Salta al contingut principal

Oriol Junqueras


LLarena quiere cambiar el resultado de las elecciones del 21-D. Su Auto, es a pesar de la morralla constitucional y legal, que jalonan su escrito, es ante todo político. Llarena considera a Junqueras un terrorista extremadamente peligroso para la convivencia social. Piensa que dejarlo asistir al Parlament, provocaría un vendal revolucionario en Cataluña, por eso deniega su excarcelación.

Llanera no lo ve claro. ¡Todos los del bloque constitucionalista o unionista, tampoco! ¡Qué raro! Llanera quiere echar una mano a ese bloque del art.155 en Cataluña tan necesitados. Un sólo hombre contra dos millones de ciudadanos.  

Oriol Junqueras, se ha convertido en “terrorista pacífico” (Augusto Gil Matamala). Llanera lo ha convertido en tal, y en esa lógica, naturalmente, no lo piensa dejarlo salir de prisión. Cumplirá una condena anticipada, hasta el juicio correspondiente. ¿Es eso lo que piensa hacer?



Todos recordamos como miembros de ETA acudían al Parlamento de Vitoria. Pero Oriol Junqueras es mucho más peligros que todos los miembros de ETA juntos. Por eso, LLarena, convertido en el paladín de los defensores del Art.155. mantiene a Oriol Junqueras (Vicipresident de la Generalitat de Catalunya) en prisión. 

Se decía, que los jueces y Magistrados hablan por sus Autos, pero el Magistrado Llarena, habla a través de manifiestos políticos. No otra cosa son sus argumentaciones. ¿Dónde ha visto el Magistrado “grave enfrentamiento ciudadano”? Oriol Junqueras, al decir del Magistrado cuenta o” suscitan su apoyo incondicional [ de la ciudadanía]”, razón por la cual, considera un argumento definitivo para mantenerlo en prisión.

¿Cree el Magistrado que la ciudadanía está hipnotizada por el carisma de Oriol Junqueras? ¿No será que la ciudadanía apoya a los representantes que ella ha escogido? Parece que el Magistrado Llanera tiene dudas acerca de la racionalidad de los ciudadanos que votaron a Oriol Junqueras. El Magistrado LLarena tiene un lema: “Quien evita la ocasión, evita el peligro”. En vez de esos 15 folios del Auto, podía haber resumido en una línea que lo tenía que decirnos.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'Espanya que no em representa

  Els conqueridors fent-se un homenatge al 2026!

L'habitatge al centre del debat polític

  A la tertúlia de Catràdio escoltava dues visions del problema del habitatge. Un parlava de la mania dels catalans per ser propietari, l’altre li deia que això de català i propietari era cosa del passat, perquè ara, això no és així. El preu de l’habitatge ha pujat fins a quotes impossibles per la majoria de la població condemnada a sous cada vegada més baixos, malgrat la retòrica de la competitivitat.  Sembla que hi ha un tall generacional on tenir propietat ho era tot. I per aconseguir-ho calia molt de temps i molt estalvi. Ningú anava a sopar els caps de setmana els llocs on va tothom. Els tipus d’interès eren de l’ordre del 17%. I malgrat tot, en sou mitjans, podies arribar a comprar-te l’habitatge. Tothom sabia, que apostar per l’ habitatge era una aposta segura, molt més que la borsa. Ara el fills d’aquella generació, malgrat totes les avantatges socials, és veuen immersos en una lluita cada vegada més despietada per aconseguir llocs de treballs  amb salaris dignes....

La cursa comença avui!

  Sánchez convoca eleccions per finals de novembre. Una mesura que amb tota probabilitat no estava en el seu timing mental. La derrota al Congres  del dos Decrets sobre l'habitatge, ha fet replantejar-se una nova estratègia. Sánchez té el do de l'oportunitat, i deu pensar que ara mateix, amb el país revoltat contra el que van dir no els Decrets, especialment el PP i Vox, és un bon moment per temptar a la sort. La polarització social que han mantingut la dreta extrema durant tot aquest temps, especialment en el cas de Ceuta, li pot girar a la contra per el tema de l'habitatge. El binomi clàssic de dreta i  esquerra tornarà a plantejar-se de manera crua i caïnita. Catalunya i el País Basc son el dos baluards que el PSOE vol mantenir. Serà una cursa despietada entre Feijóo&Abascal, un binomi impossible de separar i el PSOE. Malauradament, tenim un esquerra tant dividida i fragmentada i mal avinguda que potser seria hora d'anar plegats, però això és un impossible.