Avui fa vuit anys (2017) del referèndum per la Independència de Catalunya. La repressió policial, l’art 155, els empresonaments i els exilis. Encara vivim les seqüeles de tot allò. Una Llei d’Amnistia que el TS prevaricant de manera escandalosa, no la vol aplicar, perquè ell fan la veritable política espanyola. Ho vaig viure de primera mà. En el nostre col•legi electoral, no s’hi van presentar els piolins i la seva mala llet. Però altres llocs propers, Sabadell, va descarregar la seva particular fúria. No crec que tots actuessin de la mateixa manera, però els que si van abocar amb deliri, es notava massa que volien fer mal a les persones que hi havien anat. Jo no ho oblidaré mai, sé qui va estar a un cantó i a l’altre. Així, el nostre honorable President Salvador Illa. Ell és l’encarnació del fracs posterior i la desfeta per picabaralles intestines entre els propis partits independentistas. Pel que sembla, ara l’extrema dreta catalana, AN, vol treure rèdits electorals sobre el discurs de la por, no davant de les elits econòmiques de Catalunya o d’Espanya, sinó de la baula més febles i a qui, en un exercici de cinisme i xenofòbia, apunten com a responsables de tots els mals haguts i pervindré, els immigrants (marroquins) i tots aquells que venen en pasteres i no en vol regular des de Perú, Argentina, Equador o qualsevol indret del món.
Les dinàmiques socials son inescrutables, perquè el nostre món ha canviat molt des el llunyà 2017. Qui sap que passarà d’ací vuit anys més, potser AN serà la força hegemònica a Catalunya i el conglomerat PP&Vox, mani que sempre voldria manar a Espanya que es tradueix en l’expressió Madrid. No descarto que Ayuso, aquesta senyora que no suporta que algú parli un altre idioma que no sigui el seu, sigui la que lideri una Espanya on Catalunya serà definitivament, captiva i derrotada. Esperem que no!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada