Junts vol acaparar espais en l'escena política tant a Catalunya, l'ombra de AC el fa sobreactuar, i al escenari espanyol vol fer impossible la legislatura. Té raons per estar decebut, però en política, cal atenir-se al principi de realitat. Cal saber allò que deien els grecs, kairós, actuar amb oportunitat, i pel que sembla, Junts fa tot el contrari, li dona oxigen a un Feijóo&Abascal, que el voldrien dins de la presó. Així que no sé exactament que vol en les correlacions de forces d'uns i altres. Junts i Puigdemont, ara farà vuit anys que viu en l'exili, pot moure's per tota Europa, però resulta que si va a Espanya, anirà a Soto del Real, i això gràcies al TS i al tàndem Marchena/Llarena que fan política i no volen aplicar-li la Llei d'Amnistia aprovada per el Congrés. L'actitud de Junt sembla una enrabiada -carregada de raons- però estèril, perquè en el fons el PSOE no vol un xoc entre CCAA. La famosa financiació singular -el PSOE no la pot admetre-, no és més que paper mullat, al oblidar-se del principi d'ordinalitat que està al Estatut de Catalunya (2006), que no s'ha aplicat mai, i pel que sembla no el volen aplicar per no disgustat a la resta de CCAA. El clàssic peix al cova, sembla l'única opció dolenta per gratar diners d'una Administració que com totes, no vol donar el que per justícia li pertoca a Catalunya.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada