Passa al contingut principal

Junts per Catalunya dona suport incondicional a Silvia Orriols

 



Noticies com aquesta et deixa amb cara d’imbècil, perquè l’excusa donada per Junts és tant pintoresca i fora assenyada  que no cal insistir-hi massa. 

Arguments (sic) de Junts:

"En primer lloc, no és viable substituir un govern en minoria per un altre govern en minoria, perquè hi ha el risc que la ciutadania cregui que es tracta d’un simple canvi de cadires",

"En segon lloc, una moció de censura incrementaria el risc que l’alcaldessa augmenti el victimisme",

En tercer lloc, "l’alternativa que sorgeixi ha de ser forta, amb un gran suport popular i ha de ser fruit, per tant, de la voluntat majoritària dels ripollesos". (Ara.cat, 18/2/25)


De fet, Junt per Catalunya és per dir-ho així el cara amable de l’Aliança Catalana. Son vulguin o no, cares d’una mateixa moneda. Junt vol perfil propi, però aquest perfil el te Silvia Orriols. Puigdemont dona oxigen a Aliança, què vagi amb compte de no quedar-se ells, sense oxigen, perquè pel que és veu, una aliança entre forçes de llei i ordre dona per intentar pactes en ajuntaments de petit format com el de Ripoll. Les declaracions de Jordi Turull donen vergonya aliena, però ells no entenent. No podem suportar ni el PSC, ERC ni la CUP, així que el seu projecte de independència està en mans d’una Silvia Orriols que al estil Trump, això si d’estar per casa, li han fet la feina bruta els cada vegada més antipàtics de Junts.  Un consell per ERC, deixin de voler aproximacions estèrils a Junts perquè están condemnades al fracàs permanent, almenys mentre la direcció sigui l’actual. Enhorabona a Junts, ara queden tres ressentits (PSC, ERC i CUP) !

Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació