Passa al contingut principal

Patriotes i les arrels podrides de franquisme i feixisme

 




Els hooligans de la política, s'han reunit a Madrid. Tot molt legal perquè l'estat de dret exigeix pluralitat política, excepte si ets independentista. Aquests patriotes, de pa sucat amb oli, son hereus del feixisme i nazisme. Tots ells se senten orgullosos de la seves arrels. Donen lliçons de com s'ha d'entendre la llibertat. Però el cert es que son personatges de qualitat democràtica nul·la.

Comencem per Abascal, el patriota amfitrió de la reunió a Madrid. Abascal no ha treballat mai. Des de el País Basc, a ell li agrada més en nom de las Vascongadas. No hi ha rés en el seu currículum que ser ciutadà a Bilbao, sembla que el seu mèrit més important, més enllà que la seva família estava vinculada al franquisme, el seu avi va ser l'últim alcalde d'Amurrio. Així, Abascal a mamat des de la seva infància l'èpica franquista  i com bon fill, no s'ha allunyat massa de l'orbita política familiar.

Des de els divuit anys (1996) entra al PP. I comença l'escalada política.  És nomenat director de l'Agència de Protecció de Dades de la Comunitat de Madrid, gràcies a Esperanza Aguirre, la seva valedora política. No dura massa en el càrrec, cobrant molt més que el President del Govern.   L'abril del 2013 fou nomenat director de la Fundación para el Mecenazgo y Patrocinio Social. Tancar la Fundació - una fundació fantasma- i crear Vox (2013). "La Cambra de Comptes de la Comunitat de Madrid, l'òrgan encarregat de controlar la despesa pública a la regió, va advertir que la Fundació per al Mecenatge i el Patrocini Social va ser opaca almenys des del 2011. Un informe del 2018 reflecteix que l'organisme no va poder fiscalitzar l'activitat per la “insuficiència de dades aportades”. L'anàlisi de la Cambra sí que aporta una dada: el muntant de liquidació en el moment en què la fundació va desaparèixer. Aquesta quantitat puja a 229,49 euros*." Abans, Abascal el 2006 va crear la Fundación para la Defensa de la Nación Española (Danaes), què presidí fins el 2014, també ací, l'entitat no presta comptes des del 2014. Esperanza Aguirre, va ajudar sense convocatòria pública a  DANAES, per valor de 100.000 €  de la Comunitat de Madrid. 

El seu tarannà patriòtic el fa allunyar-se de les tesis blandes del PP. La seva dèria per la unitat d'Espanya, implicava la desaparició de les CCAA, una bicoca que el PP no volia de cap de les maneres deixar. A inicis del 2014 fundar Vox, amb nom com José Antonio Ortega Lara, segrestat per ETA durant 532 dies entre 1996-1997. Des de llavors, Abascal és el cabdill de Vox. El PP és el responsable d'haver donat oxigen aquesta formació amb un ideari preconstitucional i franquista. Aquesta cimera representa per ell, la culminació de la seva trajectòria pública.

L'altre personatge que volia parlar, és Marie Le Pen. Le Pen, és un cas excepcional en política. La filla heretà un partit polític   Front Nacional i el transforma amb Reagrupament Nacional. Hereus d'una tradició que té en el règim de Vichy els seu paradigma. El règim de Vichy col·laborar amb els nazis i van ser responsables de sort dels republicans espanyols "els camps de concentració de Sant Cebrià i d'Argelers, Adge, Barcarès, o l'Àfrica del Nord, a Djelfa, Boghari, Hadjerat-M'Guil, Kenadza, Colomb-Bécher, on van morir molts republicans de disenteria i de turberculosi**". Cal recordar que d'aquests camps, van anar a parar el camps nazis de Mauthausen, Dachau, Buchenwald, Sachsenhausen, Neuengamme, Ravensbrück, Aurigny, Natzweiler-Struthof, Auschwitz, Jersey, Neue Bremm, Flossenbürg. Un total de deportats de 9003, dels que van morir 5126***.

 Aquestes hereus volen encapçalar la nova Europa. Le Pen, voldria inaugurar una dinastia el estil de Kim-Jong-un. Recordin que segons Trump, el Kim és un paio molt intel·ligent. Amén!

*https://www.eldiario.es/madrid/abascal-consiguio-fundacion-comunidad-madrid_1_1645400.html

** Montserrat Roig. Els catalans als camps nazis. Edicions 62. 2ª ed. Barcelona, 2017.
***  Idem, pàg.xxxvii.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...