Política i societat

  Parin atenció sobre la declaració d'aquest personatge, Alvise Pérez: " L'eurodiputat ha reconegut davant el magistrat que va rebre 100.000 euros per una " xerrada sobre llibertat financera d'uns 30 minuts " i que els va rebre de dos treballadors de CrytoSpain a les seves instal·lacions de Madrid." Aquest geni li regalaven 55€ per segon! I com va estar explicant el secret de la sopa d'all durant 1.800 segons, la xifra és aquests 100000 € per vendre fum a uns treballadors! Quina mena de treballadors regala aquesta xifra? No sé si el jutge ja li va bé l'explicació d'aquest "barrut", però no cal ser massa intel·ligent de que va tot plegat.  PD: De fet la festa va començar per ell, quan va ser elegit al eurocambra, gràcies a la seva verborrea plena de odi i mentida.

  Abascal vol ser el Trump carpetovetònic. Feijóo si vol manar -esperem que no-, tindrà com company de viatge aquest personatge sortit d'algun episodi de l'Espanya de Felip II. Un personatge que no ha tingut que treballar mai fora del PP, que la constitució del seu partir és tot menys clara i que el seu ideari és preconstitucional per dir-ho suaument. Vol fer fora a la immigració, una diputada del seu partit va dir una xifra, 7 milions, podia haver dit 12, però s'hi va quedar amb 7. La seves condicions son tan simples que molts ximplets li compraran. El problema és que " no sabemos cuántos son ", però això té solució perquè " Cuando lleguemos al gobierno lo sabremos. Y se irán todos ". Emular a Trump, dona per fet que Feijóo el nomenarà ministre del interior o defensa o el que ell volgui.  Segons insinua 7 milions de immigrant han vingut a delinquir a la seva estimadíssima Espanya. Totes les seves propostes donen el perfil i el esbiaix de manual del bon ...

   Haaretz L'extrema dreta, sigui d'on sigui (catalana, també), s'ha convertir pel canvis en aquest món desnortat els millors aliats del govern extremista de Israel. Per això donen suport a un monstre que ha fet de la matança permanent el seu únic idearia. Tel Aviv, no està sent destruïda pam a pam, cap hospital ha estat destruït sistemàticament, ni cap escola, ni cap infraestructura. Allà també hi ha que lluiten contra un govern xenòfob que té el suport d'Occident  per assassinar impunement a milers de Palestins a la Franja de Gaza. Segur que aquest partit donaria suport a l'extermini nazi si estiguéssim al 1939-1945, com va donar suport el règim franquista.  

  Els hooligans de la política, s'han reunit a Madrid. Tot molt legal perquè l'estat de dret exigeix pluralitat política, excepte si ets independentista. Aquests patriotes, de pa sucat amb oli, son hereus del feixisme i nazisme. Tots ells se senten orgullosos de la seves arrels. Donen lliçons de com s'ha d'entendre la llibertat. Però el cert es que son personatges de qualitat democràtica nul·la. Comencem per Abascal, el patriota amfitrió de la reunió a Madrid. Abascal no ha treballat mai. Des de el País Basc, a ell li agrada més en nom de las Vascongadas. No hi ha rés en el seu currículum que ser ciutadà a Bilbao, sembla que el seu mèrit més important, més enllà que la seva família estava vinculada al franquisme, el seu avi va ser l'últim alcalde d'Amurrio. Així, Abascal a mamat des de la seva infància l'èpica franquista  i com bon fill, no s'ha allunyat massa de l'orbita política familiar. Des de els divuit anys (1996) entra al PP. I comença l'e...

  La internacional neofeixista es reuneix a Madrid. Abascal fent d'amfitrió amb una reunió que tothom ja sap de què han de parlar. A la UE hi ha un tema -segons ells-, la immigració, la resta és secundari. Ultraliberals -és mentida, però els agrada pensar que ho son- en l'econòmic, això si, amb el recolzament del BOE i autoritarisme en qüestions socials, tot el que s'ha fet a la UE aquests últims quaranta anys, voldrien reescriure la història. Una historia on el feixisme i el nazisme van ser derrotats, però que pel que sembla, ara, reivindiquen sense pudor. Pobre Ayuso que no surt a la fotografia ! PD: Abascal vol que la propera reunió  a Madrid tots els delegats internacionals hagin après el castellà.

  "Europa commemora aquest dilluns el 80è aniversari de l'alliberament de l'antic camp de concentració i d'extermini nazi d'Auschwitz per part de l'Exèrcit Roig, el 27 de gener del 1945. L'expansió de l'extrema dreta al continent, la invasió russa d'Ucraïna i l'atac d'Israel contra Gaza en marquen l'aniversari." (Ara.cat, 26/1/25) Des de la "Fundación Fransciso Franco" és parla que el dictador va salvar la vida de miles de jueus. Aquesta afirmació és més una apologia del dictador, que no pas una dada històrica. La dreta extrema (PP) mai ha condemnat el règim anterior a la democracia, entre altres raons de pes perquè bona part dels integrants de la formació anterior al PP, Alianza Popular, havien sigut ministres de Franco. Que existeixi una fundació legal amb el nom del dictador diu molt poc del règim democràtic que va sortir. De fet, el franquisme va infectar totes les capes de l'Administració del Estat. Avui, son els ...

  Hi ha expressions contradictòries -oxímoron-. Així, Patriotes per Europa, una frase que en el lèxic d'Orwell -1984-, implica que ells son els paladins escèptics amb la idea d'Europa. Abascal és mou en cercles del extremisme més galdós. Ell i el seu partit -la dreta de la dreta del PP-, fan pinya amb altres partits de l'extrema dreta europea i abanderen una quinta columna pro Putin.  Com potser això? No era Putin que volia destruir la Unitat d'Espanya mitjançant les forçes del mal independentista? Es possible que Abascal hagi vist en Putin un ferm partidari de la Unitat d'Espanya? En que quedem?  La societats europees estan a la deriva ideològica, perquè aquest personatges obscurs i aprenents de despostes no més volen control social. La mentida i la por son les seves fonts d'inspiració, mentre la deriva pseudodemocràtica pren força gràcies a la combinació malèfica entre despolitització, precarietat i buidatge democràtics de les institucions que es van crear, pr...

  En el món del fake news, aquest personatge, fa molt de temps què viu del conte pressupostari de les Administracions públiques. I malgrat tot, " Se acabó la fiesta" denota la falta d'escrúpols d'algú no no ha treballat mai el món privat. Com aquesta mena de personatges foscos, te un referent amb Abascal, un altre vividor dels pressupostos públics. Al seu lema, és mes aviat "Quiero entrar en la fiesta". No te cap ideologia, és allò que deien un nihilista satisfet de si mateix, que deu pensar que respirant ja fa el fet. Si algú pensa que pot dir alguna cosa sensata per la ciutadania ja pot asseure's perquè la seva ventrilòquia li ve d'altres llocs. Quan estigui amortitzat, buscaran un altre. El món fosc de l'extrema dreta, molt extensa a Madrid, negoci-pàtria és un binomi què es retro alimenta de manera fantàstica, amb les files dels mitjans afins, ni ha un pila de candidats esperant el relleu. 

Les eleccions europees, va de Mussolini, Franco i Hitler. Aquesta triada malèfica s'enfronta els fundadors -gens revolucionaris- de Robert Schuman, Jean Monnet i Paul-Henry Spaak. Enfront dels dictadors que passen per herois de l'extrema dreta, els nom de Winston Churchill, Charles de Gaulle, i Konrad Adenauer com antídot contra aquest autoritarisme disfressat de democracia . Els hereus dels dictadors és reivindicant davant d'una societat amnèsica i benestant. La por és la benzina dels partits d'extrema dreta i sembla que tothom els vol segui, però fins quant?  

  Amor etern entre Abascal i Milei Madrid capital de l'extrema dreta mundial, això si és un bon eslògan per la propera candidatura de Madrid per el Jocs Olímpics. Vox ha estat l'amfitrió perfecta per la posada en escena d'un exhibicionisme d'una extrema dreta que vol conquerir el món occidental. I quina recepta dona els problemes de la globalització, la resposta és més Estat policial, menys drets més màniga llarga per les empreses multinacionals! es a dir, control social i llibertat sense fre per el mercat. I la gent? Ací és on la demagògia i la política del odi és donen la ma, perquè l'enemic és l'esquerra, i tot allò que segons ells, va de la mà. Però on saben extreure el pitjor de la condició humana és atiar les pors. Llavors apareixen l'espectre del altre. I l'altre sempre te rostre del pobre, mai de ric, i les pasteres i els seus tripulants, els culpables absoluts de tots el que succeeix a casa nostre. L'immigrant, és el boc expiatori perfecta. ...

"Salvem Catalunya", sembla un eslògan ecologista, però no sembla aquesta la intenció del partit ultradretà de Vox. Amb unes consignes tant pobres, res més tenen al cap l'odi cap el musulmà, que juga ací el paper dels jueus a l'Alemanya nazi. Sembla mentida que amb aquest  missatge, també el de la Silvia Orriols i els seus d'Aliança Catalana, dos partits i un únic eslògan, ànimes bessones, potser no tenen res per solucionar els problemes d'habitatge, el mal finançament de Catalunya, la falta de infraestructures, tot això és secundari, per ells, el primer problema que amoïna els catalans son els immigrants. Desitjaria que fracassessin en el seu discurs del odi, però no soc optimista al respecte.  

La vinyeta d'en Ferreres, dona una vegada més en el clau. Allà on manen PP i Vox, el revisionisme més descarnat i descarat és fa carn. Amb el llenguatge de la mentida i del oblit, volen reescriure la seva història, és a dir, del vencedors del 36. Així estem a dia d'avui!    

  Madrid ahir capital de Vox, amb cent mil persones manifestant-se contra Catalunya. Hi ha un altre món. Però potser a aquí no entenem el que passa allà. Pot ser tot plegat és una visió unilateral. Potser estem equivocats i ells no. Però, no, Vox és el neofranquisme de tota la vida, és la antipolítica predemocràtica del quaranta anys de franquisme, així que no, no estem tant equivocats perquè per ells, Catalunya, allò de “ tierra entrañable ” també hi ha feixistes, però sembla que Madrid hi ha una bona reserva espiritual d’ànimes que volen venjança eterna. Que la premsa cavernícola segueixi atiant l’odi i el guerracivilisme més groller, viuen un bombolla tòxica sempre pendents de la pàtria, és el seu negoci, i el seu patrimoni i utilitzant la Constitució que s’ha la passarien per el cul, per tal de fer la seva santa voluntat.   

  esRadio "Losantos a Girauta. "( Estas Paranoico.  Estás mal de la cabeza, Juan Carlos . Eso es que tratas demasiado con yunqueros ", en una clara referencia al grupo ultra El Yunque." ( Público.es ) S'imaginen que a TV3, per exemple, el presentador/ra del programa de debat, li hagués dit a Girauta, "Paranoic o estàs mal del cap (boig )"?.   Però a esRadio, Girauta s'ha de menjar amb patates tot el que li digui el seu cap. Així,  s'han preguntat perquè tenen aquestes emissores aquests salva pàtries? El què es evident és que no poden pair el fet que el tàndem PP&Vox no hagin tret majoria absoluta. " España entra en un camino de desaparición "(sic), frase de Girauta. La picabaralla era si havien de marxar Feijóo o Abascal. Encara no entenen que Vox dona por a molta gent que probablement, hauria votat al PP o abstingut, si Vox i el seu ideari -preconstitucional o neofranquista- estigués dins el paraigües del PP, del què va sortir....

  Demà hi ha eleccions generals. En una democracia això és la pa nostre de cada dia. Però a Espanya -també a altres països de l'Europa Occidental- hi ha canvis de paradigma -m'ha agrada la paraula-. La construcció de la dreta extrema propulsada des de EEUU amb els Steve Bannon i cia,  ha creat un clima propici per injectar pors irracionals a uns electors prou soferts amb la globalització i l'automatització. Molta gent és sent marginada per polítiques que sempre beneficien els de sempre. Naturalment, el populista de dreta extrema i també d'extrema dreta, no pensa canviar això, però ha sapigut focalitzar aquestes pors amb boc expiatoris fàcils de identificar. Cada país té les seves particularitats, i Espanya malgrat tot, encara arrossega una dictadura que ho va deixar  tot molt bé embolicada. La possibilitat d'una coalició PP & Vox serà un fet depenent de l'aritmètica parlamentaria. No  s'escull un president, és el Congrés qui anomena el candidat a Preside...

  L'article de Oskar Bañuelos, (Ara.cat, 14/7/23) explica amb precisió la trajectòria de Santiago Abascal. Un personatge monolític que no més sap parlar d'una entelèquia anomenada Espanya. És d'aquest que mai han treballat fora del paraigües d'un partit (PP). Des de Noves Generacions al País Basc fins ara no ha sortit mai del espai de la política. No sap res del món de l'empresa. El seus familiars van ser amenaçats per ETA, com la immensa majoria de la societat espanyola. Però hi ha alguns que volen capitalitzar el sofriment de tantes víctimes. Curiosament, la violència masclista ha fet més morts que ETA, per això, no vol admetre aquesta violència estructural i sistèmica contra les dones.  Com el populista que és -extrema dreta-, sap connectar amb gent que se sent exclosa i menystinguda per el sistema -ell que ha estat dins d'aquest sistema-. La unitat d'Espanya és l'única recepta que te. Però això no es cap programa, i tot el que diu és preconstituciona...