Les eleccions europees, va de Mussolini, Franco i Hitler. Aquesta triada malèfica s'enfronta els fundadors -gens revolucionaris- de Robert Schuman, Jean Monnet i Paul-Henry Spaak. Enfront dels dictadors que passen per herois de l'extrema dreta, els nom de Winston Churchill, Charles de Gaulle, i Konrad Adenauer com antídot contra aquest autoritarisme disfressat de democracia . Els hereus dels dictadors és reivindicant davant d'una societat amnèsica i benestant. La por és la benzina dels partits d'extrema dreta i sembla que tothom els vol segui, però fins quant?
1959 Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico. La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada