Política i societat

   Universitat Catalana d'Estiu de Prada de Conflent, un lloc on encara si va per inèrcia, dir Universitat potser és una mica massa, però ja serveix per donar declaracions, el titular sembla una mica estrambòtic, perquè  potser deuria mirar més a prop, ERC i Junts han fet més mal que Albert Rivera amb les picabaralles permanents i insofribles a les què hem tingut què patir. Almenys ells (Cs), ja no hi son, mentre les planes majors dels partits independentistes encara hi son. Constatar una obvietat, Catalunya està al límit de les seves capacitats de integració, ara som vuit milions, quant érem sis (Pujol) es tenia que haver previst l'augment del nouvinguts, l'empresariat català, és a dicta a la mà d'obra barata, l'augment d'aquesta població deixa mostra de les limitacions i autonomia efectiva de Catalunya dins d'Espanya, els serveis públic es ressenten en tots els àmbits, la falta de inversió del Estat,  la infrafinanciació crònica, ha arribat a un punt difíc...

  Invertir a Catalunya no dona bona imatge. Tot s'han va cap a Madrid, capital de món funcionarial i les forçes de l'Aranzadi. Aquest castic permanent no ve d'ara. Ha estat sempre. Les províncies no compten.  En el seu important article de Guillem López Casanovas,  Les execucions de les inversions de l'Estat a Catalunya: res de nou (Ara.cat, 17/726) diu el següent: " El que resulta per a Catalunya aquests últims anys torna a ser –malgrat tot el que es diu i s’ha dit entorn de l’espoli de Catalunya respecte al dèbil govern socialista– de poc més del 8,8% del total d’aquella inversió identificada per comunitats . No arriba a la meitat del PIB de Catalunya. De fet, és la xifra més baixa de tota la sèrie des del 2013, que en cap cas mai ha arribat, ni tan sols de prop, al pes de la població catalana." Un altre dada per rematar el clau: " El 80% són decisions d'inversions d’empreses públiques en les quals poc sembla que hi compten*." En el fons, Cata...

  Catalunya viu una setmana immers dins del principi de realitat. Aquesta és que som una perifèria molt difícil de gestionar, perquè les altres CCAA, prefereixen una Catalunya empobrida i deficient. I els diferents govern centrals -PP i PSOE-,  els fa molta mandra per establir un eix vertebrador en el si d'Espanya amb connexió a Catalunya. Des de Cambó fins ara, Salvador Illa, Catalunya sempre és la torna incomoda i pesada. A més, des del Procés, per una bona part de l'Estat, estem fora i per això no volen fer cap inversió. Ara Rodalies està parada. Insòlit i inaudit que la infraestructura ferroviària estigui que revisar pam a pam! Des de el Govern central, admeten una infrafinanciació en Rodalies. Necessiten els vots d'ERC i Junts, i per això tot aquesta comèdia. Avui en el Ara, la veu autoritzada de Guillem  López Casanovas, en el seu article Finançament: un futur incert, diu: "  En tot cas, malgrat els retrets d’uns i altres, val a dir que la proposta presentada n...