Passa al contingut principal

Tallant caps a ERC

 






Junqueras despatxa a Xavier Mombiela de les seves funcions "tècniques", com a Responsable de compliment dins d'ERC. En els seu missatge, desprès de cremar mig foli amb lloances a tothom- calia?-, denuncia que ha sigut objecte de "atacat, amenaçat  i coaccionat", però no diu cap nom. Tota aquesta tripleta malèfica sembla que no necessitava anar al jutjat de guàrdia corresponent. La resolució (sic) del cas dels cartells contra Maragall és va tancar " amb la proposta de quatre expedients: el militant de l'Anoia que va encarregar els cartells; el llavors director de comunicació, Tolo Moya; l'exvicesecretari de Comunicació, Marc Colomer, i l'exviceconseller d'Estratègia i Comunicació, Sergi Sabrià. La comissió de garanties havia de ratificar les sancions (un de molt greu, un de greu i dos de lleus), però l'informe va quedar aturat perquè aquest òrgan va demanar ampliar la investigació a l'estructura B." (Ara.cat, 18/12/24) A hores d'ara, no hi ha res definitiu, el cas, segueix a una andana de via estreta a l'espera com vol Junqueras que es resolgui.

Sembla que aquests quatre damnificats poder tenir una segona vida, si Junqueras vol fer que la afers dels cartells no va passar mai. I va passar mentre ell era no un mer militant de base, sinó el President d' ERC. Ara passa factura. La reconciliació és veu a l'horitzó, veurem com va desempallegant-se de tots aquells que no combreguen amb el messies Junqueras.


PD: Potser va sent hora de canviar la fotografia que encapçala la noticia.






Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una finestra al passat

1959  Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico.  La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)

Desnonar a un iman a Salt

  L'Ara no diu la causa del desallotjament del imam i la seva família. No diu que sigui per un desnonament per falta de impagament, tampoc si és una qüestió de la AN.  Ara bé, "L'afectat és l'imam Papa Diawara , de la mesquita del carrer Rafel Masó, freqüentada per gambians i senegalesos , i té 70 anys . La seva filla, Henda Diawara, de 26 anys, nascuda a Salt, explica a l'ARA com s'ha produït la successió dels esdeveniments: "Fa 20 anys que vivíem en aquest pis, pagàvem la hipoteca, però el banc va desaparèixer, llavors vam demanar que es convertís en lloguer social, però no se'ns va concedir, i el passat divendres ens van desnonar", relata." (Ara.cat, 12/3/24) Amb tota aquesta informació queda clar que siguis imam, o jubilat o  simplement, qualsevol inquilí que no paga al banc, aquests bancs que es gasten milions en propaganda  diuen que el poder el tens tu, i totes aquestes collonades, et faran fora de cosa teva. Pel que sembla, el movimen...

R2 Sud: No viatgis amb maletes quan vagis amb Renfe!

  Festival de despropòsits aquest matí a Rodalies. " La incidència més greu ha sigut a la R2 Sud, en el tram entre Gavà i Bellvitge-Gornal. Una baixada de tensió a la subestació de Bellvitge ha provocat que el tren no pogués circular i s'hagués de quedar parat. Després d'haver estat més d'una hora aturat amb els passatgers a dins, cap a les 9.30 hores Renfe ha hagut de desallotjar el tren –que havia sortit de Vilanova i la Geltrú a les 7.25 hores– i les desenes d'usuaris que hi viatjaven han acabat caminant fins a Bellvitge per les vies, acompanyats pels Bombers de la Generalitat i els Mossos d'Esquadra per garantir la seva seguretat." (Ara.cat, 7/3/25) Paneque: " Hi ha bona predisposició i bona voluntat de Renfe i Adif " (Consellera  de Territori de la Generalitat). Antonio Carmona, director de Rodalies, surt com sempre a apagar el foc, però incomprensiblement, no és capaç de dimitir. A Madrid, hi ha un un ministre de Transports i mobilitat sost...