En política hi ha un axioma clàssic, els fonaments al principi i els detalls al final. Però ací, juguem un altre joc. Un joc on la patologia de les diferències fa impossible que la ciutadania poguí rebre alguna bona noticia. Sembla que tot és resumeix en el Hard Rock. Adéu els pressupostos per educació, sanitat, dependència, infraestructures, tot això no te cap importància, perquè hi ha el Hard Rock que cal aturar-lo. Els Comuns, amb Jéssica Albiach, no vol com el casino s'han porta els estalvis del pobres jugadors, ni màfies, ni reduccions fiscals. En un món ideal, no caldria res d'això, però vivim en un lloc on el turisme de masses, s'ha convertit en el principal motor de l'economia. Potser no calia arribar-hi fins ací, però el fet és que hi som. No aprovar els pressupostos -ja sia per els Comuns o per Junts-, demostrarà que Catalunya és un lloc provincià i perifèric on els principis condemnen a la ciutadania a empitjora encara més el seu nivell de vida i esperances de millora. No aprenen perquè no en saben més i a més la falta de realisme crea aquestes situacions rocambolesques.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada