Política i societat

  El Govern de tots, està sonat, l'expressió bé del món de la boxa. És aquella situació on un dels contrincants esta mig grogui, per culpa del cop de puny del seu rival. Encara no està KO, però tampoc es troba massa bé. Catalunya esta sonada, el KO ferroviari de Rodalies i Adif, fa que tot el sistema és ressentí.  Però hi ha una realitat més profunda, Catalunya no pot aspirar a la independència, perquè en l'entorn que hi ha està el farien naufragar. No cal els tancs de la Brunete,  per la Diagonal, ni el 155 de la CE, simplement, aplicant la llei de l'anormalitat ferroviària a Rodalies, tant en l'àmbit de passatgers com de mercaderies, perquè tot s'enfonsés. És això el missatge que ens queda clar al que volgui veure. És evident que per el PSC aquesta mirada no existeix.   

  Junts pateix d'amnèsia selectiva. Sembla que l'antiga CiU, ara Junts, no s'han recorda que ells van manar en solitari, durant l'etapa de Pujol. I les infraestructures que han anat envellint, no semblava una prioritat, especialment, a Rodalies, perquè tenia FGC. Cert que Rodalies pertany al Estat, però CiU tenia cert poder en els governs tant del PSOE com el PP els mantenien. Però ara, tot ha canviat. Desprès del Procés, amb l'ex President Puigdemont a Waterloo  (Bèlgica), sense perspectives que el seu exili s'acabi, malgrat la Llei d'Amnistia. Per Junts, tots és catastròfic. I Rodalies és catastròfic. El proper dilluns veurem com Rodalies s'estrena. Les Autoritats han dit que la normalitat començaria a fer-se realitat, però la realitat és que les fallides permanents son el pa nostre de cada dia. Quant Junts fa l'etern enfadós, el seu discurs queda en el buit. Sap que el PSC està entre l'espasa i la paret, és el què té ser una terminal de Madrid...

  És normal que els senadors, marxin mentre s'explica el desgavell de Rodalies Renfe que afecta a tota una CCAA, ni què sigui Catalunya? O és precisament, perquè és Catalunya? Queda clar la resposta. Fora de Catalunya l'únic que interessa és l'accident a Còrdova, per poder explotar-ho políticament, els morts. Què és paralitzi tot els sistema ferroviari de Catalunya que afecta a 500.000 persones això per els senadors no té cap interès, perquè ho van dir molt gràficament, " les pilla muy lejos ". I encara no entenen perquè volen marxar!

  Hi ha imatges què és comenten soles. Estem com si visquéssim al segle XIX, quan el 28 d'octubre de 1848 s'obria la línia Barcelona-Mataró, gràcies al impuls del industrial mataroní Miquel Biada. La falta de manteniment i la falta de finançament fan d'aquesta línia un repte per el transport de Catalunya. Hi ha experts que volen que la línia segui per aquest traçat al costat de la costa. Demanen això si, obres perquè la sorra de les platges no s'han vaguin cada vegada que hi ha un temporal, i pel que sembla, en el canvi climàtic, aquests fets seran el pa nostre de cada dia. L'altre alternativa, suposa passar per dins i paral·lel al camí de la Geganta o en paral·lel a la C32. Tot això arriba molt tard. Però el problema és que des de Madrid, s'ha apostat tot, al radial de l'AVE, amb un cost de 54.000 milions d'euros. I això ha estat possible gràcies al lobby dels enginyers de camins de Madrid, les constructores i tots els aprofitats, polítics de cada CCAA ...

  Catalunya viu una setmana immers dins del principi de realitat. Aquesta és que som una perifèria molt difícil de gestionar, perquè les altres CCAA, prefereixen una Catalunya empobrida i deficient. I els diferents govern centrals -PP i PSOE-,  els fa molta mandra per establir un eix vertebrador en el si d'Espanya amb connexió a Catalunya. Des de Cambó fins ara, Salvador Illa, Catalunya sempre és la torna incomoda i pesada. A més, des del Procés, per una bona part de l'Estat, estem fora i per això no volen fer cap inversió. Ara Rodalies està parada. Insòlit i inaudit que la infraestructura ferroviària estigui que revisar pam a pam! Des de el Govern central, admeten una infrafinanciació en Rodalies. Necessiten els vots d'ERC i Junts, i per això tot aquesta comèdia. Avui en el Ara, la veu autoritzada de Guillem  López Casanovas, en el seu article Finançament: un futur incert, diu: "  En tot cas, malgrat els retrets d’uns i altres, val a dir que la proposta presentada n...