Política i societat

  La pregunta és molt pertinent. Dinou trobades i cap resultat concret? Quina mena de converses eren aquestes?  Francisco Galindo, diplomàtic salvadorenc, mediador; l'ex president, Zapatero i el ara imputat, Santos Cerdán, de què parlaven amb Junts? Si era per una nova consulta, devien de saber, especialment Junts, que això no aniria en lloc. L'únic que trobo per aquestes converses, reservades, era perdre temps, donar la sensació que és podia avançar en l'eix nacional. Però, el PSOE va donar suport al 155 de Rajoy. Segur que Santos Cerdán, devia riure d'aquestes converses, mentre mantenia altres converses amb els seus amics Ábalos i  Koldo, molt més profitoses. Tot plegat ha sigut un exercici per mantenir les formes, mentre que les qüestions de fons, son inamovibles, això ho deia saber Junts, perquè sinó encara és molt pitjor.  

  Junts vol acaparar espais en l'escena política tant a Catalunya, l'ombra de AC el fa sobreactuar, i al escenari espanyol vol fer impossible la legislatura. Té raons per estar decebut, però en política, cal atenir-se al principi de realitat. Cal saber allò que deien els grecs, kairós , actuar amb oportunitat, i pel que sembla, Junts fa tot el contrari, li dona oxigen a un Feijóo&Abascal, que el voldrien dins de la presó. Així que no sé exactament que vol en les correlacions de forces d'uns i altres. Junts i Puigdemont, ara farà vuit anys que viu en l'exili, pot moure's per tota Europa, però resulta que si va a Espanya, anirà a Soto del Real, i això gràcies al TS i al tàndem Marchena/Llarena que fan política i no volen aplicar-li la Llei d'Amnistia aprovada per el Congrés. L'actitud de Junt sembla una enrabiada -carregada de raons- però estèril, perquè en el fons el PSOE no vol un xoc entre CCAA. La famosa financiació singular -el PSOE no la pot admetre-...

  En política, com a qualsevol àmbit de la vida, tot és susceptible d'empitjorar. I això sembla que té en ment les eminències que manen a Junts. L'alè de AC al clatell  de Junts, és va posat histèrics. Ara tenen molta presa de valorar els pactes amb el PSOE. I si, aquests pactes, son paper mullat. No hi ha cap concreció en les propostes. Hi ha una Llei d'Amnistia, però el TS ha decidit boicotejar-la, deixant fora a Puigdemont. Vuit anys a l'exili és massa temps. Trencar amb el PSOE a Madrid. Fer-li la vida (política) impossible. Fer-li perdre totes les votacions per satisfacció del PP&Vox. I llavors què? Tal com diu Antoni Bassas, en el seu anàlisi (24/10/25), les propostes per fer caure Sánchez, implicaria que Feijóo no pogués accedir-hi al govern, perquè es demanaria un testaferro polític, això sembla inversemblant i una estafa a tothom. Feijóo no ho admetria mai. I amb aquest deliris, s'ha proposat el nom del possible testaferro, Miquel Roca, hi ha veritablem...

  Si treus l'eix nacional, Junts es queda amb el lloc de CiU. És a dir, un partit de la dreta, preocupat per els accionista del Sabadell, i la burgesia catalana. Ara, amb AC a les seves espatlles electoral, Junts a ajudat a trencar el famós cordó sanitari, li passa factura la demoscòpia.  No ha de ser fàcil per un partit, qualsevol, tenir el seu líder a l'exili. Per això, els Alcaldes de Junts han anat a Waterloo a veure al ex President, Carles Puidgemont. Hi que li han plantejat?, " la seva "preocupació" creixent en dos àmbits: la multireincidència delinqüencial i les ocupacions il·legals d'habitatges" (Ara.cat, 20/10/25). Aquestes son les veritables preocupacions de els Alcaldes de Junts? Tants reincidents tenen en el seus municipis? Les ocupacions il·legals d'habitatges, son un problema, però resulta que en antics instituts (Badalona) o antigues casernes de la GC (Sabadell), els espais estaven abandonats i oblidats per els Ajuntaments de torn. Res...

  Els partits polítics sempre volen que els seus fidelíssims militants estrelles, tinguin un lloc on posar-se. Junts li regala a Laura Borràs una Fundació, Fundem la República. En l'organigrama apareix com a "directora acadèmica" (sic). Què significa aquest títol una mica passat de mode? A la informació ens assabentem que estem davant d'un  think tank  amb l'assessorament imprescindible de AC. Gràcies els partits polítics, la llista  d'aturats queda minimitzada per aquests actes de reconeixement del partit a les seves figures. Esperem que la nova "directora acadèmica" tingui millor criteri a l'hora de buscar col·laboradors. Li desitgem molta sort. Ja sap que està en el microscopi de tothom. ¡Sort! PD: La pena de inhabilitació li impedeix dirigir la Fundació. Aquest castic de la inhabilitació és una mena de plus civil contra la persona condemnada*.  

  Badalona, maig de 2024 Hi ha imatges   que ho diuen tot, però aquesta no ho és. Tot està estudiat. No és veu el context, potser hi ha milers de seguidors del PP aplegats al costat dels seus líders. Darrere d'ells d'un bloc de pisos és una bona manera de dir que l'habitatge és un problema molt seriós.  Palmeres, sol i Feijóo que no acaba de deixar-se anar i per això porta una jaqueta que amb les onades de calor que tenim, segons Vox això és normal, deu suar de valent, o potser Feijóo és d'aquells que no suen mai.  De moment, Feijóo segueix el seu camí cap a Vox, 'únic lloc que pot anar.  PD: Què fa Feijóo amb el puny aixecat? S'ha pensat que és d'esquerres? És veritat que el puny sembla força flonjo, però l'inconscient li està jugant una mala passada. Mentre Alejandro Fernández sembla molt feliç. Llàstima que la fotografia sigui antiga. 

  Sembla que el finançament va per llarg. En primer lloc, la qüestió de la ordinalitat com diu el titular està “en l’aire”, és dir, en el no res. Ordinalitat vol dir que si ests el tercer major contribuent a les arques del Estat, llavors, has de rebre el en el tercer lloc en el repartiment. Cal recordar que aquesta financiació porta congelada des del 2014 a l’espera d’una nova reforma. I mentre això passa, Catalunya ha arribat els 8 milions d’habitants. No pot finançar-se com si fóssim 6 ! La lluita de les CCAA governades per el PP, enfront de Catalunya serà èpica perquè la demagògia i la catalanofòbia, dona vots a la resta d’Espanya. Illa té un greu problema perquè les CCAA subvencionades, en bona part per Catalunya, no voldran perdre el seu nivell de subvenció eterna. La solidaritat és avui, un recurs retòric que explica perquè malgrat tots aquests anys de règim autonòmic, les mateixes CCAA que estaven a la cua segueixen estant-hi.  El PSOE farà veure que intenta fer el poss...

  A Junts estan desolats! Santos Cerdán, l'home que havia de fer de pont entre La Moncloa i Carles Puigdemont, ara, surten totes aquestes informacions, que deixen en molt mal lloc a Cerdán. Uns àudios que surten a la llum sis anys desprès ! Això vol dir que des de llavors han seguit el seus modus operandi ? Sembla que el Koldo, un personatge que a anant pujant des del no res -condemnat per dos causes, per lesions -té la mà molt llarga-, va fer que el que sembla que tothom fa, gravar les converses on es parla d'actes pot edificants, per si de cas, i per descomptat, per fer xantatge en cas de què ningú li pagui el que ell vol, perquè Koldo té una autoestima molt gran, des de porter a una discoteca a ser el servicial operari d'aquesta trama corrupte. Junts no té cap opció en el cas, perquè anar a eleccions seria un desastre per les aspiracions que Puigdemont pugi tornar a Catalunya cap el 2027.  PD: Els partits polítics, no hi ha cap comissió de selecció de personal?

  La política catalana, com totes les altres, està farcida de noms que  no coneix ningú. No deixa de ser curiós, que una noticia d'abast tant domèstic pugui omplir mitja plana de l' Ara.cat. Pel que sembla el mèrit de Cristina Gasol va ser denunciar "violència masclista" part dels companys de partit. Ningú ha anat al jutjat corresponent a fer cap denuncia. Per descomptat, hi ha al rere fons comptes entre diverses faccions de Junts. Tot plegat, ha fet que Aliança anés a pescar  amb aigües turbulentes, però el resultat no ha estat el que es desitjava.    L'exministre d'Hisenda, amb la compareixença al Congrés dins de la comissió de l'Operació Catalunya, ha tornat a demostrar la seva inoperància perquè a més dona altaveu per poder escampar totes les  mentides que volen.  "A Catalunya no es poden pagar els serveis públics, però hi ha polítics que no han de preocupar-se perquè tenen comptes abundants, de milions d'euros, al país veí. A Andorra". (...

  La caverna mediàtica volia un altre fotografia, però amb aquest també li va bé. De fet qualsevol fotografia que surti Pedro Sánchez val per desacreditar-lo, denigrar-lo i el que faci falta. Amb la tempesta promoguda per Trump i els aranzels, algú podria dir-li al seu col·lega Santi (Abascal), que parli per telèfon per dir-li que Espanya és diferent? Però Santi no és del PP, malgrat haver mamat la llet enriquida de sous estratosfèrics per un altre incompetent. El cas és que el PP de Feijóo no sap que fer. Trump era l'amic americà, però posar aranzel a Espanya? Una entesa d'estat per els aranzels? A no, Catalunya no pot rebre subvencions del 25% de cap de les maneres! La realitat és que Catalunya lidera les exportacions a EUA, amb 44350 milions de €. La segueix Andalusia amb 3188 milions de €, la Comunitat de Valencia amb 2850, Madrid amb 2149 i el País Basc  amb 1992 milions de €. Resulta que el que van pactar Junt i el Govern central representa el 25% de les exportacions d...

  Junts s'ha retratat amb el PP i Vox. El seu NO, a les pensions, a les bonificacions al transport públic, les ajudes per la DANA, a la Palma, etc,. Així com PP i Vox, sempre poder dir que ells son oposició, en el cas de Junts, que va donar suport a la investidura de Pedro Sánchez, son ells qui han de donar explicacions. No val dir que el POSE no compleix, perquè aquest No va directament contra la ciutadania inclosa la de Catalunya.  Puigdemont  ha fet la feina bruta al PP i Vox. Ja pot fer missatges culpant els altres, però el cas és que una vegada més, acabant sent els dolents de la pel·lícula. PD: El PSOE podia haver-se estalviat aquest NO del soci parlamentari, si hagués tramitat els decrets no en una decret òmnibus -una tàctica que Junts (CiU) era molt fan-, sinó en decrets separats. Les formes també compten.

  Endevinin qui està eufòric? Aquest dos personatges, tragicòmics, socis de govern de la Generalitat, li van regalar al PSC de Salvador Illa la Presidència de la Generalitat. Ara Junqueras s'han va a Waterloo a lliurà una altre batalla. Aigua i oli no es poden barrejar, perquè l'eix  dretes/esquerres és massa profund. A més aquests líders prefereixen autodestruir-se en l'eix independentista.  Cert, Junqueras va tindrà que passar-se dos anys de presó i Carles Puigdemont, segueix  al exili, perquè la Llei d'Amnistia per gràcia del TS no la vol aplicar. Certament, Espanya no és un país normal, i el PSOE, és caracteritza per els seus incompliments sistemàtics. El pitjor és que l'alternativa, PP i Vox, és encara molt pitjor. Potser aquests dos, volen jugar a quant pitjor millor!

  Junts vol ajudar al PP i Vox. El seu maximalisme pot fer trontollar les traspassos des de el govern central a la Generalitat. Ja s'ha sap que per Junt, els traspassos no ho son sinó son ells els receptors. Míriam Nogueras  s'ha convertit en una portaveu agra, permanentment enfadada i això no és bo per ningú. Junts podia  demanar moltes coses perquè la ciutadania de Catalunya poguí millora la seva qualitat de vida, no cal efectes màgics, tant aficionats com som els de Junts. Sembla que Puigdemont prefereix les amenaces de la dreta extrema que dialogar amb emissaris de la Moncloa. Demanar una cosa que no depèn d'ells, com la qüestió de confiança, és voler tensar la corda per donar oxigen a Feijóo i Abascal, sembla que cadascun és esclau de les seves pròpies obsessions i de les seves limitacions.   

 

Junts prefereix noves eleccions a un pacte entre PSC i ERC. De fet, Junts preferiria que a les eleccions generals el PP guanyes les eleccions. Així és la nova mentalitat de que va ser CiU. Prefereixen la terra cremada que el possibilisme d'ERC. Potser no hi ha gloria, però almenys pot servir a la ciutadania catalana. El problema es que aquest acord fa inútil la vinguda de Puigdemont. Junts és un expert en desqualificar qualsevol iniciativa que no vingui d'ells, un partit que sintonitzaria amb facilitat amb el PP sinó fos per la seva deriva extrema al costat de Vox. El problema de tot plegat és el que diran les bases d'ERC. Per què si diuen no, llavors, vol dir que tindrien que dimitir tota la cúpula d'ERC? Això seria el que voldria una militància que no representa a la totalitat dels votants d'ERC.    

  Afirmacions com aquestes, denoten el nivell polític de Catalunya. Guanya la dreta extrema i l'extrema dreta, però el Sr. Comín està eufòric perquè han superat a ERC. Ja és veu que per Junts, tant s'ha val si tot l'edifici del independentisme cau, mentre una pedra digui Junts. Així ens va, i per això, entre altres coses, la participació cau al 49%. Sembla que les lleis que emanen de la UE no importen a la ciutadania. També sembla que els joves prefereixen personatges com   Luis Pérez Fernández, alies "Alvise", que ha obtingut 3 europarlamentaris mitjançant la plataforma  Se acabó la fiesta  . Si hem de fer cas, que no és el cas, aniran a Europa. Un youtuber conspiranoic -va iniciar la via política de la mà d' Antoni Cantó a València amb Cs-, que sembla que fa furor a les xarxes socials. Sintetitzant, un demagog de la pitjor espècie. El problema d'aquest personatges és que les seves propostes son fum tòxic. Sembla que malgrat tot, molta gent li agrada into...

  "Els fuets amb que ens hem  assotat mútuament han fet bons nusos en aquests cinc anys*"

  Avui, en el Ara.cat, tant l'editorial com l'article d'Esther Vera, directora del Ara, a la columna L'apunt, amb el títol " Política per una societat decent", apunta en la mateixa direcció. Assumir la realitat dels resultats electorals del 12-M. Per això, Pere Aragonès, fa un pas al costat, es a dir, dimiteix, i no agafarà l'acte de diputat al Parlament. Segurament, no era això el que volia, però la seva aposta -estil Sánchez- no li ha sortit gens bé. Què farà ERC? Te recorregut Oriol Junqueras com a líder d'ERC? Seria estrany que Aragonès marxes i Junqueras és mantingué a primera línia del partit. Perquè tant l'Editorial del Ara, com l'article de Esther Vera, demanen un canvi de lideratges. No és temps de nostàlgies, cal mirar al futur, amb nous lideratges i unes polítiques més clares amb estratègies realistes, sense perdre l'objectiu a llarg termini, la independència. L'estratègia de pactes no ha estat recompensada, però això no vol ...

  La primera constatació és que l'abstencionisme ha guanyat, amb un 42%. Aquesta bossa de electors és molt difícil de determinar cap a quin cantó aniria si hagués votat. Per la seva dimensió, molts joves no han votat i molts que votaven independentista han preferit quedar-se a casa per veure com el PSC guanyava amb comoditat. La segona obvietat, el PSC i el seu lema de "passar pàgina" ha estat la opció més votada. Pedro Sánchez te instint polític i ha tornat a fer el miracle a Catalunya. La tercera, l'independentisme ha caigut de la Generalitat. ERC no ha sapigut capitalitzar res de la seva gestió, perquè les seves polítiques son massa erràtiques: sigui el conflicte amb la pagesia o la mala gestió de la sequera.  Quarta, Junts i Puigdemont s'han quedat com a segona força al Parlament, però no pot governar i això vol dir que Puigdemont haurà cremat tot el seu potencial polític. Junts és corresponsable del enfonsament del independentisme. La seva sortida de la Gener...

La vinyeta d'en Ferreres, explica amb precisió quirúrgica al què hi ha al darrera del PSC-PSOE. Girem full volen, oblidar-nos del 1-O (2017), del 155, d'exili, de la repressió per terra, mar i aire. Seguim parlant de federalisme i tot allò que li agrada al PSC-PSOE. Cants de sirenes, en un mar fos i ple d'ira el PP i Vox volen fer caure a Pedro Sánchez i a tots que no siguin com ells. Així, les eleccions catalanes, s'han quedat en fora de joc: o Pedro Sánchez o Puigdemont. S'ha oblidat, tota la resta de problemes gravíssims que te Catalunya: dèficit pressupostari, RENFE, habitatge, infraestructures, llegua catalana, pobresa i marginalitat, immigració. El 12 de maig, és a dir, aquest diumenge, tenim la possibilitat d'expressar les nostres opcions polítiques, saben que amb els pactes, els maximalismes no serveixen per res i val més un pacte que sigui de mínims, però que es puguin complir.