Salta al contingut principal

ERC no vol assenyalar a ningú!

 


Llegint les paraules de la secretària general d'ERC Marta Rovira sembla que hi ha bones paraules, però cap responsabilitat. De fet en l'article que firma Mireia Esteve, diu el següent: "A hores d'ara, el partit no ha tancat encara la investigació interna que fins ara ha expedientat quatre persones –tot i que estan pendents que la comissió de garanties en confirmi la sanció–: l'exviceconseller d'estratègia i comunicació, Sergi Sabrià (lleu); l'exvicesecretari de comunicació, Marc Colomer (lleu); l'exdirector de comunicació, Tolo Moya (molt greu), i el militant de l'Anoia que va encarregar els cartells (greu). L'ARA va publicar aquesta setmana que el partit va continuar amb l'estructura B després dels cartells, però que va canviar d'empresa." (Ara.cat, 21/9/24). 

Jo encara frisó per saber qui és aquest cervell de l'Anoia, que es guarda en un mutisme digne de millors causes. Sembla que la cúpula és salvada per ells mateixos, ells no tenen res a veure en res del partit. Això és fantàstic, perquè traslladen totes les responsabilitats a aquells que poden deixar de sortit a primera plana. El partit està tocat de dalt a baix. I això malgrat el cost que pot significar per a molts, la dimissió de Marta Rovira, Oriol Junqueras, i tots aquells què per acció i omissió no van fer res per denunciar "les fallides ètiques i morals". La resta és retòrica buida i un mal servei al partit i els electors.
  

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...