Noticies com aquesta et deixa amb cara d’imbècil, perquè l’excusa donada per Junts és tant pintoresca i fora assenyada que no cal insistir-hi massa.
Arguments (sic) de Junts:
"En primer lloc, no és viable substituir un govern en minoria per un altre govern en minoria, perquè hi ha el risc que la ciutadania cregui que es tracta d’un simple canvi de cadires",
"En segon lloc, una moció de censura incrementaria el risc que l’alcaldessa augmenti el victimisme",
En tercer lloc, "l’alternativa que sorgeixi ha de ser forta, amb un gran suport popular i ha de ser fruit, per tant, de la voluntat majoritària dels ripollesos". (Ara.cat, 18/2/25)
De fet, Junt per Catalunya és per dir-ho així el cara amable de l’Aliança Catalana. Son vulguin o no, cares d’una mateixa moneda. Junt vol perfil propi, però aquest perfil el te Silvia Orriols. Puigdemont dona oxigen a Aliança, què vagi amb compte de no quedar-se ells, sense oxigen, perquè pel que és veu, una aliança entre forçes de llei i ordre dona per intentar pactes en ajuntaments de petit format com el de Ripoll. Les declaracions de Jordi Turull donen vergonya aliena, però ells no entenent. No podem suportar ni el PSC, ERC ni la CUP, així que el seu projecte de independència està en mans d’una Silvia Orriols que al estil Trump, això si d’estar per casa, li han fet la feina bruta els cada vegada més antipàtics de Junts. Un consell per ERC, deixin de voler aproximacions estèrils a Junts perquè están condemnades al fracàs permanent, almenys mentre la direcció sigui l’actual. Enhorabona a Junts, ara queden tres ressentits (PSC, ERC i CUP) !
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada