Salta al contingut principal

Junts vol eclipsar a AC

 


Si treus l'eix nacional, Junts es queda amb el lloc de CiU. És a dir, un partit de la dreta, preocupat per els accionista del Sabadell, i la burgesia catalana. Ara, amb AC a les seves espatlles electoral, Junts a ajudat a trencar el famós cordó sanitari, li passa factura la demoscòpia. 

No ha de ser fàcil per un partit, qualsevol, tenir el seu líder a l'exili. Per això, els Alcaldes de Junts han anat a Waterloo a veure al ex President, Carles Puidgemont. Hi que li han plantejat?, "la seva "preocupació" creixent en dos àmbits: la multireincidència delinqüencial i les ocupacions il·legals d'habitatges" (Ara.cat, 20/10/25).

Aquestes son les veritables preocupacions de els Alcaldes de Junts? Tants reincidents tenen en el seus municipis? Les ocupacions il·legals d'habitatges, son un problema, però resulta que en antics instituts (Badalona) o antigues casernes de la GC (Sabadell), els espais estaven abandonats i oblidats per els Ajuntaments de torn. Res més falta que quatre persones (immigrants) ocupin un lloc insalubre, perquè els Ajuntaments corrin a salvar-los dels mateixos!

Tot plegat és expressió d'un seguidisme maldestre enfront del nou enèmic que li passa per l'extrema dreta (AC). Aquests segur que no tenen cap solució, perquè va més enllà de les polítiques locals. Junts pot fer caure al govern de Pedro Sánchez, però l'alternativa ja saben com serà, potser aspiren allò de quant pitjor, millor. Esperem que no vulguin anar per aquest camí, perquè potser molts pensaran anar a Waterloo.





 ha mostrat inquietud per "la manca de resposta dels governs català i espanyol a aquests problemes de la gent",

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'Espanya que no em representa

  Els conqueridors fent-se un homenatge al 2026!

L'habitatge al centre del debat polític

  A la tertúlia de Catràdio escoltava dues visions del problema del habitatge. Un parlava de la mania dels catalans per ser propietari, l’altre li deia que això de català i propietari era cosa del passat, perquè ara, això no és així. El preu de l’habitatge ha pujat fins a quotes impossibles per la majoria de la població condemnada a sous cada vegada més baixos, malgrat la retòrica de la competitivitat.  Sembla que hi ha un tall generacional on tenir propietat ho era tot. I per aconseguir-ho calia molt de temps i molt estalvi. Ningú anava a sopar els caps de setmana els llocs on va tothom. Els tipus d’interès eren de l’ordre del 17%. I malgrat tot, en sou mitjans, podies arribar a comprar-te l’habitatge. Tothom sabia, que apostar per l’ habitatge era una aposta segura, molt més que la borsa. Ara el fills d’aquella generació, malgrat totes les avantatges socials, és veuen immersos en una lluita cada vegada més despietada per aconseguir llocs de treballs  amb salaris dignes....

La cursa comença avui!

  Sánchez convoca eleccions per finals de novembre. Una mesura que amb tota probabilitat no estava en el seu timing mental. La derrota al Congres  del dos Decrets sobre l'habitatge, ha fet replantejar-se una nova estratègia. Sánchez té el do de l'oportunitat, i deu pensar que ara mateix, amb el país revoltat contra el que van dir no els Decrets, especialment el PP i Vox, és un bon moment per temptar a la sort. La polarització social que han mantingut la dreta extrema durant tot aquest temps, especialment en el cas de Ceuta, li pot girar a la contra per el tema de l'habitatge. El binomi clàssic de dreta i  esquerra tornarà a plantejar-se de manera crua i caïnita. Catalunya i el País Basc son el dos baluards que el PSOE vol mantenir. Serà una cursa despietada entre Feijóo&Abascal, un binomi impossible de separar i el PSOE. Malauradament, tenim un esquerra tant dividida i fragmentada i mal avinguda que potser seria hora d'anar plegats, però això és un impossible.