Política i societat

  Fen t una mica d'història... "Habiendo cesado por la entrada de las armas del Rey N.S. [...] la representación de la Diputación y Generalidad de Cataluña", 16/9/1714. Mariscal duc de Berwick*. Amb aquest lacònic decret del mariscal Berwick, Catalunya passava definitivament a mans de Castella i la seva monarquia.  "Un lloc de memòria indiscutible va ser el de la Ciutadella. El seu anhelat enderrocament va donar peu a un discurs, l'octubre del 1868, del president de la Junta Revolucionària a favor de les lleis perdudes i " contra la sangrienta memoria de Felipe V ". Era el " padrón de ignominia que levantara un día Felipe V para esclavizar a los barceloneses y para poner un freno a sus sentimientos demasiado libres ", segons La Corona de Aragón, el 1854. Jacint Verdaguer s'hi referí a la poesia "Barcelona venjada*". (...) Al llarg del segle XIX, la historiografia també es va fer ressò dels fets de l'Onze de Setembre. Aix...

  Josep Pla en el seu periple italià al estiu de 1922, escriu un article a La Publicidad, "Patriotismo*" el 20 de juliol. En aquest article diu el següent: "Si, como catalán, soy nacionalista, debo confesar que no me es simpático el nacionalismo como doctrina general, que no puedo con el nacionalismo filosófico. Si yo fuera italiano o francés o alemán, no sería nacionalista, como no lo serán, sin duda, los catalanes del siglo veintitrés o veinticuatro, es decir los catalanes que nazan cuando Cataluña goce de independencia completa. Entonces, un catalán podrá permitirse el lujol de llamarse ciudadano del planeta. Y sólo entonces, solo a través del mundo, podrá sentir plenamente las ventajas de ser catalán. (...) Porque un nacionalista -excepto un nacionalista calatán- es un hombre profundamente antipático**." (pàg.304)

  Avui fa vuit anys (2017) del referèndum per la Independència de Catalunya. La repressió policial, l’art 155, els empresonaments i els exilis. Encara vivim les seqüeles de tot allò. Una Llei d’Amnistia que el TS prevaricant de manera escandalosa, no la vol aplicar, perquè ell fan la veritable política espanyola. Ho vaig viure de primera mà. En el nostre col•legi electoral, no s’hi van presentar els piolins i la seva mala llet. Però altres llocs propers, Sabadell, va descarregar la seva particular fúria. No crec que tots actuessin de la mateixa manera, però els que si van abocar amb deliri, es notava massa que volien fer mal a les persones que hi havien anat. Jo no ho oblidaré mai, sé qui va estar a un cantó i a l’altre. Així, el nostre honorable President Salvador Illa. Ell és l’encarnació del fracs posterior i la desfeta per picabaralles intestines entre els propis partits independentistas. Pel que sembla, ara l’extrema dreta catalana, AN, vol treure rèdits electorals sobre el d...

La CUP va decidir ahir no investir A.Mas per presidir la Generalitat. A l'article de l'Ara del dia d'avui S.Cardús, La paraula és “emancipació” saluda la fi d'aquest procés, no perquè ho desitjarà, sinó per les oportunitats que permet. Com diu amb encert, la CUP ha entrat al regne del que és real, i la seva confrontació ha estat la negativa a investir President a A.Mas. El que és estrany, no ha estat el resultat, previsible, sinó la sobreactuació dels restants agents institucionals. Se'ls fa responsables del descarrilament del procés. Caldria preguntar-se com aquests mesos els negociadors del Junts, no van ser prou perspicaços per adonar-se que la CUP, també té limitacions, com tots. En la cerca de culpables, se li ha atribuït el sistema assembleari.  Deia F.Savater, poc procliu a l'independentisme, que els partits clàssics, i la seva estructura piramidal, convertien els seus congressos, en “ resultats nord-coreans ”, on s'aclamava el P...