Salta al contingut principal

Comín, una fàbrica de problemes per Junts

 




El partit de l'ordre (Junts), té un problema amb Comín. Viu exiliat, perquè la Llei d'Amnistia no s'aplica gracies els esforços del TS. I mentre això passa, que fa Comín? Anava a dir que sobreviu -amb sous astronòmics de la UE-, i malgrat tot, no es conforma amb un perfil baix. Ha tingut problemes per la gestió (mala) al Consell de la República, Una auditoria va detectar "despeses irregulars". Comín ha pressionat perquè l'informe canvies de criteri sobre aquestes despeses. També ha volgut querellar-se amb Valtònyc, per les afirmacions d'apropiar-se de diners del Consell de la República. No content amb això també ha vist com  hi havia una denuncia al Parlament Europeu per assetjament físic i sexual. Qui és aquesta víctima? Segons l'Ara.cat: "És militant de Junts i està molt compromès amb el projecte polític, i per això ha preferit evitar la via ordinària", s'explica, citant fonts del cas."  I malgrat tot, no hi ha cap procediment legal de la justícia. Com sempre, en aquests casos, descarta cap dimissió perquè  "considera que seria "un frau a la democràcia" que ell hagués de renunciar-hi per "una denúncia falsa*"". No és el que diuen tots en aquestes circumstàncies?  Junts no sap que fer amb ell, per això el mantenen en l'escó daurat d'Estrasburg. Mare meva, quina hiperactivitat extraparlamentària!


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'Espanya que no em representa

  Els conqueridors fent-se un homenatge al 2026!

L'habitatge al centre del debat polític

  A la tertúlia de Catràdio escoltava dues visions del problema del habitatge. Un parlava de la mania dels catalans per ser propietari, l’altre li deia que això de català i propietari era cosa del passat, perquè ara, això no és així. El preu de l’habitatge ha pujat fins a quotes impossibles per la majoria de la població condemnada a sous cada vegada més baixos, malgrat la retòrica de la competitivitat.  Sembla que hi ha un tall generacional on tenir propietat ho era tot. I per aconseguir-ho calia molt de temps i molt estalvi. Ningú anava a sopar els caps de setmana els llocs on va tothom. Els tipus d’interès eren de l’ordre del 17%. I malgrat tot, en sou mitjans, podies arribar a comprar-te l’habitatge. Tothom sabia, que apostar per l’ habitatge era una aposta segura, molt més que la borsa. Ara el fills d’aquella generació, malgrat totes les avantatges socials, és veuen immersos en una lluita cada vegada més despietada per aconseguir llocs de treballs  amb salaris dignes....

La cursa comença avui!

  Sánchez convoca eleccions per finals de novembre. Una mesura que amb tota probabilitat no estava en el seu timing mental. La derrota al Congres  del dos Decrets sobre l'habitatge, ha fet replantejar-se una nova estratègia. Sánchez té el do de l'oportunitat, i deu pensar que ara mateix, amb el país revoltat contra el que van dir no els Decrets, especialment el PP i Vox, és un bon moment per temptar a la sort. La polarització social que han mantingut la dreta extrema durant tot aquest temps, especialment en el cas de Ceuta, li pot girar a la contra per el tema de l'habitatge. El binomi clàssic de dreta i  esquerra tornarà a plantejar-se de manera crua i caïnita. Catalunya i el País Basc son el dos baluards que el PSOE vol mantenir. Serà una cursa despietada entre Feijóo&Abascal, un binomi impossible de separar i el PSOE. Malauradament, tenim un esquerra tant dividida i fragmentada i mal avinguda que potser seria hora d'anar plegats, però això és un impossible.