Política i societat

  La primera constatació és que l'abstencionisme ha guanyat, amb un 42%. Aquesta bossa de electors és molt difícil de determinar cap a quin cantó aniria si hagués votat. Per la seva dimensió, molts joves no han votat i molts que votaven independentista han preferit quedar-se a casa per veure com el PSC guanyava amb comoditat. La segona obvietat, el PSC i el seu lema de "passar pàgina" ha estat la opció més votada. Pedro Sánchez te instint polític i ha tornat a fer el miracle a Catalunya. La tercera, l'independentisme ha caigut de la Generalitat. ERC no ha sapigut capitalitzar res de la seva gestió, perquè les seves polítiques son massa erràtiques: sigui el conflicte amb la pagesia o la mala gestió de la sequera.  Quarta, Junts i Puigdemont s'han quedat com a segona força al Parlament, però no pot governar i això vol dir que Puigdemont haurà cremat tot el seu potencial polític. Junts és corresponsable del enfonsament del independentisme. La seva sortida de la Gener...

Acaba de carregar-se aquesta legislatura, perquè no li agradaven els Pressupostos, per culpa del Hard Rock, i ara té la barra de pronunciar sanitat i educació què eren els Departaments que més creixien en el pressupostos. No saben tanca la boca, perquè pensen que poden anar dient el primer que els hi passa per el cap. La seva irresponsabilitat és un perill per les institucions públiques que tant defensen per la boca i que llancen sense contemplacions a les escombraries, quan alguna cosa no és del seu gust.

En política hi ha un axioma clàssic, els fonaments al principi i els detalls al final. Però ací, juguem un altre joc. Un joc on la patologia de les diferències fa impossible que la ciutadania poguí rebre alguna bona noticia. Sembla que tot és resumeix en el Hard Rock. Adéu els pressupostos per educació, sanitat, dependència, infraestructures, tot això no te cap importància, perquè hi ha el Hard Rock que cal aturar-lo. Els Comuns, amb Jéssica Albiach, no vol com el casino s'han porta els estalvis del pobres jugadors, ni màfies, ni reduccions fiscals. En un món ideal, no caldria res d'això, però vivim en un lloc on el turisme de masses, s'ha convertit en el principal motor de l'economia. Potser no calia arribar-hi fins ací, però el fet és que hi som. No aprovar els pressupostos -ja sia per els Comuns o per Junts-, demostrarà que Catalunya és un lloc provincià i perifèric on els principis condemnen a la ciutadania a empitjora encara més el seu nivell de vida i esperances d...