Política i societat

  Avui fa vuit anys (2017) del referèndum per la Independència de Catalunya. La repressió policial, l’art 155, els empresonaments i els exilis. Encara vivim les seqüeles de tot allò. Una Llei d’Amnistia que el TS prevaricant de manera escandalosa, no la vol aplicar, perquè ell fan la veritable política espanyola. Ho vaig viure de primera mà. En el nostre col•legi electoral, no s’hi van presentar els piolins i la seva mala llet. Però altres llocs propers, Sabadell, va descarregar la seva particular fúria. No crec que tots actuessin de la mateixa manera, però els que si van abocar amb deliri, es notava massa que volien fer mal a les persones que hi havien anat. Jo no ho oblidaré mai, sé qui va estar a un cantó i a l’altre. Així, el nostre honorable President Salvador Illa. Ell és l’encarnació del fracs posterior i la desfeta per picabaralles intestines entre els propis partits independentistas. Pel que sembla, ara l’extrema dreta catalana, AN, vol treure rèdits electorals sobre el d...

En política hi ha un axioma clàssic, els fonaments al principi i els detalls al final. Però ací, juguem un altre joc. Un joc on la patologia de les diferències fa impossible que la ciutadania poguí rebre alguna bona noticia. Sembla que tot és resumeix en el Hard Rock. Adéu els pressupostos per educació, sanitat, dependència, infraestructures, tot això no te cap importància, perquè hi ha el Hard Rock que cal aturar-lo. Els Comuns, amb Jéssica Albiach, no vol com el casino s'han porta els estalvis del pobres jugadors, ni màfies, ni reduccions fiscals. En un món ideal, no caldria res d'això, però vivim en un lloc on el turisme de masses, s'ha convertit en el principal motor de l'economia. Potser no calia arribar-hi fins ací, però el fet és que hi som. No aprovar els pressupostos -ja sia per els Comuns o per Junts-, demostrarà que Catalunya és un lloc provincià i perifèric on els principis condemnen a la ciutadania a empitjora encara més el seu nivell de vida i esperances d...