Passa al contingut principal

Eleccions municipals (II)

 


He rebut una nova tanda de propaganda electoral. En un format que denota austeritat, apareix Valents, no sé a qui s'ha li va ocorre aquest nom tant poc polític. Dins del sobre, en castellà, consignes per enganxar els potencials electors. Diu "Volverás a sentirte seguro. Acabaremos con la delincuencia, los robos y las okupaciones ilegales. Aumentaremos el número de policías en la calle para que vuelvas a sentirte seguro". Una mica més abaix, diu "Menos impustos y burocracia. (...) rebajaremos impuestos y tasas municipales (...)". Com és pot combinar un augment del nombre de policies i la baixada de impostos? Cal dir que al municipi no hi ha massa de totes les xacres que malauradament pateix qualsevol ciutat. En fi, Valents i les seves banderes (tres) no passa de ser una forma de dividir el vot de dretes. I si, cal ser molt valent per anar a votar-los. Sort!

El segon sobre de propaganda electoral, es nota que té més possibles que el primer. Diu "Això va de debò". Junt. Gent de debó. Dins, del sobre, hi ha una targeta on surt en Joan Juni, on diu "Vota. El canvi en positiu".  Un somriure, com tots, forçada un aspecte una mica massa informal, sembla que la camisa li ve una mica estreta i un mocador al coll un pel "pijo". Remet a la pàgina web per  aprofundir en el programa electoral. Una breu presentació del candidat, i una dada interesant, el actual Alcalde porta 16 anys al Consistori. Potser si què cal un canvi, o tinc  clar, si guanyarà en Joan. 




L'últim sobre que m'ha arribat, es un que diu "Gent que lluiti es el que cal". Una mena de tríptic, de fet son dos, on sintèticament exposa les seves claus per demanar el vot. En diu que "Hem rebutjat activament el 4t Cinturó, des del carrer i promovent debats". Ja comencem malament. La congestió permanent de la carretera és per la falta d'aquest 4t Cinturó. Però sembla que la  CUP no li importa els embossos a una carretera del segle XIX. La candidata, la Marga, té un somriure que vol anar a més. Un serrell una mica rebel i el ulls mig amagats.  Si llegeixis el que diuen, sembla més un manifest per la humanitat què un programa per una petita ciutat.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Què treballi Rita!

  Ana Botín, la nova anarco lliberal, proclama al cel que si treballes en el seu banc o ets caixera de Mercadona, o treballes per 1500 € mensuals, estàs fent el préssec, perquè gràcies al nou sistema  el projecte FironixPulse 7.1 Ai, et permetrà guanyar diners a cabassos.  Sobta que en la propaganda hi hagi un error tipogràfic que dona mala estrella.  A la propaganda diu que el govern li dona suport. Potser insinuen que si van mal dades, recuperaràs el que has invertit, però això és rigorosament fals. Si ets del 98% que desconeixia aquesta bicoca, encara estàs a temps de fer-te milionari. Deixeu de treballar insensats i dediqueu-vos a  invertir! Genial! PD: No sabria dir si és una estafa piramidal o què, però cal anar molt de compte. Com la propaganda és maliciosa, les cares d'Ana Botín son sense el permís d'ella i d'altres que surten amb aquesta propaganda. 

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...

Desnonar a un iman a Salt

  L'Ara no diu la causa del desallotjament del imam i la seva família. No diu que sigui per un desnonament per falta de impagament, tampoc si és una qüestió de la AN.  Ara bé, "L'afectat és l'imam Papa Diawara , de la mesquita del carrer Rafel Masó, freqüentada per gambians i senegalesos , i té 70 anys . La seva filla, Henda Diawara, de 26 anys, nascuda a Salt, explica a l'ARA com s'ha produït la successió dels esdeveniments: "Fa 20 anys que vivíem en aquest pis, pagàvem la hipoteca, però el banc va desaparèixer, llavors vam demanar que es convertís en lloguer social, però no se'ns va concedir, i el passat divendres ens van desnonar", relata." (Ara.cat, 12/3/24) Amb tota aquesta informació queda clar que siguis imam, o jubilat o  simplement, qualsevol inquilí que no paga al banc, aquests bancs que es gasten milions en propaganda  diuen que el poder el tens tu, i totes aquestes collonades, et faran fora de cosa teva. Pel que sembla, el movimen...