En un país normal, no caldria recordar que fa 85 anys del afusellament de l'expresident Companys (1940). "Això és important, perquè corrobora la documentació que ja es coneixia que demostrava que l'excarceració de Companys i el lliurament a la policia espanyola no va ser decisió dels alemanys, sinó fruit d'una demanda espanyola, i que no va ser una decisió solament policial, sinó resultat d'una ordre política des de les més altes instàncies de l'estat franquista*".
Una de les victòries del franquisme, posterior a la mort del traïdor Franco, va ser un silenci còmplice, una amnèsia col·lectiva que anava molt be per aquells que s'havien aprofitat del règim anterior. Ara, quan torna la extrema dreta, cal reivindicar encara la figura de Companys, assassinat de manera vil i miserable com van ser tots aquells que van fer-ho possible.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada