Catalunya viu una setmana immers dins del principi de realitat. Aquesta és que som una perifèria molt difícil de gestionar, perquè les altres CCAA, prefereixen una Catalunya empobrida i deficient. I els diferents govern centrals -PP i PSOE-, els fa molta mandra per establir un eix vertebrador en el si d'Espanya amb connexió a Catalunya. Des de Cambó fins ara, Salvador Illa, Catalunya sempre és la torna incomoda i pesada. A més, des del Procés, per una bona part de l'Estat, estem fora i per això no volen fer cap inversió. Ara Rodalies està parada. Insòlit i inaudit que la infraestructura ferroviària estigui que revisar pam a pam! Des de el Govern central, admeten una infrafinanciació en Rodalies. Necessiten els vots d'ERC i Junts, i per això tot aquesta comèdia. Avui en el Ara, la veu autoritzada de Guillem López Casanovas, en el seu article Finançament: un futur incert, diu: " En tot cas, malgrat els retrets d’uns i altres, val a dir que la proposta presentada no suposa un nou sistema de finançament. No és singular per a Catalunya, tot i que en resulta relativament beneficiada (però no només ella: també Andalusia, Múrcia i la Comunitat Valenciana). No treu Catalunya del règim comú. No és el reflex fidel de l’acord d’investidura del president Illa. No és un pacte amb concert solidari. No es compromet amb la desitjada ordinalitat. Tampoc no és la proposta en què va treballar durant gairebé un any la comissió catalana de reforma del finançament impulsada per la Generalitat de Catalunya (per cert, què se n'ha fet?) No és un model basat en les capacitats fiscals de cada comunitat: continua sent un model garantista d’estimació de necessitats amb escassa responsabilitat fiscal efectiva." (Ara.cat)
Una nova finta de Pedro Sánchez? Sap que si perd en les properes eleccions, Catalunya perdrà bous i esquelles, com diu el tòpic. Junts brama en el desert perquè no hi ha cap altre alternativa que passi per el PP. Així, si torna a ploure amb ganes, Rodalies tornarà a paralitzar-se, a prop de 400.000 persones quedaran a la intempèrie de la mobilitat. I encara hem d'escoltar els pocavergonyes de les CCAA queixant-se que ací, dinem cada dia caviar i marisc, mentre ells, pobres, tenen que menjar el menú del dia.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada