Passa al contingut principal

Vertigen per les negociacions

 



Junts comença a sentir vertigen pel possible pacte amb Pedro Sánchez. La investidura està molt a prop i això genera angoixes existencials. Sembla que Puigdemont te dubtes sobre la sinceritat del dirigents del PSOE. La seva estada al exili no ha ajudat gens a entendre el significat que un President electe poguí ser destituït per l'aplicació d'unes delictes  que a Europa no existeixen. L'amnistia potser és un punt i a part en el conflicte Espanya-Catalunya. Com diu el tòpic, vivim moments decisius per arribar a una entesa entre el partit sistèmic com es el PSOE i el independentisme. Pedro Sánchez, cal dir que te desimboltura per fer malabarismes, tot i que una part del partit s'ho mira amb recel, però la possibilitat de tornar a la Moncloa és un bon antídot per expulsar els dimonis interns i externs que clamen per una nova cita electoral. Ara l'independentisme te al seu abast, eines per construir un relat prou convincent per tornar a fer política. Mai estaran més a prop de aconseguir aquestes conquestes -amnistia, rodalies, condonació deute, etc.- que des de el PP i Vox, si guanyessin, acabarien amb totes.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

¿ Nebrera a UPyD ?

Las declaraciones de Montserrat Nebrera contra la política y el parlamentarismo han sido ampliamente recogidas por la prensa. Llama la atenció la capacidad de convocatoria de Montserrat Nebrera. No le ha gustado lo que ha visto en política y por eso se marcha del partido popular. Pero de sus declaraciones se desprende que no piensa tirar la toalla y plantea la posibilidad de crear una nueva plataforma política. En las diferentes tertulias -no eres nadie si no logras estar sentado en esas tertulias-, se planteaban las opciones que le convenían a la ahora dimisionaria. Que alguien dimita cuando es parlamentaria en las autonómicas del 2006 llama la atención, pues, no es habitual. Incluso cuando los escándalos por corrupción, los políticos implicados o presuntamente implicados, no dimiten, excepto, cuando los cesan, pero aún en este caso, se aferran al escaño parlamentario como si fuese de ello les dependiera la vida. Así, que la señora Nebrera no siento apego al sillón.  Los tertulianos

El Roto no és infal·lible

  [Desconfiaré siempre de quien no respete mi lengua. Porque, al hacerlo, demuestra que no me respeta a mi, y al mismo tiempo que no respeta un bien cultural esencial...]

11-M: Vintè aniversari

  Això ja ho vaig escriure fa uns anys, però sembla que el passat no volguí marxar mai d'Espanya: En un país normal, un personatge com J.M.Aznar estaria amagat sota una muntanya de silenci i vergonya aliena. Però això és Espanya. Un país on ser franquista (dreta extrema) o de extrema dreta surt sempre de franc o simplement te premi. Un President (Aznar) que va mentir en la pitjor jornada de la història recent d'Espanya (11-M de 2004), diu molt de la seva supèrbia i inconsciència històrica. I encara l'hem de sentir donant lliços a tothom. No puc deixar passar l'oportunitat de citar a José María Ridao en el article -arran del atemptat del 11-M del 2004- quan va escriure aquestes profètiques paraules sobre el personatge: " Finalmente, el político mediocre y ventajista que gobernó España durante ocho años ha dejado patente su talla a ojos, no ya de la mayoría de sus conciudadanos sino del mundo entero. El precio, sin embargo, ha sido tan alto, tan trágico y desproporci