Salta al contingut principal

El Presos polítics porten 867 dies amb el paraigües de Pedro Sánchez

 

En el diateri de Vicençs Villatoro diu avui:  "I una constatació: si els meus comptes no estan errats, d’aquests 1.000 dies a la presó 867 han estat amb Pedro Sánchez presidint el govern espanyol i 132 amb Mariano Rajoy. I, a tots els efectes, els presos estan avui en la mateixa situació que fa 867 dies, si no pitjor, i sense que cap fet en canviï la perspectiva. Si Pedro Sánchez pensava fer-hi alguna cosa, ja es veu que no té gaire pressa." (17/11/2020, Mil dies)

[En el dietario de Vicenç Villatoro dice hoy: Y una constatación: si mis cuentas no están erradas, de estos 1.000 días en prisión 867 han sido con Pedro Sánchez presidiendo el gobierno español y 132 con Mariano Rajoy. Y, a todos los efectos, los presos están hoy en la misma situación que hace 867 días, si no peor, y sin que ningún hecho en cambie la perspectiva. Si Pedro Sánchez pensaba hacer algo, ya se ve que no tiene demasiada prisa. (11/17/2020, Mil días)]




Pedro Sánchez sembla que no te cap pressa per solucionar aquest problema polític. L'excusa serà la pandemia , però el cert és que no sap com fer-ho. Té por del que diran les forçes de la dreta-extrema i sobretot el capitostos del PSOE, els anomenats "barons", per ser un partit republicà, això és un dir- aquest vocabulari resultat força contradictori. Quan estava a la oposició va fer tímides propostes per resoldre el "problema català". Però, no és capaç d'haver fet ni una llei d'amnistia ni indult, ni cap gest real per solucionar aquest atzucac.

[Pedro Sánchez parece que no tiene ninguna prisa para solucionar este problema político. La excusa será la pandemia, pero lo cierto es que no sabe cómo hacerlo. Tiene miedo de lo que dirán las fuerzas de la derecha-extrema y sobre todo a los cabecillas del PSOE, los llamados "barones" -para ser un partido republicano- esto es un decir, este vocabulario resultado bastante contradictorio. Cuando estaba en la oposición hizo tímidas propuestas para resolver el "problema catalán". Pero, no es capaz de haber hecho ni una ley de amnistía ni indulto ni ningún gesto real para solucionar este callejón sin salida.]

Estarà esperant que faci 1000 dies del seu mandat fer per alguna cosa? I què podem dir de Podem? Desprès de tot, sembla que la seva pólvora revolucionaria de saló, s'ha hagi esgotat des de el moment què varen entrar a les institucions. I això, són les forçes "més progressistes" que hi ha a Espanya! Imaginin 'san les forçes de la dreta extrema i més enllà!

[¿Estará esperando que haga 1.000 días de su mandato para hacer  algo? Y qué decir de Podemos?¡ Después de todo, parece que su pólvora revolucionaria de salón, se haya agotado desde el momento que entraron en las instituciones. Y eso, son las fuerzas "más progresistas" que hay en España! Imagínense  las fuerzas de la derecha extrema y más allá!]


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'Espanya que no em representa

  Els conqueridors fent-se un homenatge al 2026!

L'habitatge al centre del debat polític

  A la tertúlia de Catràdio escoltava dues visions del problema del habitatge. Un parlava de la mania dels catalans per ser propietari, l’altre li deia que això de català i propietari era cosa del passat, perquè ara, això no és així. El preu de l’habitatge ha pujat fins a quotes impossibles per la majoria de la població condemnada a sous cada vegada més baixos, malgrat la retòrica de la competitivitat.  Sembla que hi ha un tall generacional on tenir propietat ho era tot. I per aconseguir-ho calia molt de temps i molt estalvi. Ningú anava a sopar els caps de setmana els llocs on va tothom. Els tipus d’interès eren de l’ordre del 17%. I malgrat tot, en sou mitjans, podies arribar a comprar-te l’habitatge. Tothom sabia, que apostar per l’ habitatge era una aposta segura, molt més que la borsa. Ara el fills d’aquella generació, malgrat totes les avantatges socials, és veuen immersos en una lluita cada vegada més despietada per aconseguir llocs de treballs  amb salaris dignes....

La cursa comença avui!

  Sánchez convoca eleccions per finals de novembre. Una mesura que amb tota probabilitat no estava en el seu timing mental. La derrota al Congres  del dos Decrets sobre l'habitatge, ha fet replantejar-se una nova estratègia. Sánchez té el do de l'oportunitat, i deu pensar que ara mateix, amb el país revoltat contra el que van dir no els Decrets, especialment el PP i Vox, és un bon moment per temptar a la sort. La polarització social que han mantingut la dreta extrema durant tot aquest temps, especialment en el cas de Ceuta, li pot girar a la contra per el tema de l'habitatge. El binomi clàssic de dreta i  esquerra tornarà a plantejar-se de manera crua i caïnita. Catalunya i el País Basc son el dos baluards que el PSOE vol mantenir. Serà una cursa despietada entre Feijóo&Abascal, un binomi impossible de separar i el PSOE. Malauradament, tenim un esquerra tant dividida i fragmentada i mal avinguda que potser seria hora d'anar plegats, però això és un impossible.