Salta al contingut principal

Junts no sap capitalitzar el desastre de Rodalies

 


Junts pateix d'amnèsia selectiva. Sembla que l'antiga CiU, ara Junts, no s'han recorda que ells van manar en solitari, durant l'etapa de Pujol. I les infraestructures que han anat envellint, no semblava una prioritat, especialment, a Rodalies, perquè tenia FGC. Cert que Rodalies pertany al Estat, però CiU tenia cert poder en els governs tant del PSOE com el PP els mantenien. Però ara, tot ha canviat. Desprès del Procés, amb l'ex President Puigdemont a Waterloo  (Bèlgica), sense perspectives que el seu exili s'acabi, malgrat la Llei d'Amnistia. Per Junts, tots és catastròfic. I Rodalies és catastròfic. El proper dilluns veurem com Rodalies s'estrena. Les Autoritats han dit que la normalitat començaria a fer-se realitat, però la realitat és que les fallides permanents son el pa nostre de cada dia. Quant Junts fa l'etern enfadós, el seu discurs queda en el buit. Sap que el PSC està entre l'espasa i la paret, és el què té ser una terminal de Madrid. Illa, ha estat miraculosament absent, i tant Dalmau com Paneque estant fent un paper gens galdós.  No son capaços de posar-s'ha el costat de la gent que pateix la falta de mobilitat, tant per carretera i per Rodalies. Catalunya no és més que una província molt llunyana i que per la premsa espanyola, no és d'interès els problemes de mobilitat que afecta a més de 500.00 persones cada dia. Per aquesta premsa, és més noticiable si és crema un contenidor per una manifestació que no pas que s'aturi tota una CCAA.
  


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'Espanya que no em representa

  Els conqueridors fent-se un homenatge al 2026!

L'habitatge al centre del debat polític

  A la tertúlia de Catràdio escoltava dues visions del problema del habitatge. Un parlava de la mania dels catalans per ser propietari, l’altre li deia que això de català i propietari era cosa del passat, perquè ara, això no és així. El preu de l’habitatge ha pujat fins a quotes impossibles per la majoria de la població condemnada a sous cada vegada més baixos, malgrat la retòrica de la competitivitat.  Sembla que hi ha un tall generacional on tenir propietat ho era tot. I per aconseguir-ho calia molt de temps i molt estalvi. Ningú anava a sopar els caps de setmana els llocs on va tothom. Els tipus d’interès eren de l’ordre del 17%. I malgrat tot, en sou mitjans, podies arribar a comprar-te l’habitatge. Tothom sabia, que apostar per l’ habitatge era una aposta segura, molt més que la borsa. Ara el fills d’aquella generació, malgrat totes les avantatges socials, és veuen immersos en una lluita cada vegada més despietada per aconseguir llocs de treballs  amb salaris dignes....

La cursa comença avui!

  Sánchez convoca eleccions per finals de novembre. Una mesura que amb tota probabilitat no estava en el seu timing mental. La derrota al Congres  del dos Decrets sobre l'habitatge, ha fet replantejar-se una nova estratègia. Sánchez té el do de l'oportunitat, i deu pensar que ara mateix, amb el país revoltat contra el que van dir no els Decrets, especialment el PP i Vox, és un bon moment per temptar a la sort. La polarització social que han mantingut la dreta extrema durant tot aquest temps, especialment en el cas de Ceuta, li pot girar a la contra per el tema de l'habitatge. El binomi clàssic de dreta i  esquerra tornarà a plantejar-se de manera crua i caïnita. Catalunya i el País Basc son el dos baluards que el PSOE vol mantenir. Serà una cursa despietada entre Feijóo&Abascal, un binomi impossible de separar i el PSOE. Malauradament, tenim un esquerra tant dividida i fragmentada i mal avinguda que potser seria hora d'anar plegats, però això és un impossible.