Salta al contingut principal

La Catalunya de Illa és l'ase de tots els cops!

 







Invertir a Catalunya no dona bona imatge. Tot s'han va cap a Madrid, capital de món funcionarial i les forçes de l'Aranzadi. Aquest castic permanent no ve d'ara. Ha estat sempre. Les províncies no compten. 

En el seu important article de Guillem López Casanovas, Les execucions de les inversions de l'Estat a Catalunya: res de nou (Ara.cat, 17/726) diu el següent: "El que resulta per a Catalunya aquests últims anys torna a ser –malgrat tot el que es diu i s’ha dit entorn de l’espoli de Catalunya respecte al dèbil govern socialista– de poc més del 8,8% del total d’aquella inversió identificada per comunitats. No arriba a la meitat del PIB de Catalunya. De fet, és la xifra més baixa de tota la sèrie des del 2013, que en cap cas mai ha arribat, ni tan sols de prop, al pes de la població catalana."

Un altre dada per rematar el clau: " El 80% són decisions d'inversions d’empreses públiques en les quals poc sembla que hi compten*." En el fons, Catalunya segueix sent una província llunyana del centre de poder i decisió. Aquestes empreses públiques**, AENA, Renfe,Empresa Nacional de Autopistas, Red Eléctrica, i molts més (*) tenen la seva propia agenda i la seva prioritat mai ha estat Catalunya. I malgrat aquest espoli sistemàtic, la consellera d'Economia, Alícia Romero ha dit tota ufana que  la Generalitat i l'Estat estan "negociant i treballant" per millorar el finançament. Ens prenen per imbècils? I sort que aquest govern, el més progressista de la historia d'Espanya i què gràcies els vots d'ERC i Junts, el PSOE de Sánchez està a La Moncloa? No m'he estranya que Junts estigui tant cabrejada per aquest finançament, més valdria tenir l'autonomia de La Rioja, per posar un nom, potser ens aniria molt millor.  


*https://www.ara.cat/economia/comptes-publics/execucions-inversions-l-catalunya-res-nou_129_5801540.html

**https://es.wikipedia.org/wiki/Anexo:Empresas_p%C3%BAblicas_estatales_de_Espa%C3%B1a

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El franquisme declarat Bé d'Interès Cultural

  Portar una estelada és un crim de lesa majestat, però si portes tota la quincalleria franquista seràs vist com un patriota com cal, i per tant, t'he estalviares què t'ha atonyini la policia patriòtica. El PP & Vox son hereus directes del franquisme del qual el PP va fer que s'ha amagava, Vox, no ho ha fet mai. Els franquisme va dictar les consciències durant quaranta anys, Felipe González va tenir molta cura per no molestar-los massa. Pel que sembla, el passat sempre torna.

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.