Salta al contingut principal

La TJUE aprueba la doctrina Junqueras

Esta semana, la Justicia europea (TJUE), ha dado un revolcón al TS. La decisión del Tribunal es una enmienda a las maniobras del TS para evitar que Oriol Junqueras pudiera adquirir el cargo de europarlamentario que la ciudadanía catalana le otorgaba. Por extensión la decisión afecta a Carles Puigdemont y Antoni Comín. La decisión del Tribunal, supone dos afirmaciones: "Aquesta doctrina Junqueras afirma bàsicament dues coses: 1) que els membres del Parlament Europeu adquireixen aquesta condició des del moment en què l’estat nacional al qual pertanyen els proclama de manera oficial com a electes (cosa que en el cas de Junqueras va ser el dia 13 de juny); i 2) que des d’aquell mateix moment, de manera automàtica, i amb caràcter previ a la seva presa de possessió a Brussel•les, els europarlamentaris gaudeixen d’immunitat per desplaçar-se i acudir a (o retornar de) la primera sessió parlamentària sense ser detinguts ni processats en el transcurs del viatge." ( Josep Lliís Martí, Justícia europea per a Junqueras, Ara.cat) 


["Esta doctrina Junqueras afirma básicamente dos cosas: 1) que los miembros del Parlamento Europeo adquieren esta condición desde el momento en que el estado nacional al que pertenecen los proclama de manera oficial como electos (lo que en el caso de Junqueras fue el día 13 de junio); y 2) que desde ese mismo momento, de manera automática, y con carácter previo a su toma de posesión en Bruselas, los europarlamentarios gozan de inmunidad para desplazarse y acudir a (o devolver de) la primera sesión parlamentaria sin ser detenidos ni procesados en el transcurso del viaje"]

Ahora, el TS, tiene como decía en su artículo Vincenç Villatoro (21/12: 'Sostenella o enmendalla') , la posibilidad de “enmendalla” y transferir el asunto a la política. Con los antecedentes de todo este desgraciado juicio, la opción mas verosímil es el “sostenella”. Será otra oportunidad perdida para que la política adquiera preponderacia sobre el Código Penal.
Llama la atención el silencio del TC, que es capaz de reunirse de urgencia el domingo para salvar la Unidad de la Patria, pero no dice nada de vulneraciones flagrantes de los derechos políticos. Ninguna novedad que la figura del Defensor del Pueblo –en la actualidad Francisco Fernández Marugán (PSOE) desde el 2017-, esta muda ante todos los desagui-sados contra el independentismo catalán.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...