Passa al contingut principal

La CUP aterriza en el desierto de lo real



La CUP va decidir ahir no investir A.Mas per presidir la Generalitat. A l'article de l'Ara del dia d'avui S.Cardús, La paraula és “emancipació” saluda la fi d'aquest procés, no perquè ho desitjarà, sinó per les oportunitats que permet. Com diu amb encert, la CUP ha entrat al regne del que és real, i la seva confrontació ha estat la negativa a investir President a A.Mas. El que és estrany, no ha estat el resultat, previsible, sinó la sobreactuació dels restants agents institucionals. Se'ls fa responsables del descarrilament del procés. Caldria preguntar-se com aquests mesos els negociadors del Junts, no van ser prou perspicaços per adonar-se que la CUP, també té limitacions, com tots. En la cerca de culpables, se li ha atribuït el sistema assembleari.




 Deia F.Savater, poc procliu a l'independentisme, que els partits clàssics, i la seva estructura piramidal, convertien els seus congressos, en “ resultats nord-coreans ”, on s'aclamava el President o Secretari General, la nomenclatura soviètica segueix sent un misteri que es mantingui, amb el 97% dels votants, el que ha fet amb la votació.

La CUP ha hagut de baixar a la sorra política i ha acabat demanant perdó pel resultat. Un disbarat! Ara el President Mas podrà convocar noves eleccions per al març. Veurem com la ciutadania encara aquests nous comicis. Hi haurà continuïtat amb els resultats del 20-D? Hi haurà vot de càstig contra els partits independentistes? Avançarà el sector espanyolista?



A l'article de Mar Rosàs, “ Gat per llebre: injustícia per desgràcia ” (Ara, Diumenge, 3 de gener) establia una distinció de la filòsofa Judith Shklar ((1928-1992) entre desgràcies i injustícies. El No de la CUP, no és una desgràcia,  canviada a través de les noves eleccions; és una decisió que la CUP haurà d'assumir i el seu electorat premiar o castigar, cal recordar que la CUP representa el 10% del cens electoral. petita, desagraïda, poc èpica, si això els serveix per créixer, enhorabona. La contrapartida, és que a les properes eleccions, els votants hauran d'afinar més que majories i minories volem. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...

Què treballi Rita!

  Ana Botín, la nova anarco lliberal, proclama al cel que si treballes en el seu banc o ets caixera de Mercadona, o treballes per 1500 € mensuals, estàs fent el préssec, perquè gràcies al nou sistema  el projecte FironixPulse 7.1 Ai, et permetrà guanyar diners a cabassos.  Sobta que en la propaganda hi hagi un error tipogràfic que dona mala astrugància.  A la propaganda diu que el govern li dona suport. Potser insinuen que si van mal dades, recuperaràs el que has invertit, però això és rigorosament fals. Si ets del 98% que desconeixia aquesta bicoca, encara estàs a temps de fer-te milionari. Deixeu de treballar insensats i dediqueu-vos a  invertir! Genial! PD: No sabria dir si és una estafa piramidal o què, però cal anar molt de compte.

Estampes de Setmana Santa

      Aquesta imatge  correspon a una desfilada de nens i nenes del col·legi Divino Pastor (privat-concertat), disfressats de legionaris, no som a carnestoltes, sinó estem en Setmana Santa a Màlaga. La premsa patriòtica deu estar en extàsi el veure la desfilada. Per descomptat, ací no hi ha manipulació ni rentat de cervell, com si fan a uns altres llocs.