Passa al contingut principal

Junts no sap capitalitzar el desastre de Rodalies

 


Junts pateix d'amnèsia selectiva. Sembla que l'antiga CiU, ara Junts, no s'han recorda que ells van manar en solitari, durant l'etapa de Pujol. I les infraestructures que han anat envellint, no semblava una prioritat, especialment, a Rodalies, perquè tenia FGC. Cert que Rodalies pertany al Estat, però CiU tenia cert poder en els governs tant del PSOE com el PP els mantenien. Però ara, tot ha canviat. Desprès del Procés, amb l'ex President Puigdemont a Waterloo  (Bèlgica), sense perspectives que el seu exili s'acabi, malgrat la Llei d'Amnistia. Per Junts, tots és catastròfic. I Rodalies és catastròfic. El proper dilluns veurem com Rodalies s'estrena. Les Autoritats han dit que la normalitat començaria a fer-se realitat, però la realitat és que les fallides permanents son el pa nostre de cada dia. Quant Junts fa l'etern enfadós, el seu discurs queda en el buit. Sap que el PSC està entre l'espasa i la paret, és el què té ser una terminal de Madrid. Illa, ha estat miraculosament absent, i tant Dalmau com Paneque estant fent un paper gens galdós.  No son capaços de posar-s'ha el costat de la gent que pateix la falta de mobilitat, tant per carretera i per Rodalies. Catalunya no és més que una província molt llunyana i que per la premsa espanyola, no és d'interès els problemes de mobilitat que afecta a més de 500.00 persones cada dia. Per aquesta premsa, és més noticiable si és crema un contenidor per una manifestació que no pas que s'aturi tota una CCAA.
  


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...