Política i societat

  "Quan s'està en l'oposició, com estem nosaltres, la col·laboració (...) ens compromet pel cas que les coses vagin malament, i no ens dona cap força pel cas que vagin bé*". Això han de pensar Junts que senten com l'alè d'Aliança Catalana s'omple d'oxigen de la gent de Junts.

  Junts dona plena confiança a Silvia Orriols d'Aliança Catalana, el nostre Vox català a Ripoll. En canvi, vol fer que Pedro Sánchez és sotmeti a una qüestió de confiança, una potestat exclusiva del President del Govern. No hi ha cap paral·lelisme entre una cosa i l'altre? Jugar com ho fa  Puigdemont amb mediador internacional, fent creure que el espai suís donarà el que no dona a Madrid o Catalunya és voler inflar un globus de la vanitat i la fugida endavant. Sembla que en el fons, Puigdemont, voldria a Feijóo d'interlocutor, perquè en el fons les polítiques socials i econòmiques son les mateixes. S'entén que Puigdemont estigui frustrat per la no aplicació de l'amnistia per part de TS. Hi ha un conflicte institucional entre el Congrés i el TS que haurà de resoldre el TC. Però això no és responsabilitat de Pedro Sánchez. 

  Noticies com aquesta et deixa amb cara d’imbècil, perquè l’excusa donada per Junts és tant pintoresca i fora assenyada  que no cal insistir-hi massa.  Arguments (sic) de Junts: " En primer lloc, no és viable substituir un govern en minoria per un altre govern en minoria, perquè hi ha el risc que la ciutadania cregui que es tracta d’un simple canvi de cadires", "En segon lloc, una moció de censura incrementaria el risc que l’alcaldessa augmenti el victimisme", En tercer lloc, "l’alternativa que sorgeixi ha de ser forta, amb un gran suport popular i ha de ser fruit, per tant, de la voluntat majoritària dels ripollesos ". (Ara.cat, 18/2/25) De fet, Junt per Catalunya és per dir-ho així el cara amable de l’Aliança Catalana. Son vulguin o no, cares d’una mateixa moneda. Junt vol perfil propi, però aquest perfil el te Silvia Orriols. Puigdemont dona oxigen a Aliança, què vagi amb compte de no quedar-se ells, sense oxigen, perquè pel que és veu, una aliança ent...

  Junts per Catalunya vol al PP a la Moncloa. Així podrà exhibir perfil de víctima. Però llavors, seran irrellevants a Madrid. Junts vol fer maximalisme i això s'ha li dona força bé. Però, la seva obsessió per demanar un mandat exclusiu del president del govern, com la moció de confiança, demostra la falta d'interès per arribar a acords -de mínims- a mig termini. PP i Vox esperen que el innombrable Puidgemont, faci la feia bruta per ells. Amb aquest context les paraules de  Turull  " A Catalunya la gent vol cobrar millor i no treballar menys ", sonen a patronal què pel que sembla és ànima de Junts. De fet, Turull no sap del cert el que vol la gent. Potser, volen millors infraestructures, la construcció d'habitatge públic, major cobertura per la sanitat, més inversió en educació, menys traves burocràtiques, de segur, menys teatre i més honestedat en la política. I això va per uns i pels altres, és clar.

  El Consell de la República, un ens inservible que pel que sembla serveix per arribar a final de mes a Comín. No sé si és un maldestra en l'apartat econòmic, perquè amb el sou de 10.000 € mensuals, en fi, poca gent pot dir que els guany. L'Ara.cat explica  que   "Comín hauria carregat despeses al Consell que "no es poden processar segons la normativa belga" a l'entitat per un import total de 15.530 euros, tot i que l'entitat va decidir considerar-les com a despeses de representació i validar-les. Entre altres coses, es tractava del pagament, amb diners del Consell, d'una multa de trànsit a Comín de 363 euros; el lloguer d'un vehicle durant quinze dies de 1.997 euros; un apartament quinze dies més de 2.562 euros; el pagament d'un impost relacionat amb un apartament a Lovaina de 4.608 euros, i retirades en efectiu per valor de 6.000 euros." (Ara.cat, 10/1/25) Comín estima molt Catalunya, pel que sembla vol viure per sobre de les seves poss...

    Pedro Sánchez vol furgar en la ferida. Saben el que va passar l'altre dia amb una derrota parlamentaria pel Decret òmnibus, ara insisteix en la mateixa formula. Un paquet de mesures on hi ha de tot i on la lògica impera per la seva absència. Tensar la corda és el que vol el cap del executiu espanyol. Vol que Junts i PP/Vox tornin a retratar-se? La resposta és evident: SI! L'article de Núria Rius Montaner al Ara, apunta el paquet de mesures: "De quines estem parlant? Pujada de les pensions contributives, com ara la jubilació o la prestació per orfandat, un 2,8%. Per ara, només s'aplicarà aquest gener. Pujada de les pensions mínimes, les no contributives i l'ingrés mínim vital entre un 6% i un 9%. Entrada en vigor de la "quota de solidaritat" vinculada a les pensions. Aquesta quota s'aplica a la part dels salaris que ara no cotitzen (el que queda fora de la base màxima de cotització), és a dir, només afecta els sous més alts. A partir del 2025 s...

  Las declaracions de Feijóo demostren fins a quin punt el PP està sol. A part dels seus amics de Vox, Feijóo no pot fer res més que gesticular i fer declaracions grandiloqüents. Sobte,  les seves denuncies envers Puigdemont, hi ha una Llei d'Amnistia, però el TS no la vol aplicar, i el cap de l'oposició fa crides perquè el poder judicial faci ombra el legislatiu, i el executiu. Junts i PP son molt semblants en el seu esquema mental, però la diferència és en el tractament de l'organització del Estat. Junts volia una amplia capacitat d'autogestió, ara vol la independència. I el PP, vol les autonomies per ficar a tots els seus barons, però sense cap capacitat real per gestionar competències. Madrid, va per lliure, rebaixant impostos i a l'hora reclamant solidaritat dels catalans. El lema del PP és una mentida com una casa de pagès, ho saben ells, però també nosaltres. 

  Els dirigents populars José María Aznar, Isabel Díaz Ayuso, Alberto Núñez Feijóo, José Luis Martínez-Almeida, Inmaculada Sanz i Alfonso Serrano a la tarima de la Puerta del Sol de la capital espanyola, ahir al matí, en una convocatòria que va reunir 80.000 persones segons la Delegació del govern espanyol i prop d’un milió segons el PP. JESÚS HELLÍN / EUROPA PRESS A la fotografia sobta, la imatge del ex president Aznar. No aplaudeix, somriu, potser d'una manera una mica babau. S'ha sent ufà i sembla que tingui que presidir un altra cop la presidència del govern. Però no. Un Alberto Núñez Feijóo d'esport aplaudeix als simpatitzants en la manifestació d'ahir a Madrid. També està Díaz Ayuso, aplaudeix també, sap que encara no li ha arribat l'hora, però està a prop, sobretot perquè Feijóo ja s'ha cremat, ara en la propera legislatura, el tindran en recuperacions de grans cremats, per fer veure que encara pot accedir-hi d'ací quatre anys a ser aspirant a preside...

  Junts comença a sentir vertigen pel possible pacte amb Pedro Sánchez. La investidura està molt a prop i això genera angoixes existencials. Sembla que Puigdemont te dubtes sobre la sinceritat del dirigents del PSOE. La seva estada al exili no ha ajudat gens a entendre el significat que un President electe poguí ser destituït per l'aplicació d'unes delictes   que a Europa no existeixen. L'amnistia potser és un punt i a part en el conflicte Espanya-Catalunya. Com diu el tòpic, vivim moments decisius per arribar a una entesa entre el partit sistèmic com es el PSOE i el independentisme. Pedro Sánchez, cal dir que te desimboltura per fer malabarismes, tot i que una part del partit s'ho mira amb recel, però la possibilitat de tornar a la Moncloa és un bon antídot per expulsar els dimonis interns i externs que clamen per una nova cita electoral. Ara l'independentisme te al seu abast, eines per construir un relat prou convincent per tornar a fer política. Mai estaran més a...

  Ara tothom sap que si fas el brètol i amenaces a una periodista -perquè no s'ha querellat?, potser te por de les represàlies?- tot plegat es genera un guirigall monumental i estèril que res més dona raons a qui pensa que el nostres polítics son una colla de vividors sense escrúpols. La paraula dimissió no existeix en política, excepte quant és l'adversari. El seu partit ens dona un lliçó d'ètica i estètica per a tothom. Enhorabona a la mesa del Parlament per aquesta feina exquisida.

És possible què en temps de pandemia hi hagi un govern –en funcions- que faci  el paper i l'espectacle de tirar-se el plats per al cap? Pot haver tal irresponsabilitat junta per part de la coalició que (des)governa Catalunya en hores tràgiques com aquestes? És possible que aquests socis irresponsables, vulguin  tornar a governar (junts)? Les eleccions tenen una dificultat afegida, a part de els 155, a qui és pot escollir? Malauradament, la resposta es la CUP, però aquest encara són més irresponsables si estiguessin al govern. Així, què ens queda? Potser per això, tant ERC com Junts per Catalunya fan una performance per fer-la més grossa o potser volen que el PROCICAT  governi la Generalitat. La societat catalana és mereix molt més del què rep d’aquests partits què no tenen cap sentit ni de país, ni d’estat ni rés què s’assembli. [¿Es posible que en tiempos de pandemia haya un gobierno -en funciones- que haga el papel y el espectáculo de tirarse los trastos a la cabeza? ¿P...