Salta al contingut principal

L'altre eclipsi a Catalunya

 



 Universitat Catalana d'Estiu de Prada de Conflent, un lloc on encara si va per inèrcia, dir Universitat potser és una mica massa, però ja serveix per donar declaracions, el titular sembla una mica estrambòtic, perquè potser deuria mirar més a prop, ERC i Junts han fet més mal que Albert Rivera amb les picabaralles permanents i insofribles a les què hem tingut què patir. Almenys ells (Cs), ja no hi son, mentre les planes majors dels partits independentistes encara hi son.

Constatar una obvietat, Catalunya està al límit de les seves capacitats de integració, ara som vuit milions, quant érem sis (Pujol) es tenia que haver previst l'augment del nouvinguts, l'empresariat català, és a dicta a la mà d'obra barata, l'augment d'aquesta població deixa mostra de les limitacions i autonomia efectiva de Catalunya dins d'Espanya, els serveis públic es ressenten en tots els àmbits, la falta de inversió del Estat,  la infrafinanciació crònica, ha arribat a un punt difícilment acceptable, malgrat que el PSC faci com si tot marxes en el bon camí, no volen molestar al PSOE. Per descomptat, Junts a alimentat a Aliança, i una part del seu electorat donarà un tomb cap a l'extrema dreta, mentre que ERC li queda el trist paper d'assistent permanent del PSC. No son bons temps per Catalunya i la perspectiva que el PP & Vox pogués guanyar les eleccions general del 2027, pesarà com una llosa descomunal -Llei d'Amnistia-. Però una cosa queda clara, tant ERC com Junts seguiran la seva lluita particular.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'Espanya que no em representa

  Els conqueridors fent-se un homenatge al 2026!

L'habitatge al centre del debat polític

  A la tertúlia de Catràdio escoltava dues visions del problema del habitatge. Un parlava de la mania dels catalans per ser propietari, l’altre li deia que això de català i propietari era cosa del passat, perquè ara, això no és així. El preu de l’habitatge ha pujat fins a quotes impossibles per la majoria de la població condemnada a sous cada vegada més baixos, malgrat la retòrica de la competitivitat.  Sembla que hi ha un tall generacional on tenir propietat ho era tot. I per aconseguir-ho calia molt de temps i molt estalvi. Ningú anava a sopar els caps de setmana els llocs on va tothom. Els tipus d’interès eren de l’ordre del 17%. I malgrat tot, en sou mitjans, podies arribar a comprar-te l’habitatge. Tothom sabia, que apostar per l’ habitatge era una aposta segura, molt més que la borsa. Ara el fills d’aquella generació, malgrat totes les avantatges socials, és veuen immersos en una lluita cada vegada més despietada per aconseguir llocs de treballs  amb salaris dignes....

La cursa comença avui!

  Sánchez convoca eleccions per finals de novembre. Una mesura que amb tota probabilitat no estava en el seu timing mental. La derrota al Congres  del dos Decrets sobre l'habitatge, ha fet replantejar-se una nova estratègia. Sánchez té el do de l'oportunitat, i deu pensar que ara mateix, amb el país revoltat contra el que van dir no els Decrets, especialment el PP i Vox, és un bon moment per temptar a la sort. La polarització social que han mantingut la dreta extrema durant tot aquest temps, especialment en el cas de Ceuta, li pot girar a la contra per el tema de l'habitatge. El binomi clàssic de dreta i  esquerra tornarà a plantejar-se de manera crua i caïnita. Catalunya i el País Basc son el dos baluards que el PSOE vol mantenir. Serà una cursa despietada entre Feijóo&Abascal, un binomi impossible de separar i el PSOE. Malauradament, tenim un esquerra tant dividida i fragmentada i mal avinguda que potser seria hora d'anar plegats, però això és un impossible.