Política i societat

  L'afirmació d'un i la resposta de Rovira demostra fins a quin punt a arribat ERC. Qui necessita enemics i dins de l'organització hi ha aquesta guerra civil? El pitjor és que encara queden dos mesos pel Congrés, arribarà algú viu d'aquest aquelarre sinistra? La psicopatologia de les petites diferències en estat pur, o potser no son tant petites?

  Llegint les paraules de la secretària general d'ERC Marta Rovira sembla que hi ha bones paraules, però cap responsabilitat. De fet en l'article que firma Mireia Esteve, diu el següent: " A hores d'ara, el partit no ha tancat encara la investigació interna que fins ara ha expedientat quatre persones –tot i que estan pendents que la comissió de garanties en confirmi la sanció–: l'exviceconseller d'estratègia i comunicació, Sergi Sabrià (lleu); l'exvicesecretari de comunicació, Marc Colomer (lleu); l'exdirector de comunicació, Tolo Moya (molt greu), i el militant de l'Anoia que va encarregar els cartells (greu).  L'ARA va publicar aquesta setmana que el partit va continuar amb l'estructura B després dels cartells, però que va canviar d'empresa ." (Ara.cat, 21/9/24).  Jo encara frisó per saber qui és aquest cervell de l'Anoia, que es guarda en un mutisme digne de millors causes. Sembla que la cúpula és salvada per ells mateixos, ...

  L'afer Maragall a desvetllat un càncer dins del partit. L'article del Ara que encapçala aquest comentari, és demolidor. El dret al silenci en un partit polític diu molt del que està passant.  Llegint la crònica negra de l'estructura B, i els sempre animosos tres joves omnipresents, i l'altre cervell de l'Anoia, que segueixen en l'anonimat més estricte, potser es fill d'algú de l'estructura política d'ERC?. Marta Rovira i Oriol Jonqueres i tothom per el que sembla estava al cas de com feien la feina bruta. Ja poden fer congressos i el que vulguin, però el que ha passat és digne del PP. Ara què hem d'esperar? Per cert, aquestes empreses no poden tenir nom en català, ja posats? Ningú vol depurar responsabilitats, perquè tothom per activa o per passiva és corresponsable d'aquest afer fastigós i mesquí. 

  El camí cap a la investidura s’ha està fent cada vegada més difícil. La AN i el jutge Manuel García-Castellón, acusen a Puigdemont i Rovira de terrorisme. Segur que el jutge deu de tenir molt bones proves del que diu, lo contrari seria prevaricació. El problema és que això passi quan les negociacions per l’amnistia entre Pedro Sánchez i Carles Puigdemont es troben a la recta final. La figura d’aquest jutge és de manual. Un autèntic servidor del interessos del PP i de Vox, un d’aquells que està afinat amb el seus patrons. Veurem quin recorregut te aquestes imputacions. No cal ser cap Sherlock Holmes, per veure la desesperació de la dreta política i jurídica contra la nova investidura de Pedro Sánchez i l'amnistia.