Política i societat

  Els dirigents populars José María Aznar, Isabel Díaz Ayuso, Alberto Núñez Feijóo, José Luis Martínez-Almeida, Inmaculada Sanz i Alfonso Serrano a la tarima de la Puerta del Sol de la capital espanyola, ahir al matí, en una convocatòria que va reunir 80.000 persones segons la Delegació del govern espanyol i prop d’un milió segons el PP. JESÚS HELLÍN / EUROPA PRESS A la fotografia sobta, la imatge del ex president Aznar. No aplaudeix, somriu, potser d'una manera una mica babau. S'ha sent ufà i sembla que tingui que presidir un altra cop la presidència del govern. Però no. Un Alberto Núñez Feijóo d'esport aplaudeix als simpatitzants en la manifestació d'ahir a Madrid. També està Díaz Ayuso, aplaudeix també, sap que encara no li ha arribat l'hora, però està a prop, sobretot perquè Feijóo ja s'ha cremat, ara en la propera legislatura, el tindran en recuperacions de grans cremats, per fer veure que encara pot accedir-hi d'ací quatre anys a ser aspirant a preside...

L' onada blava del PP & Vox, no s'ha materialitzat. La participació a Catalunya ha sigut del 65%, mentre a Espanya a estat del 70,40%. Això vol dir què el duet extremista de dreta té un sostre de vidre. Hi ha vasos comunicants, però no ha transvasaments d'un partit al altre. Potser hi ha vots útils com ha estat a Catalunya. La desaparició de Cs ha anat a parar al PP. Així, Vox ha fet de tap perquè el PP pogués tenir millors resultats. L'extrema dreta amb el seu discurs buit i retòric ha fet repensar a molts que més valia votar PP.  Pedro Sánchez, ha demostrat una vegada més el seu instint polític. Avançant les eleccions ha aconseguit un veritable miracle. Aquest miracle és que la dreta extrema no pugi sumar per portar a Feijóo a la Moncloa. La divisió profunda a Espanya demostra què les estructures profundes del Estat encara estan en el bipartidisme i el centralisme. Una vegada més Catalunya té una clau -hi ha d'altres- per fer possible que Pedro Sánchez torni a...