Salta al contingut principal

Catalunya en via morta

 



Catalunya viu una setmana immers dins del principi de realitat. Aquesta és que som una perifèria molt difícil de gestionar, perquè les altres CCAA, prefereixen una Catalunya empobrida i deficient. I els diferents govern centrals -PP i PSOE-,  els fa molta mandra per establir un eix vertebrador en el si d'Espanya amb connexió a Catalunya. Des de Cambó fins ara, Salvador Illa, Catalunya sempre és la torna incomoda i pesada. A més, des del Procés, per una bona part de l'Estat, estem fora i per això no volen fer cap inversió. Ara Rodalies està parada. Insòlit i inaudit que la infraestructura ferroviària estigui que revisar pam a pam! Des de el Govern central, admeten una infrafinanciació en Rodalies. Necessiten els vots d'ERC i Junts, i per això tot aquesta comèdia. Avui en el Ara, la veu autoritzada de Guillem  López Casanovas, en el seu article Finançament: un futur incert, diu: " En tot cas, malgrat els retrets d’uns i altres, val a dir que la proposta presentada no suposa un nou sistema de finançament. No és singular per a Catalunya, tot i que en resulta relativament beneficiada (però no només ella: també Andalusia, Múrcia i la Comunitat Valenciana). No treu Catalunya del règim comú. No és el reflex fidel de l’acord d’investidura del president Illa. No és un pacte amb concert solidari. No es compromet amb la desitjada ordinalitat. Tampoc no és la proposta en què va treballar durant gairebé un any la comissió catalana de reforma del finançament impulsada per la Generalitat de Catalunya (per cert, què se n'ha fet?) No és un model basat en les capacitats fiscals de cada comunitat: continua sent un model garantista d’estimació de necessitats amb escassa responsabilitat fiscal efectiva." (Ara.cat)

Una nova finta de Pedro Sánchez? Sap que si perd en les properes eleccions, Catalunya perdrà bous i esquelles, com diu el tòpic. Junts brama en el desert perquè no hi ha cap altre alternativa que passi per el PP. Així, si torna a ploure amb ganes, Rodalies tornarà a paralitzar-se, a prop de 400.000 persones  quedaran a la intempèrie de la mobilitat. I encara hem d'escoltar els pocavergonyes de les CCAA queixant-se que ací, dinem cada dia caviar i marisc, mentre ells, pobres, tenen que menjar el menú del dia.    

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'Espanya que no em representa

  Els conqueridors fent-se un homenatge al 2026!

L'habitatge al centre del debat polític

  A la tertúlia de Catràdio escoltava dues visions del problema del habitatge. Un parlava de la mania dels catalans per ser propietari, l’altre li deia que això de català i propietari era cosa del passat, perquè ara, això no és així. El preu de l’habitatge ha pujat fins a quotes impossibles per la majoria de la població condemnada a sous cada vegada més baixos, malgrat la retòrica de la competitivitat.  Sembla que hi ha un tall generacional on tenir propietat ho era tot. I per aconseguir-ho calia molt de temps i molt estalvi. Ningú anava a sopar els caps de setmana els llocs on va tothom. Els tipus d’interès eren de l’ordre del 17%. I malgrat tot, en sou mitjans, podies arribar a comprar-te l’habitatge. Tothom sabia, que apostar per l’ habitatge era una aposta segura, molt més que la borsa. Ara el fills d’aquella generació, malgrat totes les avantatges socials, és veuen immersos en una lluita cada vegada més despietada per aconseguir llocs de treballs  amb salaris dignes....

La cursa comença avui!

  Sánchez convoca eleccions per finals de novembre. Una mesura que amb tota probabilitat no estava en el seu timing mental. La derrota al Congres  del dos Decrets sobre l'habitatge, ha fet replantejar-se una nova estratègia. Sánchez té el do de l'oportunitat, i deu pensar que ara mateix, amb el país revoltat contra el que van dir no els Decrets, especialment el PP i Vox, és un bon moment per temptar a la sort. La polarització social que han mantingut la dreta extrema durant tot aquest temps, especialment en el cas de Ceuta, li pot girar a la contra per el tema de l'habitatge. El binomi clàssic de dreta i  esquerra tornarà a plantejar-se de manera crua i caïnita. Catalunya i el País Basc son el dos baluards que el PSOE vol mantenir. Serà una cursa despietada entre Feijóo&Abascal, un binomi impossible de separar i el PSOE. Malauradament, tenim un esquerra tant dividida i fragmentada i mal avinguda que potser seria hora d'anar plegats, però això és un impossible.