Salta al contingut principal

ERC no sap el que vol!

 




El Congrés d'ERC tindrà que resoldre's d'ací a dues setmanes. Junqueras ha guanyat però no arriba al 50%. Crida l'atenció els vots en blanc. És una forma estúpida de llançar els vots a la paperera.  "Junqueras ha obtingut el 48,3% dels vots (3.157), mentre que Xavier Godàs, de Nova Esquerra Nacional, n'ha aconseguit el 35,3% (2.308) i la candidata de Foc Nou, Helena Solà, el 12,6% (824). Els dos primers passen a la segona volta." (Ara.cat)

Les diferents faccions tenen dues setmanes per fer aliances. Pensava que el Congrés seria per parlar del que ha passat durant l'anterior legislatura. Però l'únic que s'ha fet es votar els candidats. Ara aquest que han votat en blanc tenen a les seves mans decantar la direcció a Junqueras o Godàs. Hi la possibilitat real de trencament del partit? És possible, però això seria condemnar-se'n a la oposició permanent, una mena de CUP que no serveix de res.

Aquest model assembleari te aquest perills de cops d'efecte. A les anterior eleccions ERC varen tenir 427135 votants. En aquest model de militants eren 5974. Algú no veu la dissonància de tot plegat? Oriol Junqueras vol seguir en primera línia de la política, però pot fer que ERC quedi arraconada a la marginalitat política. Sembla que el futur d'ERC  penja d'un fil.



Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació