Política i societat

  Endevinin qui està eufòric? Aquest dos personatges, tragicòmics, socis de govern de la Generalitat, li van regalar al PSC de Salvador Illa la Presidència de la Generalitat. Ara Junqueras s'han va a Waterloo a lliurà una altre batalla. Aigua i oli no es poden barrejar, perquè l'eix  dretes/esquerres és massa profund. A més aquests líders prefereixen autodestruir-se en l'eix independentista.  Cert, Junqueras va tindrà que passar-se dos anys de presó i Carles Puigdemont, segueix  al exili, perquè la Llei d'Amnistia per gràcia del TS no la vol aplicar. Certament, Espanya no és un país normal, i el PSOE, és caracteritza per els seus incompliments sistemàtics. El pitjor és que l'alternativa, PP i Vox, és encara molt pitjor. Potser aquests dos, volen jugar a quant pitjor millor!

  Junqueras despatxa a Xavier Mombiela de les seves funcions "tècniques", com a Responsable de compliment dins d'ERC. En els seu missatge, desprès de cremar mig foli amb lloances a tothom- calia?-, denuncia que ha sigut objecte de "atacat, amenaçat  i coaccionat", però no diu cap nom. Tota aquesta tripleta malèfica sembla que no necessitava anar al jutjat de guàrdia corresponent. La resolució (sic) del cas dels cartells contra Maragall és va tancar "  amb la proposta de quatre expedients: el militant de l'Anoia que va encarregar els cartells; el llavors director de comunicació, Tolo Moya; l'exvicesecretari de Comunicació, Marc Colomer, i l'exviceconseller d'Estratègia i Comunicació, Sergi Sabrià. La comissió de garanties havia de ratificar les sancions (un de molt greu, un de greu i dos de lleus), però l'informe va quedar aturat perquè aquest òrgan va demanar ampliar la investigació a l'estructura B." (Ara.cat, 18/12/24) A hores...

  Calia fer aquesta comèdia dels errors? Junqueras guanya, però ERC queda dividida. Hi han guanyadors i perdedors. Els perdedors son aquells que volia que Junqueras dones un pas al costat. Però Junqueras vol cobrar-se el temps de presó. Ha vençut en una baralla de pati d'escola, no serà un triomf èpic. Un triomfador que te al seu haver els cartells i la caixa B. Volen fer un altre comissió de investigació, perquè els seus propis investigadors no son capaços d'arribar a cap nom i cognom. A aquestes alçades l'únic que deu somriure és el militant de l'Anoia que hores d'ara ningú ha esbrinat el seu nom. I això vol dir moltes coses. Ara ERC podrà què una nova etapa s'obre per un futur radiant a Catalunya, però aquesta retòrica tronada i escolaneta no deixa der ser un enèsima versió d'allò que deia en Pla: "  "Catalunya és un país que sempre sembla tenir una gran quantitat de persones capacitades per a servir. L’experiència em porta a creure, però, que a...

  El Congrés d'ERC tindrà que resoldre's d'ací a dues setmanes. Junqueras ha guanyat però no arriba al 50%. Crida l'atenció els vots en blanc. És una forma estúpida de llançar els vots a la paperera.  " Junqueras ha obtingut el 48,3% dels vots (3.157), mentre que Xavier Godàs, de Nova Esquerra Nacional, n'ha aconseguit el 35,3% (2.308) i la candidata de Foc Nou, Helena Solà, el 12,6% (824). Els dos primers passen a la segona volta." (Ara.cat) Les diferents faccions tenen dues setmanes per fer aliances. Pensava que el Congrés seria per parlar del que ha passat durant l'anterior legislatura. Però l'únic que s'ha fet es votar els candidats. Ara aquest que han votat en blanc tenen a les seves mans decantar la direcció a Junqueras o Godàs. Hi la possibilitat real de trencament del partit? És possible, però això seria condemnar-se'n a la oposició permanent, una mena de CUP que no serveix de res. Aquest model assembleari te aquest perills de cops ...

  Les declaracions de Xavier Vendrell a Catalunya Ràdio, son carreges de profunditat a ERC i especialment a Oriol Junqueras.   " Estic fart de dirigents que quan les coses no van bé no segueixen al peu del canó" , ha etzibat en una entrevista a Catalunya Ràdio (Ara.cat). I un altra perla:  "Oriol Junqueras se'n va a Montserrat, no fos que li caigués alguna garrotada, perquè el pare abat el protegís". I un altre:   "Ell posa Pere Aragonès de candidat i Laura Vilagrà de número dos, li diu a Roger Torrent que no es presenti, aposta per avançar eleccions... Que no digui que no manava, no pot amagar-se en moments claus com va passar amb la investidura d'Illa". Ha parlat de la caixa B, del ninot, en tots ells, Junqueras s'ha d'explicar. El Congrés d'ERC arriba tard, perquè les posicions s'han fet caïnites en grau extrem. L'obsessió de Junqueres per seguir en el càrrec, desprès de tot el que ha passat i està passant, deixa en una posic...

  L'afirmació d'un i la resposta de Rovira demostra fins a quin punt a arribat ERC. Qui necessita enemics i dins de l'organització hi ha aquesta guerra civil? El pitjor és que encara queden dos mesos pel Congrés, arribarà algú viu d'aquest aquelarre sinistra? La psicopatologia de les petites diferències en estat pur, o potser no son tant petites?

  Llegint les paraules de la secretària general d'ERC Marta Rovira sembla que hi ha bones paraules, però cap responsabilitat. De fet en l'article que firma Mireia Esteve, diu el següent: " A hores d'ara, el partit no ha tancat encara la investigació interna que fins ara ha expedientat quatre persones –tot i que estan pendents que la comissió de garanties en confirmi la sanció–: l'exviceconseller d'estratègia i comunicació, Sergi Sabrià (lleu); l'exvicesecretari de comunicació, Marc Colomer (lleu); l'exdirector de comunicació, Tolo Moya (molt greu), i el militant de l'Anoia que va encarregar els cartells (greu).  L'ARA va publicar aquesta setmana que el partit va continuar amb l'estructura B després dels cartells, però que va canviar d'empresa ." (Ara.cat, 21/9/24).  Jo encara frisó per saber qui és aquest cervell de l'Anoia, que es guarda en un mutisme digne de millors causes. Sembla que la cúpula és salvada per ells mateixos, ...

  L'afer Maragall a desvetllat un càncer dins del partit. L'article del Ara que encapçala aquest comentari, és demolidor. El dret al silenci en un partit polític diu molt del que està passant.  Llegint la crònica negra de l'estructura B, i els sempre animosos tres joves omnipresents, i l'altre cervell de l'Anoia, que segueixen en l'anonimat més estricte, potser es fill d'algú de l'estructura política d'ERC?. Marta Rovira i Oriol Jonqueres i tothom per el que sembla estava al cas de com feien la feina bruta. Ja poden fer congressos i el que vulguin, però el que ha passat és digne del PP. Ara què hem d'esperar? Per cert, aquestes empreses no poden tenir nom en català, ja posats? Ningú vol depurar responsabilitats, perquè tothom per activa o per passiva és corresponsable d'aquest afer fastigós i mesquí. 

  Diu Oriol Junqueras: " Em vull sotmetre a l'aval de la militància per saber què esperen de mi ." No ha tingut prou amb els resultats del 12-M? La militància pot cantar missa, perquè tenint en compte com funcionen no sembla que poguí haver debat intern, per explicar la davallada de ERC què ha passat del 33 diputats del 2021 els 20 d'aquestes eleccions. Junqueras és corresponsable, no voler admetrà explica perquè hi son on ara mateix estan. No ha de ser fàcil haver passat per la presó per les teves idees i veure't exclòs de la política. En política cal saber quan retirar-se a temps, no sigui que l'electoral ho faci per tu. 

  L’entrevista a Oriol Junqueras, a càrrec de Carla Turró (Ara.cat.23/4/24) comença amb una pregunta directa i la resposta que dona és una collonada: “ Si Esquerra guanya, a qui trucarà primer: al PSC o a Junts? Nosaltres amb qui volem pactar és amb Catalunya .” Tant difícil és donar una resposta que tingui sentit? Com la resposta ha estat evasiva, torna a la càrrega: “ Però amb qui se sentiria més còmode al Govern? ” La resposta torna a ser la grandiloqüència, buida de de concreció. En la seva resposta inclou un “Si guanyem amb majoria absoluta”. Com és possible aquestes respostes? En quin món viu Oriol Junqueres? És impropi d’un polític rebutjar la realitat.  L’entrevistadora vol alguna concreció i per això li llança la següent pregunta: I qui veu a prop de compartir aquests objectius? La resposta segueix el mateix guió, ni el PS ni Junts  son de fiar. Segons aquesta lectura están sols i no esperen res d’ells. Un altra pregunta  incòmode:   ...

  En el diateri de Vicençs Villatoro diu avui:  "I una constatació: si els meus comptes no estan errats, d’aquests 1.000 dies a la presó 867 han estat amb Pedro Sánchez presidint el govern espanyol i 132 amb Mariano Rajoy . I, a tots els efectes, els presos estan avui en la mateixa situació que fa 867 dies, si no pitjor, i sense que cap fet en canviï la perspectiva. Si Pedro Sánchez pensava fer-hi alguna cosa, ja es veu que no té gaire pressa." (17/11/2020, Mil dies) [En el dietario de Vicenç Villatoro dice hoy: Y una constatación: si mis cuentas no están erradas, de estos 1.000 días en prisión 867 han sido con Pedro Sánchez presidiendo el gobierno español y 132 con Mariano Rajoy. Y, a todos los efectos, los presos están hoy en la misma situación que hace 867 días, si no peor, y sin que ningún hecho en cambie la perspectiva. Si Pedro Sánchez pensaba hacer algo, ya se ve que no tiene demasiada prisa. (11/17/2020, Mil días)] Pedro Sánchez sembla que no te cap pressa per soluci...

 

Esta semana, la Justicia europea (TJUE), ha dado un revolcón al TS. La decisión del Tribunal es una enmienda a las maniobras del TS para evitar que Oriol Junqueras pudiera adquirir el cargo de europarlamentario que la ciudadanía catalana le otorgaba. Por extensión la decisión afecta a Carles Puigdemont y Antoni Comín. La decisión del Tribunal, supone dos afirmaciones: "Aquesta doctrina Junqueras afirma bàsicament dues coses: 1) que els membres del Parlament Europeu adquireixen aquesta condició des del moment en què l’estat nacional al qual pertanyen els proclama de manera oficial com a electes (cosa que en el cas de Junqueras va ser el dia 13 de juny); i 2) que des d’aquell mateix moment, de manera automàtica, i amb caràcter previ a la seva presa de possessió a Brussel•les, els europarlamentaris gaudeixen d’immunitat per desplaçar-se i acudir a (o retornar de) la primera sessió parlamentària sense ser detinguts ni processats en el transcurs del viatge." ( Josep Lliís Martí,...

LLarena quiere cambiar el resultado de las elecciones del 21-D. Su Auto, es a pesar de la morralla constitucional y legal, que jalonan su escrito, es ante todo político. Llarena considera a Junqueras un terrorista extremadamente peligroso para la convivencia social. Piensa que dejarlo asistir al Parlament, provocaría un vendal revolucionario en Cataluña, por eso deniega su excarcelación. Llanera no lo ve claro. ¡Todos los del bloque constitucionalista o unionista, tampoco! ¡Qué raro! Llanera quiere echar una mano a ese bloque del art.155 en Cataluña tan necesitados. Un sólo hombre contra dos millones de ciudadanos.   Oriol Junqueras, se ha convertido en “ terrorista pacífico ” (Augusto Gil Matamala). Llanera lo ha convertido en tal, y en esa lógica, naturalmente, no lo piensa dejarlo salir de prisión. Cumplirá una condena anticipada, hasta el juicio correspondiente. ¿Es eso lo que piensa hacer? Todos recordamos como miembros de ETA acudían al Parlamento d...