Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta CUP

Els partits d'esquerre tenen més capacitat de desintegració que l'àtom!

  Tanta "emancipació de les classes treballadores", i resulta que Vox treu més vots que tots aquests grupuscles junts, sempre mal avingut, seguint l'estela dels partits més grans. És allò de la psicopatologia de pels petites diferències.  PD: Soc incapaç d'escriure més sobre aquest petits grups que pel que sembla fan més soroll que cap altre cosa.  

Una nova CUP?

  La crònica de Xavier Tedó, a l'Ara, explica el procés de refundació del partit a Sabadell.  La CUP té principis, potser massa eteris, com son:  Independència, socialisme, feminisme i Països Catalans". No sé si han meditat aquests principis, perquè no tots tenen el mateix valor, per exemple, què vol dir ara mateix socialisme? Una mena de socialdemocràcia amb més determinació o una interpretació dels vells conceptes del segle XIX? No deixa de ser sorprenent que en els principis no aparegui la idea de democracia, o potser aquesta idea cal forjar-la de nou?  Hi hi una nova idea, no sé si és estratègica o tàctica. Sortir de l'ostracisme on s'havia atrinxerat la CUP en el seu maximalisme inútil, sembla un pas en la bona direcció. Veurem com ho fan. En qüestions de economia diuen :   “Hem d’explicar quin és el nostre model productiu, que no és el de turistes i porcs del PSC i Junts”, afegeix ( Bernat Lavaquiol) . "  “No ens oposem a la indústria, ni volem s...

Illa està pensant en canviar els mobles de la Generalitat

  La primera constatació és que l'abstencionisme ha guanyat, amb un 42%. Aquesta bossa de electors és molt difícil de determinar cap a quin cantó aniria si hagués votat. Per la seva dimensió, molts joves no han votat i molts que votaven independentista han preferit quedar-se a casa per veure com el PSC guanyava amb comoditat. La segona obvietat, el PSC i el seu lema de "passar pàgina" ha estat la opció més votada. Pedro Sánchez te instint polític i ha tornat a fer el miracle a Catalunya. La tercera, l'independentisme ha caigut de la Generalitat. ERC no ha sapigut capitalitzar res de la seva gestió, perquè les seves polítiques son massa erràtiques: sigui el conflicte amb la pagesia o la mala gestió de la sequera.  Quarta, Junts i Puigdemont s'han quedat com a segona força al Parlament, però no pot governar i això vol dir que Puigdemont haurà cremat tot el seu potencial polític. Junts és corresponsable del enfonsament del independentisme. La seva sortida de la Gener...

La CUP vol cultivar el hortet!

  La CUP també fa la seva presentació, una mica desgavellada i provisional, per presentar el seu lema de campanya. "Defensem la terra". On queda defensar a la gent? La CUP literalment, ha llançat tots els vots obtinguts a la paperera. La seva falta de implicació en la política, els ha deixat en un paper de testimoniatge. Una mena de  " Pep Consciències", unes ànimes belles què sempre estan en contra de qualsevol solució que no sigui les que ells voldrien. Si volen defensar la terra, vol dir que potser voldrien defensar a la pagesia, però aquests, tenen molt clar els problemes immediats que tenen que resoldre, i no tinc clar que la CUP estigui al cas i els pagesos els hi facin massa cas.

Eleccions municipals (II)

  He rebut una nova tanda de propaganda electoral. En un format que denota austeritat, apareix Valents, no sé a qui s'ha li va ocorre aquest nom tant poc polític. Dins del sobre, en castellà, consignes per enganxar els potencials electors. Diu " Volverás a sentirte seguro. Acabaremos con la delincuencia, los robos y las okupaciones ilegales. Aumentaremos el número de policías en la calle para que vuelvas a sentirte seguro ". Una mica més abaix, diu "Menos impustos y burocracia. (...) rebajaremos impuestos y tasas municipales (...)". Com és pot combinar un augment del nombre de policies i la baixada de impostos? Cal dir que al municipi no hi ha massa de totes les xacres que malauradament pateix qualsevol ciutat. En fi, Valents i les seves banderes (tres) no passa de ser una forma de dividir el vot de dretes. I si, cal ser molt valent per anar a votar-los. Sort! El segon sobre de propaganda electoral, es nota que té més possibles que el primer. Diu "Això va d...

La CUP vol la pau!

  Què li passa a la CUP amb la Guerra d’Ucraïna? Son l’esperit de la contradicció. Ara son els campions del pacifisme absolut. “NO a la guerra”. Aquest pacifisme, no es gens desinteressat. L’obsessió per les diferències fa que sempre vagin a la contra. No volen armes perquè els ucraïnesos es puguin defensar. Creuen, què això, farà que hi hagi més morts. I tenen raó. Però, la llibertat d’un poble està en joc. Volen dir que s’han de rendir al enemic? No volen l’OTAN, reparteixen culpes a banda i banda, ells, els nous arbitres de la justícia i la pau. Son l’herald d’una pau que res més ho veuen ells. Tots son culpables, menys ells, es clar. No els agrada que hi hagi una unanimitat en una qüestió com la invasió del exèrcit rus a Ucraïna. La CUP demostra una vegada més la seva absència de sentit comú, i això els fa un interlocutor inútil i perillós . 

La realitat es confon amb la parodia

  L 'anàlisi d'Antoni Bassas: ' Pressupostos amb el PSC, victòria per a l'Estat '. Aquest és l’anàlisi que fa Bassas. I no li falta raó. Però, què fan el “bloc independentista”? Junts s’ho mira amb simpatia el que fa la CUP, perquè és una manera de minar a ERC. Amb dos eixos simultanis: nacional/esquerra o dreta, és fa insostenible aquest bloc que mai funciona.  Si ERC dona suport  a Madrid els Pressupostos –de gratis- perquè no és vol els vots del PSC per pactar ací el que ja es pacta allà? Diu Bassas, perquè PSC i ERC lluiten per la hegemonia, potser si, però amb el eix nacional, el PSC no vol saber rés d’aquest eix. Embolicats  amb els eixos, és la societat qui perd. Hi ha diners -això sembla-, però les perspectives de país són tant allunyades entre la CUP i la resta, què voler simptonitzar amb tothom, és simplement, impossible. Cal prioritzar. Com potser que ERC volgui la col•laboració de la CUP, si ells, son la puresa i la inconsciència del què és impo...

Aragonès i la solitud del poder

  La CUP ha dit no els Pressupostos de la Generalitat. Una esmena a la totalitat com gest de bona voluntat! Sembla que hi ha una majoria independentista al Parlament, però sempre jugant a ser minoria. Es una voluntat de fer-se petit, allò que és deia dels partits d’esquerra, el deliri per la ínfima diferència. La CUP és així, sempre reactiu, per això, com tothom ja ho sap, cal prendre un camí que busqui complicitats, ni que sigui infinitesimal , amb els altres partits, sigui  Comú Podem  o PSC.  Com volen exemplar la base com és diu retòricament, si no som capaços de pactar amb altres formacions polítiques? Una vegada més, quant cal implicar-se la CUP surt corrent al desert, on és troba com a casa, tranquils i en pau en sí mateix. Ara toca remar contra el vent, però això ja ho saben tots. Aragonès estàs sol, i tens que començar a trobar companys de viatge, i no son precisament ni la CUP ni Junts.

La CUP no dona ni un segon al nou President

  A hir va haver tensió al carrer per els desnonaments i la presencia de la CUP. Les imatges de la Brimo amb pintura, semblava una posada en escena de la Fura del Baus. Catalunya encapçala el rànquig de desnonaments a Espanya. La maquinaria judicial què es molt lenta i garantista, acaba per posar a la policia com braç executor de les sentències. Els Mossos són policia judicial. El problema és la crisi econòmica, els sous tercermundistes, també hi ha una bona colla de persones que tenen un modus vivendi amb l’ocupació d’allò que no es seu. El moviment okupa, va néixer, per cridar l’atenció a les institucions públiques de la falta d’espais per habitar, però tot s’ha transformat en un altra cosa. Grups organitzats, ocupen habitatges acabades de construir, per demanar “rescats”. Gent que viu del aire, s’hi fica on vol, normalment, en lloc que no son ni Pedralbes, però si en llocs molt més humils. A Sabadell, per exemple, els Merinals. Gent sense perspectiv...

La CUP lavaba la ropa sucia en "petit comité*"

  [Arrufat marchó de la CUP con una denuncia interna per agresión sexual] Las informaciones que se acumulan en la figura de Quim Arrufat, ex diputado de la CUP, son preocupantes. La presunción de inocencia (art.24.2 CE) es exigible en todos los casos, sean de la CUP o del PP. Sin embargo, llama la atención que existan dos denuncias, una por agresión y otra por abusos. Lo más extraño es que ambas no se hayan tramitado por los juzgados y si ante un   " comissió d’abordatge de les agressions masclistes" del propio partido. ¿Desde cuándo la "ropa sucia" se lava dentro de una organización sea política o de cualquier otro género? ¿No se lleva ante la justicia por su descrédito? Desde luego, desde las Altas Instancias de la justicia está en descrédito continuo. Pero la justicia ordinaria, funciona medianamente bien. ¿Por qué esa "comisión"? Parece que la CUP se comporta con un infantilismo de la peor especie.  Desde el 2014 cuando se produce la "agresión sex...

A la CUP le gusta mojarse

Resulta extraño que un partido de waterpolo femenino haya tenido que trasladarse de Barcelona a Molis de Rei y de ahí al CAR de Sant Cugat. El motivo al parecer es que la CUP no le gusta la selección israelí. ¿Cómo es posible que tres concejales puedan imponer su negativa para que un partido que debía celebrarse en la Piscina Sant Jordi no haya podido realizarse? Ahora resulta que nadie asume la responsabilidad de semejante disparate. La representante de la CUP de Barcelona, Eulàlia Reguant había denunciado: "la connivència, en el fons, amb règims com l'estat d'Israel, on es promou l'apartheid i on en reiterades ocasions s'ha utilitzat la violència contra esportistes palestins" [La connivenca, en el fondo, con régimenes como el estado de Israel, donde se promueve la segregación y donde en reiteradas ocasiones se ha utilizado la violencia contra deportistas palestinos] ¿Es está toda la argumentación para prohibir una competición? La CUP es un grup...

Elecciones anormales del 21-D (y II)

II La segunda constatación es que el bloque independentista ha resistido el embate del gobierno central. JxCat y ERC suman 66 escaños a dos de la mayoría absoluta. La CUP ha obtenido 4, lejos de las aspiraciones de la izquierda alternativa. Sumando los 66 a los 4 suman 70 escaños, que es  mayoría absoluta. La victoria de JxCat, es una victoria transversal. Una victoria simbólica. Reivindicar la figura del President de la Generalitat destituido por el art.155, ha sido la constatación que una parte del electorado ha querido restituir. Esto significa que la fórmula de JxCat es frágil y transitoria. Sin embargo, los indicios desde el TS no parecen muy prometedores. La vía judicial abierta insensatamente por el gobierno del PP, no hace más que enquistar un problema. Hay que recodar que todas las actuaciones judiciales se han llevado a instancia de la Fiscalía, que pertenece al gobierno. Así, si Puigdemont pisara Cataluña, inmediatamente sería detenido, como los demás miembros (4...

La CUP consume papel couche

Caña al mono: "independentistas lo tenéis crudo"

Born in the Spanish and Catalonia

La CUP aterriza en el desierto de lo real

La CUP va decidir ahir no investir A.Mas per presidir la Generalitat. A l'article de l'Ara del dia d'avui S.Cardús, La paraula és “emancipació” saluda la fi d'aquest procés, no perquè ho desitjarà, sinó per les oportunitats que permet. Com diu amb encert, la CUP ha entrat al regne del que és real, i la seva confrontació ha estat la negativa a investir President a A.Mas. El que és estrany, no ha estat el resultat, previsible, sinó la sobreactuació dels restants agents institucionals. Se'ls fa responsables del descarrilament del procés. Caldria preguntar-se com aquests mesos els negociadors del Junts, no van ser prou perspicaços per adonar-se que la CUP, també té limitacions, com tots. En la cerca de culpables, se li ha atribuït el sistema assembleari.  Deia F.Savater, poc procliu a l'independentisme, que els partits clàssics, i la seva estructura piramidal, convertien els seus congressos, en “ resultats nord-coreans ”, on s'aclamava el P...

La CUP: las esencias primero, el Procés, después

La CUP jugando con la independencia

La CUP quiere batir todos los records (políticos)

La CUP por libre