Salta al contingut principal

Aznar presideix la manifestació contra l'amnistia a Madrid

 


Els dirigents populars José María Aznar, Isabel Díaz Ayuso, Alberto Núñez Feijóo, José Luis Martínez-Almeida, Inmaculada Sanz i Alfonso Serrano a la tarima de la Puerta del Sol de la capital espanyola, ahir al matí, en una convocatòria que va reunir 80.000 persones segons la Delegació del govern espanyol i prop d’un milió segons el PP. JESÚS HELLÍN / EUROPA PRESS



A la fotografia sobta, la imatge del ex president Aznar. No aplaudeix, somriu, potser d'una manera una mica babau. S'ha sent ufà i sembla que tingui que presidir un altra cop la presidència del govern. Però no. Un Alberto Núñez Feijóo d'esport aplaudeix als simpatitzants en la manifestació d'ahir a Madrid. També està Díaz Ayuso, aplaudeix també, sap que encara no li ha arribat l'hora, però està a prop, sobretot perquè Feijóo ja s'ha cremat, ara en la propera legislatura, el tindran en recuperacions de grans cremats, per fer veure que encara pot accedir-hi d'ací quatre anys a ser aspirant a president. Però, el PP s'equivoca, sobretot perquè s'ha lligat de peus i mans -amb molt de gust- amb la sort del seu aliat de confiança Vox. Vox radicalitza al PP i ho farà cada vegada més a mesura que la legislatura vagi avançant. Els dirigents populars i els seus altaveus mediàtics podran seguir atiant l'odi i la des legitimació del govern PSOE-Sumar i la resta de partits que li donen suport. Serà una legislatura bronca, però si Pedro Sánchez és capaç de portar la nau a port, potser li esperen quatre anys mes a la Moncloa i llavors si, Ayuso tindrà que anar al rescat dels popular-radicals. 

Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació