Eleccions municipals (II)

He rebut una nova tanda de propaganda electoral. En un format que denota austeritat, apareix Valents, no sé a qui s'ha li va ocorre aquest nom tant poc polític. Dins del sobre, en castellà, consignes per enganxar els potencials electors. Diu "Volverás a sentirte seguro. Acabaremos con la delincuencia, los robos y las okupaciones ilegales. Aumentaremos el número de policías en la calle para que vuelvas a sentirte seguro". Una mica més abaix, diu "Menos impustos y burocracia. (...) rebajaremos impuestos y tasas municipales (...)". Com és pot combinar un augment del nombre de policies i la baixada de impostos? Cal dir que al municipi no hi ha massa de totes les xacres que malauradament pateix qualsevol ciutat. En fi, Valents i les seves banderes (tres) no passa de ser una forma de dividir el vot de dretes. I si, cal ser molt valent per anar a votar-los. Sort!

El segon sobre de propaganda electoral, es nota que té més possibles que el primer. Diu "Això va de debò". Junt. Gent de debó. Dins, del sobre, hi ha una targeta on surt en Joan Juni, on diu "Vota. El canvi en positiu". Un somriure, com tots, forçada un aspecte una mica massa informal, sembla que la camisa li ve una mica estreta i un mocador al coll un pel "pijo". Remet a la pàgina web per aprofundir en el programa electoral. Una breu presentació del candidat, i una dada interesant, el actual Alcalde porta 16 anys al Consistori. Potser si què cal un canvi, o tinc clar, si guanyarà en Joan.

L'últim sobre que m'ha arribat, es un que diu "Gent que lluiti es el que cal". Una mena de tríptic, de fet son dos, on sintèticament exposa les seves claus per demanar el vot. En diu que "Hem rebutjat activament el 4t Cinturó, des del carrer i promovent debats". Ja comencem malament. La congestió permanent de la carretera és per la falta d'aquest 4t Cinturó. Però sembla que la CUP no li importa els embossos a una carretera del segle XIX. La candidata, la Marga, té un somriure que vol anar a més. Un serrell una mica rebel i el ulls mig amagats. Si llegeixis el que diuen, sembla més un manifest per la humanitat què un programa per una petita ciutat.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

¿ Nebrera a UPyD ?

Las declaraciones de Montserrat Nebrera contra la política y el parlamentarismo han sido ampliamente recogidas por la prensa. Llama la atenció la capacidad de convocatoria de Montserrat Nebrera. No le ha gustado lo que ha visto en política y por eso se marcha del partido popular. Pero de sus declaraciones se desprende que no piensa tirar la toalla y plantea la posibilidad de crear una nueva plataforma política. En las diferentes tertulias -no eres nadie si no logras estar sentado en esas tertulias-, se planteaban las opciones que le convenían a la ahora dimisionaria. Que alguien dimita cuando es parlamentaria en las autonómicas del 2006 llama la atención, pues, no es habitual. Incluso cuando los escándalos por corrupción, los políticos implicados o presuntamente implicados, no dimiten, excepto, cuando los cesan, pero aún en este caso, se aferran al escaño parlamentario como si fuese de ello les dependiera la vida. Así, que la señora Nebrera no siento apego al sillón. Los tertulianos

Més informació

11-M: Vintè aniversari

Això ja ho vaig escriure fa uns anys, però sembla que el passat no volguí marxar mai d'Espanya: En un país normal, un personatge com J.M.Aznar estaria amagat sota una muntanya de silenci i vergonya aliena. Però això és Espanya. Un país on ser franquista (dreta extrema) o de extrema dreta surt sempre de franc o simplement te premi. Un President (Aznar) que va mentir en la pitjor jornada de la història recent d'Espanya (11-M de 2004), diu molt de la seva supèrbia i inconsciència històrica. I encara l'hem de sentir donant lliços a tothom. No puc deixar passar l'oportunitat de citar a José María Ridao en el article -arran del atemptat del 11-M del 2004- quan va escriure aquestes profètiques paraules sobre el personatge: " Finalmente, el político mediocre y ventajista que gobernó España durante ocho años ha dejado patente su talla a ojos, no ya de la mayoría de sus conciudadanos sino del mundo entero. El precio, sin embargo, ha sido tan alto, tan trágico y desproporci

Més informació

El Roto no és infal·lible

[Desconfiaré siempre de quien no respete mi lengua. Porque, al hacerlo, demuestra que no me respeta a mi, y al mismo tiempo que no respeta un bien cultural esencial...]

Més informació

Política y sociedad

Cercar en aquest blog