Salta al contingut principal

Eleccions municipals (II)

 


He rebut una nova tanda de propaganda electoral. En un format que denota austeritat, apareix Valents, no sé a qui s'ha li va ocorre aquest nom tant poc polític. Dins del sobre, en castellà, consignes per enganxar els potencials electors. Diu "Volverás a sentirte seguro. Acabaremos con la delincuencia, los robos y las okupaciones ilegales. Aumentaremos el número de policías en la calle para que vuelvas a sentirte seguro". Una mica més abaix, diu "Menos impustos y burocracia. (...) rebajaremos impuestos y tasas municipales (...)". Com és pot combinar un augment del nombre de policies i la baixada de impostos? Cal dir que al municipi no hi ha massa de totes les xacres que malauradament pateix qualsevol ciutat. En fi, Valents i les seves banderes (tres) no passa de ser una forma de dividir el vot de dretes. I si, cal ser molt valent per anar a votar-los. Sort!

El segon sobre de propaganda electoral, es nota que té més possibles que el primer. Diu "Això va de debò". Junt. Gent de debó. Dins, del sobre, hi ha una targeta on surt en Joan Juni, on diu "Vota. El canvi en positiu".  Un somriure, com tots, forçada un aspecte una mica massa informal, sembla que la camisa li ve una mica estreta i un mocador al coll un pel "pijo". Remet a la pàgina web per  aprofundir en el programa electoral. Una breu presentació del candidat, i una dada interesant, el actual Alcalde porta 16 anys al Consistori. Potser si què cal un canvi, o tinc  clar, si guanyarà en Joan. 




L'últim sobre que m'ha arribat, es un que diu "Gent que lluiti es el que cal". Una mena de tríptic, de fet son dos, on sintèticament exposa les seves claus per demanar el vot. En diu que "Hem rebutjat activament el 4t Cinturó, des del carrer i promovent debats". Ja comencem malament. La congestió permanent de la carretera és per la falta d'aquest 4t Cinturó. Però sembla que la  CUP no li importa els embossos a una carretera del segle XIX. La candidata, la Marga, té un somriure que vol anar a més. Un serrell una mica rebel i el ulls mig amagats.  Si llegeixis el que diuen, sembla més un manifest per la humanitat què un programa per una petita ciutat.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'Espanya que no em representa

  Els conqueridors fent-se un homenatge al 2026!

L'habitatge al centre del debat polític

  A la tertúlia de Catràdio escoltava dues visions del problema del habitatge. Un parlava de la mania dels catalans per ser propietari, l’altre li deia que això de català i propietari era cosa del passat, perquè ara, això no és així. El preu de l’habitatge ha pujat fins a quotes impossibles per la majoria de la població condemnada a sous cada vegada més baixos, malgrat la retòrica de la competitivitat.  Sembla que hi ha un tall generacional on tenir propietat ho era tot. I per aconseguir-ho calia molt de temps i molt estalvi. Ningú anava a sopar els caps de setmana els llocs on va tothom. Els tipus d’interès eren de l’ordre del 17%. I malgrat tot, en sou mitjans, podies arribar a comprar-te l’habitatge. Tothom sabia, que apostar per l’ habitatge era una aposta segura, molt més que la borsa. Ara el fills d’aquella generació, malgrat totes les avantatges socials, és veuen immersos en una lluita cada vegada més despietada per aconseguir llocs de treballs  amb salaris dignes....

La cursa comença avui!

  Sánchez convoca eleccions per finals de novembre. Una mesura que amb tota probabilitat no estava en el seu timing mental. La derrota al Congres  del dos Decrets sobre l'habitatge, ha fet replantejar-se una nova estratègia. Sánchez té el do de l'oportunitat, i deu pensar que ara mateix, amb el país revoltat contra el que van dir no els Decrets, especialment el PP i Vox, és un bon moment per temptar a la sort. La polarització social que han mantingut la dreta extrema durant tot aquest temps, especialment en el cas de Ceuta, li pot girar a la contra per el tema de l'habitatge. El binomi clàssic de dreta i  esquerra tornarà a plantejar-se de manera crua i caïnita. Catalunya i el País Basc son el dos baluards que el PSOE vol mantenir. Serà una cursa despietada entre Feijóo&Abascal, un binomi impossible de separar i el PSOE. Malauradament, tenim un esquerra tant dividida i fragmentada i mal avinguda que potser seria hora d'anar plegats, però això és un impossible.