits d’esquerra, el deliri per la ínfima diferència. La CUP és així, sempre reactiu, per això, com tothom ja ho sap, cal prendre un camí que busqui complicitats, ni que sigui infinitesimal , amb els altres partits, sigui  Comú Podem  o PSC.  Com volen exemplar la base com és diu retòricament, si no som capaços de pactar amb altres formacions polítiques? Una vegada més, quant cal implicar-se la CUP surt corrent al desert, on és troba com a casa, tranquils i en pau en sí mateix. Ara toca remar contra el vent, però això ja ho saben tots. Aragonès estàs sol, i tens que començar a trobar companys de viatge, i no son precisament ni la CUP ni Junts.