Política i societat

  En un país normal, no caldria recordar que fa 85 anys del afusellament de l'expresident Companys (1940). " Això és important, perquè corrobora la documentació que ja es coneixia que demostrava que l'excarceració de Companys i el lliurament a la policia espanyola no va ser decisió dels alemanys, sinó fruit d'una demanda espanyola, i que no va ser una decisió solament policial, sinó resultat d'una ordre política des de les més altes instàncies de l'estat franquista*". Una de les victòries del franquisme, posterior a la mort del traïdor Franco, va ser un silenci còmplice, una amnèsia col·lectiva que anava molt be per aquells que s'havien aprofitat del règim anterior. Ara, quan torna la extrema dreta, cal reivindicar encara la figura de Companys, assassinat de manera vil i miserable com van ser tots aquells que van fer-ho possible.   

  Els hooligans de la política, s'han reunit a Madrid. Tot molt legal perquè l'estat de dret exigeix pluralitat política, excepte si ets independentista. Aquests patriotes, de pa sucat amb oli, son hereus del feixisme i nazisme. Tots ells se senten orgullosos de la seves arrels. Donen lliçons de com s'ha d'entendre la llibertat. Però el cert es que son personatges de qualitat democràtica nul·la. Comencem per Abascal, el patriota amfitrió de la reunió a Madrid. Abascal no ha treballat mai. Des de el País Basc, a ell li agrada més en nom de las Vascongadas. No hi ha rés en el seu currículum que ser ciutadà a Bilbao, sembla que el seu mèrit més important, més enllà que la seva família estava vinculada al franquisme, el seu avi va ser l'últim alcalde d'Amurrio. Així, Abascal a mamat des de la seva infància l'èpica franquista  i com bon fill, no s'ha allunyat massa de l'orbita política familiar. Des de els divuit anys (1996) entra al PP. I comença l'e...