L'afer Maragall a desvetllat un càncer dins del partit. L'article del Ara que encapçala aquest comentari, és demolidor. El dret al silenci en un partit polític diu molt del que està passant. Llegint la crònica negra de l'estructura B, i els sempre animosos tres joves omnipresents, i l'altre cervell de l'Anoia, que segueixen en l'anonimat més estricte, potser es fill d'algú de l'estructura política d'ERC?. Marta Rovira i Oriol Jonqueres i tothom per el que sembla estava al cas de com feien la feina bruta. Ja poden fer congressos i el que vulguin, però el que ha passat és digne del PP. Ara què hem d'esperar? Per cert, aquestes empreses no poden tenir nom en català, ja posats? Ningú vol depurar responsabilitats, perquè tothom per activa o per passiva és corresponsable d'aquest afer fastigós i mesquí.
* William Shakespeare. OC II. Estudio premilinar, traducción y notas de Luis Astrana Marín. Hamlet, Acto Primero. Escena IV: -Marcelo- Algo hay torcido en el Estado de Dinamarca. Horacio.- ¡Que el Cielo lo enderece! (pág.231). 16 ed.Madrid, 1992.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada