Salta al contingut principal

Junqueras vol que li toqui la loteria

 


Junqueras vol presentar-se com a candidat a la presidència de la Generalitat. Algú pot sorprendre's d'aquest anunci? Té un problema al TS i la seva antipatia manifesta per complir la llei d'Amnistia. La inhabilitació encara està al damunt de tots els condemnats per el TS i el seu judici d'opereta. 

ERC té greus problemes, perquè Junqueres és ja passat. El Procés va obrir forats negres en tot l'espectre independentista. Tant els que van estar injustament a la presó com els que van anar a l'exili injustament, son  avui més llastre que no pas un actiu per els partits polítics que veuen com des de l'extrema dreta pujen en la demoscòpia. ERC té un paper molt ingrat, perquè ha de donar suport a un partit el PSC amic del 155 i amb un president de la Generalitat que li fa molta mandra posar-se la granota de feina per conquerir el finançament,  sigui singular o altre nom que vulguin posar. A més que te bregar amb els Presidents de les CCAA on la catalanofòbia està a l'ordre del dia. Quina és l'alternativa? Eleccions anticipades?  Nova patacada d'ERC, i aquesta esquerra cada vegada més difícil d'ubicar amb pulsions jacobines tronades i amb una barreja anticatalana - segons ells, catalanisme és sinònim, de dretes- que desanima a qualsevol que miri enrere. Si a Catalunya el paper és ingrat no diguem al Congrés, allà juguen una altre lliga. Tantes promeses i de moment no tenim més que fum (simbòlic). Perquè les alternatives son simplement catastròfiques per Catalunya si guanyessin el PP&Vox.  

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'Espanya que no em representa

  Els conqueridors fent-se un homenatge al 2026!

L'habitatge al centre del debat polític

  A la tertúlia de Catràdio escoltava dues visions del problema del habitatge. Un parlava de la mania dels catalans per ser propietari, l’altre li deia que això de català i propietari era cosa del passat, perquè ara, això no és així. El preu de l’habitatge ha pujat fins a quotes impossibles per la majoria de la població condemnada a sous cada vegada més baixos, malgrat la retòrica de la competitivitat.  Sembla que hi ha un tall generacional on tenir propietat ho era tot. I per aconseguir-ho calia molt de temps i molt estalvi. Ningú anava a sopar els caps de setmana els llocs on va tothom. Els tipus d’interès eren de l’ordre del 17%. I malgrat tot, en sou mitjans, podies arribar a comprar-te l’habitatge. Tothom sabia, que apostar per l’ habitatge era una aposta segura, molt més que la borsa. Ara el fills d’aquella generació, malgrat totes les avantatges socials, és veuen immersos en una lluita cada vegada més despietada per aconseguir llocs de treballs  amb salaris dignes....

La cursa comença avui!

  Sánchez convoca eleccions per finals de novembre. Una mesura que amb tota probabilitat no estava en el seu timing mental. La derrota al Congres  del dos Decrets sobre l'habitatge, ha fet replantejar-se una nova estratègia. Sánchez té el do de l'oportunitat, i deu pensar que ara mateix, amb el país revoltat contra el que van dir no els Decrets, especialment el PP i Vox, és un bon moment per temptar a la sort. La polarització social que han mantingut la dreta extrema durant tot aquest temps, especialment en el cas de Ceuta, li pot girar a la contra per el tema de l'habitatge. El binomi clàssic de dreta i  esquerra tornarà a plantejar-se de manera crua i caïnita. Catalunya i el País Basc son el dos baluards que el PSOE vol mantenir. Serà una cursa despietada entre Feijóo&Abascal, un binomi impossible de separar i el PSOE. Malauradament, tenim un esquerra tant dividida i fragmentada i mal avinguda que potser seria hora d'anar plegats, però això és un impossible.