Política i societat

 

  Junts dona plena confiança a Silvia Orriols d'Aliança Catalana, el nostre Vox català a Ripoll. En canvi, vol fer que Pedro Sánchez és sotmeti a una qüestió de confiança, una potestat exclusiva del President del Govern. No hi ha cap paral·lelisme entre una cosa i l'altre? Jugar com ho fa  Puigdemont amb mediador internacional, fent creure que el espai suís donarà el que no dona a Madrid o Catalunya és voler inflar un globus de la vanitat i la fugida endavant. Sembla que en el fons, Puigdemont, voldria a Feijóo d'interlocutor, perquè en el fons les polítiques socials i econòmiques son les mateixes. S'entén que Puigdemont estigui frustrat per la no aplicació de l'amnistia per part de TS. Hi ha un conflicte institucional entre el Congrés i el TS que haurà de resoldre el TC. Però això no és responsabilitat de Pedro Sánchez. 

  El Consell de la República, un ens inservible que pel que sembla serveix per arribar a final de mes a Comín. No sé si és un maldestra en l'apartat econòmic, perquè amb el sou de 10.000 € mensuals, en fi, poca gent pot dir que els guany. L'Ara.cat explica  que   "Comín hauria carregat despeses al Consell que "no es poden processar segons la normativa belga" a l'entitat per un import total de 15.530 euros, tot i que l'entitat va decidir considerar-les com a despeses de representació i validar-les. Entre altres coses, es tractava del pagament, amb diners del Consell, d'una multa de trànsit a Comín de 363 euros; el lloguer d'un vehicle durant quinze dies de 1.997 euros; un apartament quinze dies més de 2.562 euros; el pagament d'un impost relacionat amb un apartament a Lovaina de 4.608 euros, i retirades en efectiu per valor de 6.000 euros." (Ara.cat, 10/1/25) Comín estima molt Catalunya, pel que sembla vol viure per sobre de les seves poss...

  Endevinin qui està eufòric? Aquest dos personatges, tragicòmics, socis de govern de la Generalitat, li van regalar al PSC de Salvador Illa la Presidència de la Generalitat. Ara Junqueras s'han va a Waterloo a lliurà una altre batalla. Aigua i oli no es poden barrejar, perquè l'eix  dretes/esquerres és massa profund. A més aquests líders prefereixen autodestruir-se en l'eix independentista.  Cert, Junqueras va tindrà que passar-se dos anys de presó i Carles Puigdemont, segueix  al exili, perquè la Llei d'Amnistia per gràcia del TS no la vol aplicar. Certament, Espanya no és un país normal, i el PSOE, és caracteritza per els seus incompliments sistemàtics. El pitjor és que l'alternativa, PP i Vox, és encara molt pitjor. Potser aquests dos, volen jugar a quant pitjor millor!

  "Albert Batlle, ha assegurat en una entrevista a l'ACN que les càmeres de la zona de baixes emissions de la ciutat, que controla la Guàrdia Urbana, van captar el vehicle amb el qual va fugir Puigdemont. Haurien pogut avisar els Mossos? "Si hipotèticament se’ns hagués fet algun requeriment de col·laboració, per descomptat que l’hauríem atès", ha recalcat." (Ara.cat, 17/8/24).  Sorprenents declaracions d'Albert Batlle, entusiasta de la teoria de les finestres trencats. Però ací, fa unes declaracions estrambòtiques, perquè si tothom volia atrapar el fugitiu més mediàtic d'Espanya, com és que ell, home d'ordre, no va fer res? Hi ha una expressió que pot conduir a interpretacions conspiranoides . Dius el text: "  càmeres de la zona de baixes emissions de la ciutat", sembla com si aquestes càmeres poguessin captar en exclusiva a Puigdemont. Però, potser va canviar de cotxe, això ho veiem a totes les pel·lícules, així, pots veure un cotxe, però ...

  L'aparició de Carles Puigdemont al escenari de l'Arc de Triomf va ser la culminació d'una muntanya de despropòsits per part de Junts i especialment per part de Puigdemont. El despropòsit -ja sé que m'ha estic repetint amb aquesta paraula- judicial per part del Jutge Llarena passant-se la Llei d'Amnistia per la toga, no valida el que ha fet el ex President. En el moment que la Justícia del TS no aplica la Llei d'Amnistia, Puigdemont estava eximint de tornar-hi a Catalunya.  Per què quin sentit tenia venir per ser detingut? A anat a Barcelona, a fer el seu show particular, a la fotografia te un posat com de "Chiquito de la Calzada", o a mi m'ho sembla. S'ha exposat per res, perquè Illa ha estat investit President de la Generalitat. Cal recordar que Junts estava en el govern de la Generalitat amb ERC, que van marxar i ara què volien? Junts ha demostrat una irresponsabilitat impròpia d'un partit   que com hereu de Convergència ha tingut respo...

  Un partit, ERC en estat de xoc, vol que l'executiva traslladí a la militància la seva resolució per no tenir que prendre una decisió clau en la governabilitat de Catalunya. I com tothom sap, la decisió de les bases -obviant els votants d'ERC, molts més aquestes bases- és mouen per raonaments estrictament de visceralitat abocant a una repetició electoral  on ERC pagarà sens dubte tot aquest desgavell que està protagonitzant. Mala pesa al taler, i tot per la falta de responsabilitat d'un polítics petits amb egos molt grossos que prefereixen destruir el que volia dir ERC. I no, Puigdemont no serà President. Un consell: El millor que pot fer Puigdemont és no vindrà a Catalunya, la imatge de la seva detenció per la GC o pitjor per els Mossos és el que volen a Madrid, i la resta d'Espanya, serà tant ruc de donar-li aquest gust a aquesta gent? Ah si! va dir que tornaria per la investidura, però no hi haurà cap. En un altre escenari -sense repressió i amb l'amnistia a la ...

  El jutge Aguirre fa política des de la seu judicial. La seva obsessió és condemnar a Puigdemont i Mas per alta traïció. Al fons els russos. La seva idea, que no fets, és que tot plegat el Procés portava la llavor subversiva de la Rússia de Putin per desestabilitzar Europa via Catalunya. L'Audiència de Barcelona va ordenar tancar la instrucció, però el jutge  imbuït pel sant esperit de venjança vol esbrinar la Veritat. Un jutge prevaricador que vol establir pel seu compte el seu particular esbiaix. És una altra manera de impedir l'aplicació de la Llei d'Amnistia. Cal molta barra per acusar d'alta traïció a un president de una CCAA.  Segons l'article 581 del Codi Penal, "els espanyols que indueixin o es concorrin amb una potència estrangera per declarar la guerra a Espanya s'exposen a una pena de presó de 15 a 20 anys". També es castiguen conductes col·laboracionistes com facilitar l'entrada de l'enemic" al país, reclutar militars per al...

  Avui, en el Ara.cat, tant l'editorial com l'article d'Esther Vera, directora del Ara, a la columna L'apunt, amb el títol " Política per una societat decent", apunta en la mateixa direcció. Assumir la realitat dels resultats electorals del 12-M. Per això, Pere Aragonès, fa un pas al costat, es a dir, dimiteix, i no agafarà l'acte de diputat al Parlament. Segurament, no era això el que volia, però la seva aposta -estil Sánchez- no li ha sortit gens bé. Què farà ERC? Te recorregut Oriol Junqueras com a líder d'ERC? Seria estrany que Aragonès marxes i Junqueras és mantingué a primera línia del partit. Perquè tant l'Editorial del Ara, com l'article de Esther Vera, demanen un canvi de lideratges. No és temps de nostàlgies, cal mirar al futur, amb nous lideratges i unes polítiques més clares amb estratègies realistes, sense perdre l'objectiu a llarg termini, la independència. L'estratègia de pactes no ha estat recompensada, però això no vol ...

La vinyeta d'en Ferreres, explica amb precisió quirúrgica al què hi ha al darrera del PSC-PSOE. Girem full volen, oblidar-nos del 1-O (2017), del 155, d'exili, de la repressió per terra, mar i aire. Seguim parlant de federalisme i tot allò que li agrada al PSC-PSOE. Cants de sirenes, en un mar fos i ple d'ira el PP i Vox volen fer caure a Pedro Sánchez i a tots que no siguin com ells. Així, les eleccions catalanes, s'han quedat en fora de joc: o Pedro Sánchez o Puigdemont. S'ha oblidat, tota la resta de problemes gravíssims que te Catalunya: dèficit pressupostari, RENFE, habitatge, infraestructures, llegua catalana, pobresa i marginalitat, immigració. El 12 de maig, és a dir, aquest diumenge, tenim la possibilitat d'expressar les nostres opcions polítiques, saben que amb els pactes, els maximalismes no serveixen per res i val més un pacte que sigui de mínims, però que es puguin complir.     

  Gràcies a la AN, les eleccions catalanes és juguen també a Elna, França. Puigdemont s'ha sent  segur d'ell mateix, desprès de passar-hi set anys a l'exili. Puigdemont ha sigut objecte d'una campanya ferotge per part de la brunete-mediàtica. Amb la Llei d'Amnistia a tocar, Puigdemont ha de veure la llum desprès de tot aquest temps fora de casa. A la fotografia se'l veu com un venedor de fantasies. Parla contra el President de la Generalitat, Pere Aragonés,  amb una agror difícil d'entendre. Tothom sobreactua més del compte. Junts s'ha convertit en un màquina de separació envers de ERC. La gent vol que el camp independentista, és pogués entendre, almenys amb uns mínims: Finançament, infraestructures, llengua, traspassos, enfortir la Generalitat per donar serveis a la ciutadania, perquè quin sentit te una autonomia en el que el Estat no inverteix ni fa efectiu el pressupostat amb dèficit crònic per Catalunya.   

  Hi haurà una Llei d’Amnistia, el Congrés ha votat la seva aprovació gràcies els vots de la Cambra menys els partits de la dreta extrema. Ara s’han va a dormir durant dos mesos al Senat on el PP ho te majoria. Per això els dos mesos, perquè la paralitzaran legalment, fins que torni al Congrés on l’aprovaran definitivament. Llavors, una Llei del Congres –poder legislatiu- tindrà que veure con el poder judicial –segrestat per la dreta extrema- interpretarà aquesta llei. En la teoria política és diu que el poder judicial s’encarrega de la seva aplicació, però amb la cúpula judicial polititzada fins extrems impensables, la incertesa sobre com s'aplicarà està lluny de ser diàfana.  A més, les eleccions catalanes el 12-Maig, i la possibilitat que Junts per Catalunya volguí presentar a Carles Puigdemont, també volia presentar-se a les europees, tindrà que escollir. Podrà presentar-se? Podrà aplicar-se la Llei d’Amnistia al ex president de la Generalitat? Dubtes raonables, que ara ma...

  Per el TS, Puigdemont és el home més perillós d'Espanya. Marchena el vol en paperer per terrorisme. I ha algun dubte que serà així? El TS -Sala Segona- li quedava aquesta bala què ara amb la tramitació de la Llei d'Amnistia vol fer-la servir, per desestabilitzar el govern de Pedro Sánchez, condemnar a Puigdemont i criminalitzar qualsevol moviment social que volgui sortir al carrer per manifestar-se. A partir d'ara, terrorisme és el que si inventin l' AN  i el TS contra l'independentisme. 

  La Razón, sempre tant atent els seus, li dona una mica de protagonisme a Feijóo. El diumenge no va haver manifestació a Madrid, per això cali omplir la portada del dilluns, amb el líder del PP. Amb posat d'estadista de pa sucat amb oli, pretén donar-nos lliços. La primera i més important, el PP sense Catalunya, ni amb Puigdemont no van a cap lloc, excepte amb els de Vox, per això van perdre estrepitosament, les últimes eleccions generals. Així, el que fa és transferir les seves dèries als altres, es a dir, a Pedro Sánchez. 

  El camí cap a la investidura s’ha està fent cada vegada més difícil. La AN i el jutge Manuel García-Castellón, acusen a Puigdemont i Rovira de terrorisme. Segur que el jutge deu de tenir molt bones proves del que diu, lo contrari seria prevaricació. El problema és que això passi quan les negociacions per l’amnistia entre Pedro Sánchez i Carles Puigdemont es troben a la recta final. La figura d’aquest jutge és de manual. Un autèntic servidor del interessos del PP i de Vox, un d’aquells que està afinat amb el seus patrons. Veurem quin recorregut te aquestes imputacions. No cal ser cap Sherlock Holmes, per veure la desesperació de la dreta política i jurídica contra la nova investidura de Pedro Sánchez i l'amnistia.  

  Junts comença a sentir vertigen pel possible pacte amb Pedro Sánchez. La investidura està molt a prop i això genera angoixes existencials. Sembla que Puigdemont te dubtes sobre la sinceritat del dirigents del PSOE. La seva estada al exili no ha ajudat gens a entendre el significat que un President electe poguí ser destituït per l'aplicació d'unes delictes   que a Europa no existeixen. L'amnistia potser és un punt i a part en el conflicte Espanya-Catalunya. Com diu el tòpic, vivim moments decisius per arribar a una entesa entre el partit sistèmic com es el PSOE i el independentisme. Pedro Sánchez, cal dir que te desimboltura per fer malabarismes, tot i que una part del partit s'ho mira amb recel, però la possibilitat de tornar a la Moncloa és un bon antídot per expulsar els dimonis interns i externs que clamen per una nova cita electoral. Ara l'independentisme te al seu abast, eines per construir un relat prou convincent per tornar a fer política. Mai estaran més a...

  Feijóo descobreix que Puigdemont no és el dimoni que destruirà Espanya! Això si, el PP ha mantingut "contactes indirectes", què vol dir això? Feijóo no ha parlat amb el representat del mal, i si un altre dirigent del PP? I ara resulta que Feijóo li recomana a Puigdemont que faci cas del resultat del Consell de la República on avalaven l'idea de bloquejar la investidura de Sánchez i portar oxigen a les files del PP i Vox. Resulta estrambòtic que el PP avali al Consell de la República, ells que han des legitimat tot el què te a veure amb el Procés! Veure per creure!

  Els dinosaures del PSOE, bramen contra Puigdemont. Segons Felipe González: "  Jo no em resigno, em rebel·lo contra això. No ho suportaré ". Sort que ho diu qui va autoritzar el GAL. Guerra diu alegrement:   "Un senyor que dona un cop d'estat, que declara independent una zona del país, que crea segons ell una república a Catalunya, que després covardament, com un gàngster de poca categoria, es fica en un maleter per fugar-se, per evitar que la justícia li exigeixi responsabilitats, que se'n va a Waterloo a un palau espectacular que segurament hem pagat entre tots [...]. I que una vicepresidenta del govern vagi a negociar amb aquest tipus em sembla una infàmia contra la democràcia”.  Guerra i González van ser responsables que la democracia a Espanya fos sempre anèmica. Van poder canviar les estructures d'Estat però no ho van fer. Ara son simplement, els testaferros de Franco i animadors dels mitjans de la extrema dreta que durant tant de temps van fer una cro...

  Avui Carles Puigdemont ha parlat a Brussel·les . Una intervenció clara i contundent sobre el estat de la qüestió catalana. Demana un pacte històric amb l’estat. Potser és anar una mica massa, però té raó en el fons. La STC amb la retallada del Estatut (2010) ha creat tota aquesta derivada que posa punt final a l’autonomisme. Un Puigdemont eloqüent i precís en la seva declaració, puntualitzant els punt febles de la relació Catalunya-Estat i què segons ell, té solució si es creant les condicions necessàries per el diàleg.  Com deia Lord Acton, respecta els governs, mínima credibilitat i màxima responsabilitat. L’Estat s’ha encarregat de desfer la confiança amb la societat catalana, tant la independentista com l’autonomista. Els dèficits crònics en infraestructures, finançament i competències ha arribat un punt que no pot seguir. Criminalitzar el independentisme posar-ho  a l’alçada del terrorisme islàmic per part del Estat no permet donar cap crèdit...

  ["Llevaremos a Puigdemont al Supremo aunque tengamos que viajar hasta el último país de Europa", ha prometido Pablo Casado]  "Portarem Puigdemont al Suprem encara que hàgim de viatjar a l'últim país d'Europa", ha promès Pablo Casado