Passa al contingut principal

Eleccions municipals (II)

 


He rebut una nova tanda de propaganda electoral. En un format que denota austeritat, apareix Valents, no sé a qui s'ha li va ocorre aquest nom tant poc polític. Dins del sobre, en castellà, consignes per enganxar els potencials electors. Diu "Volverás a sentirte seguro. Acabaremos con la delincuencia, los robos y las okupaciones ilegales. Aumentaremos el número de policías en la calle para que vuelvas a sentirte seguro". Una mica més abaix, diu "Menos impustos y burocracia. (...) rebajaremos impuestos y tasas municipales (...)". Com és pot combinar un augment del nombre de policies i la baixada de impostos? Cal dir que al municipi no hi ha massa de totes les xacres que malauradament pateix qualsevol ciutat. En fi, Valents i les seves banderes (tres) no passa de ser una forma de dividir el vot de dretes. I si, cal ser molt valent per anar a votar-los. Sort!

El segon sobre de propaganda electoral, es nota que té més possibles que el primer. Diu "Això va de debò". Junt. Gent de debó. Dins, del sobre, hi ha una targeta on surt en Joan Juni, on diu "Vota. El canvi en positiu".  Un somriure, com tots, forçada un aspecte una mica massa informal, sembla que la camisa li ve una mica estreta i un mocador al coll un pel "pijo". Remet a la pàgina web per  aprofundir en el programa electoral. Una breu presentació del candidat, i una dada interesant, el actual Alcalde porta 16 anys al Consistori. Potser si què cal un canvi, o tinc  clar, si guanyarà en Joan. 




L'últim sobre que m'ha arribat, es un que diu "Gent que lluiti es el que cal". Una mena de tríptic, de fet son dos, on sintèticament exposa les seves claus per demanar el vot. En diu que "Hem rebutjat activament el 4t Cinturó, des del carrer i promovent debats". Ja comencem malament. La congestió permanent de la carretera és per la falta d'aquest 4t Cinturó. Però sembla que la  CUP no li importa els embossos a una carretera del segle XIX. La candidata, la Marga, té un somriure que vol anar a més. Un serrell una mica rebel i el ulls mig amagats.  Si llegeixis el que diuen, sembla més un manifest per la humanitat què un programa per una petita ciutat.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una finestra al passat

El Torrent del Capellà  (Sabadell) 1959  Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico.  La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)

Desnonar a un iman a Salt

  L'Ara no diu la causa del desallotjament del imam i la seva família. No diu que sigui per un desnonament per falta de impagament, tampoc si és una qüestió de la AN.  Ara bé, "L'afectat és l'imam Papa Diawara , de la mesquita del carrer Rafel Masó, freqüentada per gambians i senegalesos , i té 70 anys . La seva filla, Henda Diawara, de 26 anys, nascuda a Salt, explica a l'ARA com s'ha produït la successió dels esdeveniments: "Fa 20 anys que vivíem en aquest pis, pagàvem la hipoteca, però el banc va desaparèixer, llavors vam demanar que es convertís en lloguer social, però no se'ns va concedir, i el passat divendres ens van desnonar", relata." (Ara.cat, 12/3/24) Amb tota aquesta informació queda clar que siguis imam, o jubilat o  simplement, qualsevol inquilí que no paga al banc, aquests bancs que es gasten milions en propaganda  diuen que el poder el tens tu, i totes aquestes collonades, et faran fora de cosa teva. Pel que sembla, el movimen...

Estampes de Setmana Santa

      Aquesta imatge  correspon a una desfilada de nens i nenes del col·legi Divino Pastor (privat-concertat), disfressats de legionaris, no som a carnestoltes, sinó estem en Setmana Santa a Màlaga. La premsa patriòtica deu estar en extàsi el veure la desfilada. Per descomptat, ací no hi ha manipulació ni rentat de cervell, com si fan a uns altres llocs.