Política i societat

  L'aparició de Carles Puigdemont al escenari de l'Arc de Triomf va ser la culminació d'una muntanya de despropòsits per part de Junts i especialment per part de Puigdemont. El despropòsit -ja sé que m'ha estic repetint amb aquesta paraula- judicial per part del Jutge Llarena passant-se la Llei d'Amnistia per la toga, no valida el que ha fet el ex President. En el moment que la Justícia del TS no aplica la Llei d'Amnistia, Puigdemont estava eximint de tornar-hi a Catalunya.  Per què quin sentit tenia venir per ser detingut? A anat a Barcelona, a fer el seu show particular, a la fotografia te un posat com de "Chiquito de la Calzada", o a mi m'ho sembla. S'ha exposat per res, perquè Illa ha estat investit President de la Generalitat. Cal recordar que Junts estava en el govern de la Generalitat amb ERC, que van marxar i ara què volien? Junts ha demostrat una irresponsabilitat impròpia d'un partit   que com hereu de Convergència ha tingut respo...

  La imatge mostra a la Presidenta de la CM els seients de convidats al Congrés en la investidura de Pedro Sánchez. Ayuso va escoltar al candidat Pedro Sánchez parlant de la corrupció a Madrid, cosa que va fer que saltes de la seva còmoda cadira per exclamar "fill de puta" dirigit al orador que s'han va recordar del germà de la Presidenta. Dir "fill de puta" no queda massa fi, per això és va transmutar amb un " m'agrada la fruita", però ningú diu això com insult, excepte si ets del PP i et dius Isabel Díaz Ayuso. 

  Una imatge de impacte que permet veure a Feijóo i els seus col·laboradors com preparen el proper debat a la investidura del usurpador Pedro Sánchez. Sembla que la fotografia  l'hagin pres al juliol, però no, estem al novembre, i el canvi climàtic sembla que no els afecta, perquè deuen tenir o molta calor o han posat l'aire a condicionat a tot drap. En tot cas, veien la gesticulació, saben que els estan veient, diria que ells no saben res del que passa cada nit els voltants de la seu del PSOE a Ferraz. És possible que els manifestants, rabiosament constitucionalistes vagin a donar suport a Feijóo al Congrés de Diputats? Ja sabem que per la dreta extrema, el cops d'estat els donen els altres, així, és possible un simulacre d'assalt al Congrés emulant els seus companys de viatge nord-americans del supremacisme blanc? Segur que Feijóo sortiria per calmar els ànims del patriotes  congregats, seria una victòria increïble, per ell.

  Feijóo ja no és el polític moderat que va arribar des de Galicia per fer-se càrrec del partit popular, desprès de la batalla entre Ayuso i Casado. Ara és la cara derrotada de les eleccions que no va guanyar malgrat que tothom li deia que ho tenia fet. Les seves mentides i sobretot el seu company de viatge -Vox- han fet impossible que arribes a La Moncloa. Ara surt al carrer a manifestar-se. Per la dreta sempre hi ha classes. Si surten ells, sempre és per salvar la pàtria, una mena de finca particular que no la volen deixar mai. Feijóo està condemnat a la radicalització, sinó vol deixar el camí de la campiona olímpica de la mentida i la intoxicació com és Ayuso. I sempre hi ha qui voldrà estar encara més al extrem, com Vox. Així, veurem a un Feijóo que exhalarà àcid sulfúric per delitar-nos en les seves intervencions des de l'oposició en el proper debat d'investidura que es farà els propers dies al Congrés.  

  Junts comença a sentir vertigen pel possible pacte amb Pedro Sánchez. La investidura està molt a prop i això genera angoixes existencials. Sembla que Puigdemont te dubtes sobre la sinceritat del dirigents del PSOE. La seva estada al exili no ha ajudat gens a entendre el significat que un President electe poguí ser destituït per l'aplicació d'unes delictes   que a Europa no existeixen. L'amnistia potser és un punt i a part en el conflicte Espanya-Catalunya. Com diu el tòpic, vivim moments decisius per arribar a una entesa entre el partit sistèmic com es el PSOE i el independentisme. Pedro Sánchez, cal dir que te desimboltura per fer malabarismes, tot i que una part del partit s'ho mira amb recel, però la possibilitat de tornar a la Moncloa és un bon antídot per expulsar els dimonis interns i externs que clamen per una nova cita electoral. Ara l'independentisme te al seu abast, eines per construir un relat prou convincent per tornar a fer política. Mai estaran més a...

  Feijóo descobreix que Puigdemont no és el dimoni que destruirà Espanya! Això si, el PP ha mantingut "contactes indirectes", què vol dir això? Feijóo no ha parlat amb el representat del mal, i si un altre dirigent del PP? I ara resulta que Feijóo li recomana a Puigdemont que faci cas del resultat del Consell de la República on avalaven l'idea de bloquejar la investidura de Sánchez i portar oxigen a les files del PP i Vox. Resulta estrambòtic que el PP avali al Consell de la República, ells que han des legitimat tot el què te a veure amb el Procés! Veure per creure!

  Felip VI i Pedro Sánchez Acte  protocol·lari per començar una nova singladura de cara a la investidura del candidat i president en funcions Pedro Sánchez. Una vegada que Feijóo no va poder culminar la seva missió impossible, ara li toca el torn a l'  avé fènix  de la política nacional. Ho té molt difícil, perquè les forçes nacionalistes catalanes ara volen el tot o rés. Sánchez farà màgia, però inclús ell, també té límits, i això tant ERC com Junts ho saben malgrat la retòrica maximalista d'aquests moments.  

  Com vivim a l'era del espectacle i les xarxes socials, aquest posat de fatxenda satisfet de Núñez Feijóo semblaria que ha conquerit el Congrés per convertir-se en President del Govern. Però no és això, la lògica parlamentaria li priva del seu somni i de la seva supervivència política -almenys, a escala nacional-. La bancada popular aplaudeix i la Sra. Gamarra sembla que li sortirà fum de tant entusiasme per un candidat perdedor. De tota les seves intervencions, més enllà de la catalanofobia clàssica, en preocupa molt seriosament, la idea de construir un delicte de  " deslealtad constitucional ". Què vol dir això? No cal ser un geni per intuir que vol que la Constitució és converteixi en les noves Taules de la Llei, eterna i inalterable per els segles dels segles. Amen! Això és pot traduir que totes les formes de qüestionar el text CE, podrà ser delicte, per aquesta via Feijóo vol imitar els seus amics de Polònia, Hongria i tots els estat rabiosament democràtic...

L'hora de la veritat s'ha acosta. Hi ha alguna possibilitat que Feijóo surti escollit en el ple d'investidura? L'ombra del tamayazo  s'ha fet servir, des de les files del PP i els mitjans addictes -la immensa majoria de mitjans de comunicació-. A Feijóo li falten quatre diputats per ser investit. Però ara per ara la aritmètica parlamentaria, que és la que compta en democracia, no li és favorable. A la fotografia és veu a Pedro Sánchez amb la seva desimboltura habitual. Sap que tot l'espectre de la dreta extrema i extremada i els seus serveis auxiliars, i amb actors auto invitats -González&Guerra- volen que Sánchez fracassi en el seu intent de revalidar la presidència. Hi ha crits provinents dels oracles més foscos -J.M.Aznar- que dibuixen una Espanya destrossada per l'amnistia que segons ells, Sánchez vol regalar al separatisme. No contents amb que el Congrés és poguí parlar amb català, per què el gallec i el basc no necessiten de cap desgast? Necessite...

  Aquesta és la instantània que volia la dreta extrema. Felip VI proposa a un candidat que no compte amb els vots suficients per ser president de Govern. Ara li toca a Feijóo fer el paper d'estadista que vol res més el millor per Espanya -no cal confondre amb el millor per els ciutadans-. Te els vots entusiastes de Vox. I si farà mans i mànigues per aconseguir quatre trànsfugues de les files del PSOE. Això que ho va proposar Vox, fa poc temps, arribava tard, perquè el PP ja ho havia fet i aconseguit a Madrid ( Tamayazo ) (2003). Pedro Sánchez no pot estar tranquil, amb els cants de sirena patriòtica que ulula per Madrid. I malgrat tot, li dona temps per fer un altra cop el miracle Sánchez. No ho tindrà fàcil.   

  El temps de confusió s'ha d'acabar. Ja ni ha prou d'enredar a tothom. ERC i Junts, tenen l'obligació d'aclarir al electoral que son partits diferents i amb solucions diferents. Cadascun ha de ser conscient de la seva impossibilitat de tornar a governar junts. L'electorat, escollirà, no hi ha massa espai a Catalunya per les sorpreses. Desprès de haver governat en el passat, ERC i Junts, segueixen les seves guerres particular, carregades de mesquineses i rancúnies. Ja es hora de què això s'ha acabi, per be de tots, especialment, per la ciutadania. L'1-O queda lluny, molt lluny, i és hora de reconstruir el país, des de la Generalitat, què és l'únic instrument que tenim per tirar endavant, per millorar dins les possibilitats què en dona els instruments polític i jurídics -competències-. Diu Esther Vera al seu article "Dies mesquins": (...) sembla indicar que l'estructura dels blocs que s'ha anat solidificant a Catalunya (...)". ...

  No som tan bons com volen fer creure a tothom. Junts no ha guanyat les eleccions, però fa com si les hagués guanyades. Escoltant un dels seus portaveus, sembla què volen què vagin tots a la presó. Tot és per el poder, magra, molt magra, tenint en compte què el poder està a Madrid. Junts vol respecta, però quin respecta té per Aragonès? Segueixen lluiten per l'hortet, quant el camp, ja té propietari. Volen encarà la independència, però no serà ara, no poden donar marxa enrere, el 1-O del 2017 està lluny, però la gent no oblida, amb això tindria que valdrà per tots. I posar-se a treballar per tots, Catalunya va més enllà què el Consell per la República. Dona vergonya aliena veure aquest espectacle recorrent entre grups independentistes. Potser, si què valdria la pena intentar altres opcions, en política, sempre s'ha d'escollir entre el mal menor.